L’equador de l’estiu

L’equador del mes d’agost ja ha arribat, l’anhelat estiu que tots esperàvem amb il·lusió a principis de juny va esgotant els dies llargs i calorosos. En un tres i no res, arribarà el setembre i les vacances s’hauran fos com un glassó de gel davant el sol imperant propi d’aquesta època de l’any.

No fa massa anys que l’agost era un mes inhàbil a tots els seus efectes. Tradicionalment, en aquest període de l’any les empreses penjaven un cartellet a les seves portes on s’anunciava el cessament de l’activitat durant quinze dies o inclòs un mes sencer. Alguns poden pensar que aquesta realitat descriu èpoques immemorables en blanc i negre però amb petites matitzacions aquesta essència es continua mantenint en el funcionament del nostre país.

Aquells que durant l’estiu estem treballant podem constatar com el ritme i la intensitat frenètica pròpia de la resta de l’any es redueix considerablement. Durant el mes de juliol l’activitat encara és abundant, el telèfon treu foc i sempre sorgeixin petites complicacions que requereixen solucions immediates perquè tothom té molt clar que a partir del mes d’agost s’inicien les vacances.

Aquest avís no és una amenaça sinó més aviat una realitat perquè quan el calendari marca l’agost sembla que en el nostre país tot s’atura. De sobte, totes les presses i les qüestions urgents si no s’havien resolt fins aleshores, automàticament han d’esperar al setembre perquè apareix la paraula pròpia de l’estiu: “vacances”.

Des d’un punt de vista tècnic i més concretament de la gestió de costos, és molt més eficient un funcionament continuat de l’activitat productiva o dels serveis que s’han de prestar. Del contrari, la paralització total implica haver de reactivar novament tots els mecanismes i començar des de zero quan es reprèn l’activitat al mes de setembre.

Sembla ser que aquests postul·lats no preocupen a la gran majoria d’empreses del nostre país tot i que tímidament podem constatar la introducció d’alguns cànons europeus com ara la jornada intensiva o bé la flexibilització laboral.

En la mentalitat de molts empresaris continua la vella idea que mentre més hores a la feina millor, ja que així s’aconseguirà una major productivitat. Malgrat la tossuderia d’alguns, la realitat dista molt d’aquesta percepció ja que les estadístiques ens demostren que més hores a la feina no implica automàticament major productivitat.

No és pas casualitat que moltes empreses assumeixin el compromís de la conciliació de la vida laboral i familiar ideant ambiciosos plans de treball que van més enllà de les exigències mínimes que recullen les lleis vigents en el nostre país. Precisament, la flexibilització o la jornada intensiva són alguns dels elements que es poden trobar recollits en molts plans de treball ja que allò que veritablement interessa és si s’han assolit els objectius marcats i no pas el nombre d’hores que la persona ha estat asseguda a la cadira davant l’ordinador.

Encara han de passar alguns anys perquè aquesta nova cultura empresarial i laboral esdevingui la tònica general en el nostre país, de moment, aquets petits intents són una bona notícia que marquen el rumb d’un futur que esperem que sigui proper.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 14/08/08
Laia Gomis