La verema ja és aquí

La rosada del matí crea una capa transparent d’humitat i frescor que les plantes agreixen enmig d’un ambient tremendament calorós. Els pàmpols es troben replets de gotes d’aigua i quan passes pel seu costat, si observes amb deteniment captes que l’aigua regalima cep avall i de tant en tant algun esquitx impacta sobre el fruït madur a punt de collir.

El sol a trenc d’alba s’imposa amb força a través de tímids raigs que esdevindran potents generadors de calor a mesura que avanci el dia. De moment, l’olor que es respira enmig de les vinyes em recorda a cada inci de la verema. Els tractors remouen la terra a través del seu pas pels camins pedregosos, les passes ràpides dels veremadors veterans contrasten amb el ritme lent i contingut dels més joves, que des d'un cert esceptisisme contemplen la immensitat de la parada que s'ha de collir.

La veritat és que el primer dia en el qual s'inicia la collita sempre regna una mica de descontrol, s'ha de trencar el gel i una vegada tota la maquinària es posa en marxa ràpidament queda endarrera la por i el desconcert inicial. S'ha de tenir en compte que durant un any tots els instruments han estat guardats als armaris i quan arriba el moment de treure'ls acostuma a passar que si no s'han guardat tots al mateix indret després no es troben. Ara els que veritablement són de l'ofici no esperen a l'ultim dia sinó que unes setmanes abans fan una ràpida comprovació per descartar aquelles eines que no són aptes per aguantar tota la campanya.

Des de ben petita em vaig iniciar en aquesta curiosa pràctica que consistia en anar a collir raïms, com si d'un joc es tractés, lluny de la responsabilitat i el compromís que adquirira uns anys més tard. Ara bé, l'atractiu i l'interès que vaig sentir des del primer dia que vaig posar els peus a les vinyes he de reconèixer que lluny d’esvair-se mentre anem avançant pel camí de la vida, aquest s’ha consilidat i ha esdevingut ferm en una concepció diferent i personal sobre el món vitivinicola.

La mecanització arriba cada vegada més a tots els espais de la nostra vida i l’agricultura no és pas una excepció. Aquesta és una dinàmica lògica perquè la manca de mà d’obra que existeix en el camp exigeix cercar respostes alternatives. Les àrdues tasques que acompanyen a la vermema no desperten passions entre el conjunt de la ciutadania, és veritat que al camp no gaudim d’un aparell d’aire acondicionat sinó que suportem estoicament la situació meteorològica del dia. Ara, quan és el moment de gaudir d’un bon vi tothom s’apunta per degustar-lo i destacar les propietats i els seus trets més característics.

Ara, del cep a l’ampolla, el raïm no hi va sol sinó que passa per tota una sèrie de fases intermitges on hi col·laboren moltes persones per fer possible que els ciutadans puguin gaudir d’una bona copa de vi. La veritat és que em considero una autèntica privilegiada pel fet de poder entrar en contacte directe amb la recol·lecció del raïm, una fase impescindible. Avui en dia aquesta tasca està força desprestigiada i malgrat les bones remuneracions no es troben persones que vulguin treballar en tota la campanya de la verema. Potser es tracta d’una excentrecitat però no descarto veure d’aquí uns quants anys com comencen a sorgir propostes per anar a veremar i els propis participants a l’acte estiguin disposats a pagar una generosa quantitat diners, d’acord amb les pautes que marquen els nous estils, sinó deixem que passi el temps i comprovarem si les meves prediccions són merament fum o bé una realitat perceptible a les nostres contrades.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 29/08/08
Laia Gomis