dijous, d’agost 14, 2008

L’equador de l’estiu



L’equador del mes d’agost ja ha arribat, l’anhelat estiu que tots esperàvem amb il·lusió a principis de juny va esgotant els dies llargs i calorosos. En un tres i no res, arribarà el setembre i les vacances s’hauran fos com un glassó de gel davant el sol imperant propi d’aquesta època de l’any.

No fa massa anys que l’agost era un mes inhàbil a tots els seus efectes. Tradicionalment, en aquest període de l’any les empreses penjaven un cartellet a les seves portes on s’anunciava el cessament de l’activitat durant quinze dies o inclòs un mes sencer. Alguns poden pensar que aquesta realitat descriu èpoques immemorables en blanc i negre però amb petites matitzacions aquesta essència es continua mantenint en el funcionament del nostre país.

Aquells que durant l’estiu estem treballant podem constatar com el ritme i la intensitat frenètica pròpia de la resta de l’any es redueix considerablement. Durant el mes de juliol l’activitat encara és abundant, el telèfon treu foc i sempre sorgeixin petites complicacions que requereixen solucions immediates perquè tothom té molt clar que a partir del mes d’agost s’inicien les vacances.

Aquest avís no és una amenaça sinó més aviat una realitat perquè quan el calendari marca l’agost sembla que en el nostre país tot s’atura. De sobte, totes les presses i les qüestions urgents si no s’havien resolt fins aleshores, automàticament han d’esperar al setembre perquè apareix la paraula pròpia de l’estiu: “vacances”.

Des d’un punt de vista tècnic i més concretament de la gestió de costos, és molt més eficient un funcionament continuat de l’activitat productiva o dels serveis que s’han de prestar. Del contrari, la paralització total implica haver de reactivar novament tots els mecanismes i començar des de zero quan es reprèn l’activitat al mes de setembre.

Sembla ser que aquests postul·lats no preocupen a la gran majoria d’empreses del nostre país tot i que tímidament podem constatar la introducció d’alguns cànons europeus com ara la jornada intensiva o bé la flexibilització laboral.

En la mentalitat de molts empresaris continua la vella idea que mentre més hores a la feina millor, ja que així s’aconseguirà una major productivitat. Malgrat la tossuderia d’alguns, la realitat dista molt d’aquesta percepció ja que les estadístiques ens demostren que més hores a la feina no implica automàticament major productivitat.

No és pas casualitat que moltes empreses assumeixin el compromís de la conciliació de la vida laboral i familiar ideant ambiciosos plans de treball que van més enllà de les exigències mínimes que recullen les lleis vigents en el nostre país. Precisament, la flexibilització o la jornada intensiva són alguns dels elements que es poden trobar recollits en molts plans de treball ja que allò que veritablement interessa és si s’han assolit els objectius marcats i no pas el nombre d’hores que la persona ha estat asseguda a la cadira davant l’ordinador.

Encara han de passar alguns anys perquè aquesta nova cultura empresarial i laboral esdevingui la tònica general en el nostre país, de moment, aquets petits intents són una bona notícia que marquen el rumb d’un futur que esperem que sigui proper.


Article publicat al Diari del Baix Penedès, 14/08/08
Laia Gomis

4 Comments:

At 11:21 a. m., Blogger garmir said...

Hola:
Jo sempre he estat dels que he criticat, això de parar-ho tot, és més em molesta molt que la Blogesfera dels politics es paralitzi a Agost, curiosament, quan amb les vacances més temps té la gent per parlar amb ells i en canvi, estan absents.
A mi m´agrada l´estiu per la llarga durada dels dies, els meus pitjors dies son quan al Desembre o Gener hi han dies tan foscos, no m´agrada que a les 17:15 sigui de nit.
Edmón.

 
At 5:07 p. m., Anonymous Anònim said...

Doncs sembla que anem en sentit contrari a la conciliació de la vida laboral.La directiva europea de les 65 hores setmanals,apadrinada per una UE amb el vistiplau dels 27 ministres europeus de treball, entre ells un dels liberals del PSOE-Celestino Corbacho-que amb la seva abstenció va permetre l'aprovació,a l'espera del tramit del parlament europeu.
La seva aplicacióens sotmetrà als més de 6 milions de treballadors dels països catalans a allargar les jornades laborals de forma que impedirà conciliar la vida laboral amb la familiar segons voluntat empresarial,individualitzan relacions entre empresaris i treballadors-un atac a la negociació colectiva-,sotmetrà a sectors que tinguin guardies a torns d'once hores seguides i 65 setmanals de feina i a la resta 60 hores setmanals.
peró no patiu l'extrema esquerra ens estem organitzant per torna a fer fornt als neo-lliberals i als neo-cons.no volem que ens tornin a esclavitzar.

Xavier.

Salut.independencia i socialisme

 
At 5:53 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Garmir, jo en una part entenc que es redueixi la velocitat frenètica de la resta de l'any. En part, crec que la blogosfera s'aturi és més o menys normal perquè imagino que els polítics desitgen perdre de vista el nord durant uns quants dies i oblidar-se dels ordinadors temporalment. Crec que també necessiten estar amb la família i els amics que són els que més perjudicats en surten de totes les absències que l'agenda els imposa durant el curs polític.

Xavier, sempre m'he demostrat contrària a la directiva de les 65h i des del PSC s'ha engegat una campanya mooolt important en aquesta matèria perquè el contingut d'aquesta directiva no s'adecua a les necessitats reals de la societat del segle XXI.

Una abraçada!

Laia

 
At 9:20 p. m., Anonymous Anònim said...

L’impuls de la Directiva de les 65 hores (la qual esperem frenar a temps) suposen perilloses victòries parcials de la dreta neoliberal que hem de ser capaços d’esmenar i revertir properament, mitjançant l’acció col•lectiva i les mobilitzacions de les classes treballadores.
Xavier.
Salut.independencia i socialisme

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home