divendres, d’agost 15, 2008

Festa Major de la Bisbal del Penedès



Molts pobles i ciutats es troben celebrant les seves festes majors. Pel voltant del 15 d’agost arriben el fort de les festes majors. A la nostra comarca, Bellvei i La Bisbal del Penedès, gaudeixen d’uns dies amb una intensitat festiva molt especial.

A vegades, aprofitava aquests dies per fer una petita escapada però com enguany no ha estat així, he aprofitat l’oportunitat que tenia per anar a treure el cap a una d’aquestes festes majors. Ahir al vespre, vaig estar a la Bisbal del Penedès, escoltant atentament els versots del Ball de Diables de la Bisbal del Penedès i acte seguit la lectura del pregó de la festa major.

La veritat és que sempre he defensat la importància que tenen i el valor que es desprenen dels versots que un grup de persones elaboren i treballen detingudament per oferir-los al conjunt de la ciutadania en l’acte d’obertura de la Festa Major.

Tanmateix, no està de més recordar, que existeixen tota una sèrie de polítics, que no entenen els versots i com pensen que en poden sortir esquitxats durant la lectura dels mateixos, obliden el caràcter democràtic i la coneguda llibertat d’opinió i expressió i ràpidament opten per una actitud defensiva per mirar de conèixer amb antelació el contingut dels mateixos.

Precisament, aquesta situació s’ha donat a la Bisbal del Penedès, ja que l’alcalde pretenia conèixer els versots abans de la lectura pública. A més, les coses no s’acaben aquí ja que algun membre de l’equip de govern municipal encapçalat per ERC i ADM volien restar importància a la lectura dels versots i desnaturalitzar aquest acte canviant de dia i proposant la lectura dels mateixos un dia laborable, concretament el dilluns 18 al vespre.

Aquest fet marcava un preludi, s’havien guanyat directament que dediquessin un vers aquesta realitat i anava en la següent direcció:


“...Hem lluitat contra la censura
perquè n’hi havia més d’un
que els volia llegir de forma prematura...”


Els versots dibuixen des d’una perspectiva sàtira i crítica la realitat política i social que es respira en el municipi. Per aquest fet, penso que per entendre tots i cadascuns versots calia estar una mica al dia de tot el que ha donat de si en aquest darrer any en aquest municipi penedesenc sinó es corria el risc de perdre el fil amb alguna que altre ironia que amb molta traça i enginy havien ideat els membres del Ball de Diables de la Bisbal del Penedès.


Després d’aquesta actuació molt esperada a càrrec del Ball de Diables de la Bisbal del Penedès, va arribar el torn del pregó. Abans de donar pas al pregoner,l’alcalde, Josep Maria Pugibet, va aprofitar per adreçar unes paraules a tots els assistents congregats davant l’ajuntament.

Ara bé, allò que inicialment molts pensàvem que seria la presentació del pregoner va esdevenir pràcticament l’essència i el caràcter propi del pregó. Personalment, penso que les seves paraules no s’ajustaven al context amb el qual ens trobàvem, en l’obertura d’una festa major, i tampoc està de més ressaltar algun que altre toc masclista que sobrava en el seu discurs. Després de parlar durant una bona estona, va passar la paraula al pregoner, al sr. Pere Guixer que va procedir a la lectura del pregó i en poc més de deu minuts, es donava per acabat l’acte d’inauguració de la Festa Major.

Acte seguit, es va servir una copa de cava per a tots els assistents i com és habitual, no vam desaprofitar l’oportunitat que sempre brinda aquests actes, tot intercanviant unes paraules i saludant a tota una sèrie de persones que feia temps que no veia. D'aquesta manera es donava el tret de sortida per a un llarg cap de setmana de gresca i rauxa a la Bisbal del Penedès!

8 Comments:

At 1:27 p. m., Anonymous Anònim said...

Aquest alcalde de la Bisbal se la sap ben llarga.
Els versots dels Ball de Diables poden ser pedagògics per un poble, però sovint també s'utilitzen per carregar contra aquells que cauen malament o fan nosa, en què es deixa de banda el component essencial de la sàtira i l'humor, passant a acusacions i insults personals.
Els bons versots són els que ho fan sense buscar la ofensa, amb sàtira i humor, amb una entonació determinada que no busca el rencor ni la maldat, i això sembla que els costa molt als diables d'aquesta comarca.
Recomano anar a veure els versots de l'Arboç, fets amb molt de gust.

 
At 5:47 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Ball de Diables, sàtira i humor són termes que malgrat alguns s'entossudeixen en creure el contrari sempre han anat de la mà.

Hi ha qui prefereix recorre al tòpic i dir que els membres del Ball de Diables aprofiten per carregar contra aquelles persones que els cauen malament però crec no és així.

De totes maneres, hi ha qui té la pell molt fina i tots sabem que a vegades tots plegats hem de deixar de ser taaaaan suceptibles.

Cordialment,

Laia

 
At 1:13 p. m., Blogger Banach said...

Bones! M'ha agradat molt el teu post, i com a diable de la Bisbal també m'agradaria intervenir-hi, sobretot, per contestar el comentari anònim.

1. Suposo que els versots de tots els pobles es fan amb molt de gust.

2. No és criticar a qui cau malament, és fer una lectura crítica de les situacions polítiques i socials que hi ha hagut durant l'any. I aquest any ha donat la coincidència que el senyor Pugibet ha estat el protagonista de la majoria d'aquestes situacions excepcionals.

3. Si es llegeixen bé els versots veurà que no hi ha cap insult dirigit directament a cap persona. Poden haver alusions i ironies, la qual cosa no es pot considerar insult com a tal (per cert, recordo uns versots a l'Arboç fa dos o tres anys on si que n'hi havien d'insults, tampoc trobo que sigui tant greu).

4. La naturalesa del diable és el pecat, per tant és lògic i natural que es recorrin a paraules grolleres i malsonants pel simple fet de caracteritzar els versots sinó els podríem titular "Recital de poesia satírica".

I res més, ara a disfrutar la FM de l'arboç.

 
At 4:46 p. m., Blogger Miquel Casellas said...

Això és inherent als diables. La crtica també és bona sinó al final la paciència d'un poble s'omple fins dalt i salta per on menys t'ho esperes. Un cop a l'any no fa dany i si a algú li pica que rasqui.

 
At 6:56 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Després de la intervenció d'un diable, poc em queda afegir respecte a la qüestió que el comentari anònim plantejava.

La veritat és que la polèmica no hi cap perquè com molt bé comenta el Banach a través d'una sintètica enumeració tot exposant els trets més importants i els aclariments sobre alguns aspectes que algú pot malinterpretar.

Tanmateix, no cal que ens enganyem perquè els diables i els seus versots formen part de la quotidianitat de molts pobles, viles i ciutats.

Ja veieu que quan us comento que en aquest espai hi cap tothom no ho dic per dir sinó que inclòs rebo les visites de diables, tot sigui dit de passada un autèntic plaer.

Així doncs, tots plegats sigueu benvinguts aquest petit espai i moltes gràcies per les vostres col·laboracions, algunes més satàniques que altres, jejejeje

Una abraçada!

Laia

 
At 1:03 a. m., Anonymous jordi del ricart said...

Es estrany que algú com tu que sempre defensa la llibertat d'expresió am la única condició del rebuig a l'ofensa personal i l'insult, canvis d'opinió per quatre exalabrats que l'únic que saben fer és criticar de forma bruta i no de forma democràtica i civilitzada com fa tothom interesat en els afers públics.

 
At 12:27 p. m., Blogger Banach said...

Bé, després d'aquest comentari no puc callar.

1. 4 eixelebrats: les colles acostumen a tenir una gran quantitat de membres, només a la Bisbal ja som més de 50, imaginat a pobles com Vendrell, Torredembarra, Tarragona, etc. Si multipliques te'n sortiran uns quants més de 4.

2. Eixelebrats sí, que un cop l'any poden fer mofa dels polítics i situacions dels seu poble. Et sona una cosa que es diu tradició? (Em sembla que ho confons amb un altre terme: democràcia).

3. A qui li interessi la crítica democràtica i constructiva que ho faci a les urnes, no és competència d'un grup folklòric com els diables, cadascú que desenvolupi el seu paper.

4. Els balls de diables no són un partit polític, ni ganes. També són coses diferents.

5. No és l'únic que sabem fer, cadascú té la seva feina i posseïm coneixements en àmbits molt diversos (però això forma part de la vida personal de cadascú i tampoc té res a veure).

Conclusió: No podem confondre el "tocino" amb la velocitat.

 
At 6:37 p. m., Anonymous Anònim said...

Hola, soy de la Bisbal y he leido los suculentos versos de Els Diables. Quiero felicitarles personalmente porque han dado en el clavo con toda su sutileza. No han contado más que la pura verdad de lo que pasa con el gobierno de este pueblo. Estamos gobernados por una Chicholina y un Mama Chicho de cuidado... que se permiten fomentar el miedo por el pueblo y aniquilar la libertad de expresion, que hoy en día era lo único que nos quedaba... Chapó Diables, seguid pecando, nos habéis deleitado, este año, y nos hemos partido de risa ante tanta verdad. !!! Un abrazo.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home