A la feina, cap risc

La sinistralitat laboral és una lacra que continua assetjant a la nostra societat. No ens podem mostrar impassibles davant d’aquesta realitat que cada any s’emporta centenars de vides humanes. Sense caure en el tòpic de les xifres i els percentatges crec que els més de 163.000 accidents laborals que es van registrar durant l’any passat són prou reveladors d’una realitat tremendament preocupant. Estem parlant de ciutadans que de bon matí marxen de casa seva per complir amb la seva jornada laboral i veuen interrompuda la mateixa a causa d’un accident que els pot arribar a causar la mort.

Centenars de famílies, s’han trobat immerses en aquesta realitat, un tràngol molt dur de suportar que encara és fa més difícil de pair quan coneixem que un elevat percentatge de les morts s’haguessin evitat si els treballadors haguessin gaudit dels instruments de seguretat que requerien per dur a terme la seva feina.

Si bé és cert que en algunes ocasions, són els propis treballadors els que rebutgen emprar les mesures de seguretat, crec que l’empresa no s’ha d’escudar amb aquest fet sinó demostrar una actitud impassible davant aquells treballadors que no compleixen amb la normativa en matèria de seguretat laboral.

Els empresaris han de tenir molt clar que la seguretat ha de ser una màxima en el conjunt de les seves instal·lacions. Més enllà del signe positiu del balanç o del compte de resultats, les condicions laborals dels treballadors han d’ésser la principal preocupació de les empreses perquè si aquestes són bones, sense cap mena de dubtes, acabaran revertint i beneficiant al conjunt del negoci.

Fa alguns mesos es va engegar una impactant campanya publicitària on els espectadors constatàvem els nombrosos perills que existeixen en moltes feines i la facilitat d’evitar-los emprant mesures de seguretat així com també utilitzant els instruments necessaris. El lema a la FEINA CAP RISC ha quedat interioritzat en moltes ments tot i que sembla que nombrosos empresaris han fet orelles sordes.

En el seu moment, aquesta campanya va ésser criticada per aquells que pensen que no tenen cap sentit ni tampoc cap efecte l’existència d’aquestes campanyes de publicitat. Crec que no ens trobem en la situació per rebutjar mecanismes de sensabilització, per tant d’entrada, els dono la benvinguda.

A més, les imatges impactats tampoc van ésser de l’agrat de moltes empreses, que segurament, els remordiments de consciència els provocava que s’hi sentissis plenament identificades i d’aquí la molèstia que despertava un inofensiu espot publicitari.

Novament, el Departament de Treball, ha volgut insistir en la importància de la prevenció dels accidents laborals i com els fulletons i les xerrades semblen que no donen l’efecte esperat. Aleshores, han complimentat els mecanismes clàssics amb una campanya un xic especial, enviant una tovallola i una pastilla de sabó a totes aquelles empreses que presenten un índex de sinistralitat laboral superior a la mitjana del sector.

El missatge és molt clar, davant la sinistralitat laboral la seva empresa es renta les mans. Les persones que han ideat aquesta campanya crec que han donat al centre de la diana i una prova palpable és la susceptibilitat i la irritabilitat que novament els empresaris han demostrat.

Ara, sempre escudats en l’anonimat perquè cap empresa vol aparèixer davant els mitjans de comunicació perquè automàticament, tots descobriríem que importants i prestigioses marques es troben entre les 4.000 empreses que presenten índexs de sinistralitat laboral superiors a la mitjana del seu sector.

No em volia mostrar aliena davant aquesta campanya que trobo tremendament encertada, esperem que no siguin necessàries més campanyes perquè aleshores voldrà dir que la sinistralitat laboral ha desaparegut.