Entre el joc i la guerra

Els comptadors van sumant medalles, la veritat és que aquests dies el conjunt del palmarès olímpic acapara l’atenció de tots els països. Bona part de la població, aprofitant l’estat letàrgic de les vacances resta embadalida davant la petita pantalla observant el comportament dels esportistes nacionals. Mentre milions de mirades observen atentament tots i cadascun dels esdeveniments que tenen lloc a Pequín, al Caucas es viuen episodis lamentables on l’ombra de la guerra es projecta amb una certa força.

Els telenotícies i la premsa escrita han dedicat un testimonial espai del seu temps en abordar la invasió que Rússia ha realitzat a un veí seu, l’estat de Geòrgia. De sobte, hem començat a veure tota una sèrie de moviments diplomàtics que no han donat el fruit esperat ja que han hagut de passar uns quants dies perquè Rússia cedís i acabés signant l’acord de pau. Tanmateix, una vegada s’havia acordat el mateix, les seves tropes continuaven ocupant tranquil·lament bona part del país georgià.

El president de la Unió Europea, Nicolàs Sarcozy, no ha dubtat en intervenir-hi i en un viatge llampec, Condolezza Rice, també ha volgut apropar-se a la zona i constatar de ben a prop el clima que s’hi respira amb l’únic objectiu de posar fi al mateix.

La veritat és que no deixa de ser curiós que els Estats Units mostrin una certa preocupació vers el conflicte que Rússia ha provocat però el més impactant és assistir a les lliçons de legislació internacional que George Bush ha realitzat vers els governants russos.

No està de més, recordar que la situació que ha tingut lloc a Geòrgia em recorda altres invasions on es repetien els paral·lelismes però tan sols canviaven els actors. La veritat és que les informacions no es preocupen per anar al fons de la qüestió sinó que a través de quatre apunts ràpids i algun que altre enviat especial cobreixen amb una certa timidesa la informació que prové des de Geòrgia.

Tanmateix, els bons gestos americans tenen una clara i ràpida explicació: els interessos econòmics que aquest país té dipositat en Geòrgia. Cal recordar que en aquest petit estat es troben importants reserves energètiques i a més gaudeixen de bones comunicacions, amb un gasoducte i un oleoducte que a través de Turquia poden connecten directament amb Europa sense necessitat de trepitjar sòl rus.

Tot i haver signat un acord de pau, els russos es volen fer pregar demostrant la seva superioritat armamentística. S’han compromès en replegar les tropes el més aviat possible però quasi una setmana després que s’aconseguís signar aquest acord, els blindats passegen tranquil·lament per l’estat georgià.

Mentre, a Pequín, es van desenvolupant els Jocs Olímpics amb una tremenda normalitat, restant absents de la realitat que es respira arreu del planeta. Aquests dies res pot esgavellar la gran cita esportiva que es celebra al gram imperi xinès. En tot cas, quan s’acabi aquest esdeveniment, amb una mica de sort, potser algú es preguntarà per l’estat del conflicte bèl·lic o el més segur és que aquest resti en l’oblit de bona part dels habitants del nostre planeta davant la prioritat de comptar medalles olímpiques.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 22/08/08
Laia Gomis