divendres, d’agost 29, 2008

La verema ja és aquí



La rosada del matí crea una capa transparent d’humitat i frescor que les plantes agreixen enmig d’un ambient tremendament calorós. Els pàmpols es troben replets de gotes d’aigua i quan passes pel seu costat, si observes amb deteniment captes que l’aigua regalima cep avall i de tant en tant algun esquitx impacta sobre el fruït madur a punt de collir.

El sol a trenc d’alba s’imposa amb força a través de tímids raigs que esdevindran potents generadors de calor a mesura que avanci el dia. De moment, l’olor que es respira enmig de les vinyes em recorda a cada inci de la verema. Els tractors remouen la terra a través del seu pas pels camins pedregosos, les passes ràpides dels veremadors veterans contrasten amb el ritme lent i contingut dels més joves, que des d'un cert esceptisisme contemplen la immensitat de la parada que s'ha de collir.

La veritat és que el primer dia en el qual s'inicia la collita sempre regna una mica de descontrol, s'ha de trencar el gel i una vegada tota la maquinària es posa en marxa ràpidament queda endarrera la por i el desconcert inicial. S'ha de tenir en compte que durant un any tots els instruments han estat guardats als armaris i quan arriba el moment de treure'ls acostuma a passar que si no s'han guardat tots al mateix indret després no es troben. Ara els que veritablement són de l'ofici no esperen a l'ultim dia sinó que unes setmanes abans fan una ràpida comprovació per descartar aquelles eines que no són aptes per aguantar tota la campanya.

Des de ben petita em vaig iniciar en aquesta curiosa pràctica que consistia en anar a collir raïms, com si d'un joc es tractés, lluny de la responsabilitat i el compromís que adquirira uns anys més tard. Ara bé, l'atractiu i l'interès que vaig sentir des del primer dia que vaig posar els peus a les vinyes he de reconèixer que lluny d’esvair-se mentre anem avançant pel camí de la vida, aquest s’ha consilidat i ha esdevingut ferm en una concepció diferent i personal sobre el món vitivinicola.

La mecanització arriba cada vegada més a tots els espais de la nostra vida i l’agricultura no és pas una excepció. Aquesta és una dinàmica lògica perquè la manca de mà d’obra que existeix en el camp exigeix cercar respostes alternatives. Les àrdues tasques que acompanyen a la vermema no desperten passions entre el conjunt de la ciutadania, és veritat que al camp no gaudim d’un aparell d’aire acondicionat sinó que suportem estoicament la situació meteorològica del dia. Ara, quan és el moment de gaudir d’un bon vi tothom s’apunta per degustar-lo i destacar les propietats i els seus trets més característics.

Ara, del cep a l’ampolla, el raïm no hi va sol sinó que passa per tota una sèrie de fases intermitges on hi col·laboren moltes persones per fer possible que els ciutadans puguin gaudir d’una bona copa de vi. La veritat és que em considero una autèntica privilegiada pel fet de poder entrar en contacte directe amb la recol·lecció del raïm, una fase impescindible. Avui en dia aquesta tasca està força desprestigiada i malgrat les bones remuneracions no es troben persones que vulguin treballar en tota la campanya de la verema. Potser es tracta d’una excentrecitat però no descarto veure d’aquí uns quants anys com comencen a sorgir propostes per anar a veremar i els propis participants a l’acte estiguin disposats a pagar una generosa quantitat diners, d’acord amb les pautes que marquen els nous estils, sinó deixem que passi el temps i comprovarem si les meves prediccions són merament fum o bé una realitat perceptible a les nostres contrades.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 29/08/08
Laia Gomis

15 Comments:

At 11:44 a. m., Blogger garmir said...

Hola:
Un text de molta calitat literària.

 
At 7:38 p. m., Anonymous Anònim said...

Molt maco el text, però la realitat del pagès viticultor diria que és massa crua per plantejar la verema de color de rosa.
A dia d'avui ja hi ha pagesos que han de pagar per desempellegar-se de les vinyes, en el sentit que costa més car cultivar raïm que no pas el benefici que n'extreus -gasoil, malalties com el míldiu, baixa producció, baix grau...-. Això sí, si trobes un bon Ajuntament que et foti un polígon a la teva vinya et solucionen la vida -o te l'amarguen, com a alguns els ha passat-. Al Penedès concretament tenim excedent de most i els elaboradors -que tenen la paella pel mànec- paguen així el kilo de raïm a un preu ridícul per sota del cost de producció del pagès.
Vegeu els últims comunicats d'Unió de Pagesos i d'Associació de Viticultors del Penedès i veuràs com opinen els pagesos, realment la base del procés tal i com expliques.
Salut i vinya!

 
At 8:16 p. m., Blogger Miquel Casellas said...

Si tens raó Laia. D'aquí uns anys al Ra hi haurà una excursió per viure la vida de pagès amb verema, recollida d'olives i de fruita fresca. Encara falta un temps, però tot arribarà. Que faci bon temps.

 
At 6:23 p. m., Anonymous Anònim said...

Els socialistes hos penseu que tothom viu dels pressupostos publics,teniu bons sous i no coneixeu la crisi, per aixo ens expliqueu comptes de fades,que no tenen res a veure amb la realitat.
Aquest rotllo l´hi expliques a un pagés.A veure que et contesta

Salut.siscodelforn

 
At 10:17 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Garmir gràcies pel teu comentari. Respecte els comentaris anònims, explicar que conec molt de prop la realitat i quina és la difícil vida d'un pagès. No ho sé per terceres persones sinó que ho tinc dins a casa, en la meva pròpia família.

El mildiu, les dificultats econòmiques que giren entorn del increment del preu del petroli i el baix preu que paguen pel producte suposen un conjunt d'informació que conec de ben a prop.

Aquestes informacions no m'impedeixen escriure un text on simplement relato quina és la meva percepció i l'experiència d'anar a collir raïms. Sé del que parlo, llevar-se de bon matí, aguantar tota la jornada, amb un sol imperant, patir algun que altre retràs perquè una màquina de la cooperativa s'ha espatllat i això acaba afectant el ritme de treball. Patir pel grau que farà una carretada i constatar com l'any anterior en una parada sortien més quilograms que el present any.

Tot això no es coneix sinó simplement és viu fent i participant en una campanya de la verema del primer dia fins el darrer. I la veritat és que em sento molt orgullosa de posar el meu granet de sorra en el món vitivinicola.

Mentre escric aquestes paraules, els trons es fan sentir i aquest fet provoca una incertesa sobre si demà anirem a la vinya o ens haurem de quedar a casa.

En el nostre país, és molt patriotic posar-se darrera d'una pancarta i cridar als quatre vents contra tot plegat. Si no ho fas, esdevens un heretge directament i et titllen de no estimar un territori. Uns opten pel protagonisme i seguir fil per randa el manual perfecte del bon patriotic altres optem per la discreció tot treballant activament pel mateix.

Dit sigui de passada, que el millor és no barrejar les coses amb maniobres estranyes. Primer, no visc dels pressupostos públics i no tinc un bon sou, més que res perquè durant l'any estudio i he de reconèixer que durant els dos mesos d'estiu que he estat treballant ho he fet en una empresa privada i d'or no m'he fet.

Abans d'acabar comentar que aquest escrit l'han llegit pagesos i m'han felicitat pel mateix. Per evitar sospites i males interpretacions, pagesos amb un pensament polític mooolt diferent al meu.

No m'agrada fer gala d'aquest fet però crec que ho havia d'exposar davant la suggerència del darrer comentari.

Cordialment,

Laia

 
At 12:13 a. m., Anonymous Sant-jaumenc said...

Enlloc de pintar el món de la vinya de color de rosa i proposar que aquesta se sustenti dels melancòlics de la viticultura, que segons tu pagarien per collir quatre granets, el que haurieu de fer (tu i el PSC) és donar solucions al conflicte que veus tan evident. Al nostre país falta molta més gent que es posi darrere les pancartes perquè la majoria prefereix quedar-se al sofà mentre quatre pagesos desesperats es queixen pel preu a què els paguen el kilo del seu producte.
Vols dir que treballeu tan activament? Per qui i què?

 
At 12:50 p. m., Blogger Banach said...

Uf, dóna per molt això que has escrit.

Estic d'acord que des d'un punt de vista bohemi i pseudorural la verema és un fenòmen molt bonic, molt "enriquidor" i sobretot molt terapèutic per oblidar el tràfec de la ciutat (pels que hi vivim).

Però també és veritat que hi ha una vessant menys bucòlica. La penissola que s'enganxa, el fang, les aranyes de sota els pàmpols, els talls amb les tisores de podar, el pes dels paners, la brutícia de la samarreta, els ceps espessos que no et deixen veure on talles (raïms a terra), etc.

Jo crec que potser si que es faran excursions a les vinyes (si en queden), però que s'esllomin els altres.

;)

 
At 9:07 p. m., Anonymous marc said...

Laia: El text que has escrit és molt bó, però en un mon totalment globalitzat, ens agradi o no, és molt més rentable fer plantacions al marroc, polonia,xile, argentina, i tans altres paisos on els salaris son molt més baixos, i el territori molt més adequat que el català.
Tots els partits politics semblen estar d'acord i ho estan deixan morir poc a poc pel seu propi pes.
Lamentablement passarà com tu dius, tal com ha passat en altres oficis i tradicions.
Aquí ja ni els partits nacionalistes parlen de territori,i si en parlen és per fer poligons o urbanitzacions.

 
At 9:56 p. m., Anonymous Anònim said...

Laia, també vas a la verema, es que ets a tot arreu. Em pots dir alguna cosa que no fas?.
Com t'envejo,quina vitalitat.

 
At 1:08 a. m., Anonymous El pagès deia said...

Com es comenta aquí, els pagesos no som ni uns bohemis, ni uns melancòlics ni uns pseudorurals. Som gent que volem avançar econòmicament igual que ho fan des de la industria, la construcció o el turisme.
Salut

 
At 10:22 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Mai hagués imaginat que aquest article hagués aixecat tanta polseguera, us puc asegurar que no era la meva intenció. Ara, tots plegats hem pogut constatar que l’agricultura i concretament el món vitivinicola desperta un interès especial en els lectors d’aquest espai.

Hi havia un comentari que exposava que estic a tot arreu…tan de bo hi pogués estar però per més que ho intento és impossible. Ara, hi ha tota una sèrie d’activitats, entre elles collir raïms que procuro no deixar de fer. A més, en aquesta vida s’ha de saber fer de tot. A banda de ser una bona experiencia també t’ajuda a valorar una mica més tot allò que ens envolta.

Reprenent el fil dels comentaris, crec que han quedat prou clars els posicionaments d’uns i d’altres i no tornaré a repetir el mateix en dues ocasions perquè no voldria esdevenir pesada. Tanmateix, no voldria que quedessin sense resposta les vostres opinions ja que lluny d’ignorar-les us asseguro que les tinc ben presents i de totes n’extrec una conclusió.

Moltes gràcies per les vostres aportacions

Laia

 
At 12:47 a. m., Anonymous Anònim said...

Molt bon escrit,Laia.Llàstima que tot el que hi dius te els dies comptats gràcies al Pla Territorial del Camp de tarragona que els socialistes ens heu imposat, que es carrega la part més gran de vinyes que hi ha al Baix Penedès...

 
At 6:47 p. m., Blogger Josep LLPDS said...

Molt maco el text, m'hi identifico perquè a nivell familiar també tinc arrels en aquest món.

No obstant és una mica frívol parlar que al Penedès es produirà aquest tipus de turisme veient el que ens està venint a sobre en aquest territori, a mig camí de TGN i BCN. Opino que els turistes que vulguin viure la verema i pagar per això, tal com planteges que passarà al Penedès, a la llarga tenen regions amb tradició vitícola molt més ben planificades que la nostra a nivell paisatgístic i que aposten decididament per aquest tipus de turisme, com poden ser la coneguda Toscana italiana, Califòrnia als EUA (regions de Sonoma i Napa), la Borgonya francesa o Valparaiso a Xile.
Aquí al Penedès el turisme enològic no ha funcionant tot i que s'està intentant i segurament s'hauria de potenciar molt més del que es fa des dels ens públics. Quan es parla del Penedès com a destí turístic?.

Crec que abans que venir al Penedès els turistes amb aquests tipus d'inquietuds culturals i gastronòmiques tenen unes quantes opcions amb molts més punts que la nostra per anar a fer turisme com les que poso per exemple.

 
At 7:54 p. m., Blogger Jesús M. Tibau said...

cada etapa de la vinya té el seu encant, però els moments previs a la verema, amb els ceps plens de raïm, tenen a més el regust del premi a l'esforç de tot l'any.

 
At 9:43 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Els nous comentaris que aquest article han originat provoquen que novament escrigui quatre ratlles sobre el mateix.

Potser l'article en tot el seu conjunt no ha estat entès per alguns lectors o potser jo mateixa no m'he explicat prou bé. Assumeixo part de la culpabilitat i aprofito aquesta nova oportunitat per especificar que la meva conclusió no anava estretament relacionada amb la vinculació del turisme vitivinicola al Penedès. Tots som prou conscients que aquest tipus de turisme no és un puntal a casa nostra però diversos cellers no desaprofiten aquesta oportunitat i a petita escala duen a terme activitats turístiques relacionades amb la vinya i el vi. No és comparable al nivell d'altres països i més concretament, les regions que citaves però podem observar que aquesta pràctica comença a aparèixer a casa nostra.

Jesús, totalment d'acord amb el teu comentari, la veritat és que les vinyes a punt de veremar semblen un escenari perfecte propi d'una bonica postal.

Gràcies pels vostres comentaris!

Laia

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home