Sopar Can Corbella 2008

L’estiu és una època ideal per acabar amb l’estrés i la rutina, un temps ideal per descansar i perdre de vista per uns dies les agendes. No obstant, hi ha una cita ineludible en aquesta època de l’any, el sopar de Can Corbella.

En un entorn envejable, a la masia de la família Corbella, al voltant d’oliveres i garrofers esdevé una excusa perfecta per trobar-se amb més de tres-cents companys i companyes socialistes, especialment del Baix Penedès però també d’arreu del territori.

Un acte d’aquesta envergadura no s’organitza sol sinó que es requereixen moltes persones que a través de petites ajudes permeten que esdevingui un sopar lluït. Començant per la família que durant més d’una setmana veu interrompuda la tranquil·litat pròpia de l’entorn, així com també totes aquelles persones que preparen l’espai, ampliant la instal·lació elèctrica amb més llums perquè no hi hagi espais foscos, preparant i muntant les taules, organitzant-les, preparant les estovalles. No ens podem oblidar d’aquells que amb aquesta calor horrorosa es passen el dia a la cuina preparant un àpat per més de tres-centes persones. Que ningú s’enganyi aquest acte, sense totes aquestes persones no seria possible.

Si em permeteu un petit apunt, us puc assegurar que la gran majoria de les persones, una vegada havia finalitzat el sopar van col·laborar plegant la seva cadira i portant-la a l’espai habilitat per l’ocasió on s’emmagatzemaven. I és de justícia dir que vaig veure moltes persones amb diversos i elevats càrrecs institucionals que eren els primers que no s’ho pensaven dues vegades donant un cop de mà.

A més, voldria trencar amb un tòpic que alguns s’espavilen a fer córrer a favor de totes aquelles persones que van assistir al sopar, des dels membres de l’organització, passant per tots els companys i companyes del Baix Penedès fins arribar a totes les persones que seien a la taula presidencial van pagar el sopar. I aquells que no s’acaben de creure les meves paraules us deixo amb la imatge del president Montilla i primer secretari del PSC acostant-se a pagar el sopar.

José Montilla a punt de pagar el sopar i al costat dret, Pepa Rovira (vidua de Joan Reventós) i Ivonne Hortet (vidua de Carlos Barral)

Si quelcom caracteritza aquest sopar és la singularitat del menú, els típics peus de porc i la sípia amb patates. Cal reconèixer que no es tracta d’un àpat molt ideal en el mes calorós per excel·lència però no ens enganyem perquè en el nostre país, els àpats esdevenen l’excusa ideal per reunir a nombrosos companys i companyes. A més, el menú també compta amb una història curiosa, ja que aquest sopar fa més de 27 anys que es celebra i aquestes alçades ningú es planteja canviar el menú. Tot i com va reconèixer el Martí Carnicer en el torn dels parlament, enguany els peus de porc comptaven amb una petita innovació culinària!

Tot i trobar-nos en el punt àlgid de les vacances, algú podria pensar que aquest sopar socialista és un reducte amb quatre gats. Molt lluny de la realitat perquè l’èxit està assegurat ja que cada any s'apunten més companys i companyes. Mentre tothom tranquil·lament gaudia del sopar l'Olga i jo mateixa estavem en un raconet de l'espai on es desenvolupava el sopar rumiant com havíem de coordinar alguns elements que restaven pendents i m'han passat aquesta imatge que m'ha fet gràcia posar.

Enguany, el sopar de Can Corbella ha comptat amb el President la Generalitat, José Montilla, el delegat del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, la delegada del govern, Teresa Pallarés, el secretari general d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Martí Carnicer, el Director del Serveis Territorials l’Economia i Finances a Tarragona, Ernest Benito. Els diputats al Congrés, Francesc Vallès i Joan Ruiz, els senadors Ramon Aleu i Judith Alberich els diputats al Parlament, Àlex Martínez i Núria Segú,els diputats a la diputació, Josep Guasch i Maite Huertas, els alcaldes i alcaldesses socialistes del Baix Penedes, regidors i regidores i consellers comarcals.

Si aquest sopar desperta un desplegament periodístic important en el moment dels parlaments de les diverses persones que aprofiten el sopar per adreçar unes breus paraules a totes les persones que participen a l’acte cal tenir en compte que enguany encara hi havia més càmeres i periodistes a l’entorn de la masia de can Corbella ja que tothom estava atent i expectant a les paraules que el president Montilla realitzaria entorn el finançament.

El President de la Generalitat, José Montilla no va ser l'únic en dirigir unes breus paraules a tots els presents ara tampoc es tracta de reproduir i plasmar totes les reflexions i opinions que durant el torn de parlaments van oferir-nos destacats dirigents polítics del nostre partit. Tots els assistents vam comptar amb el privilegi de sentir en viu i en directe les interessants i alhora innovadores opinions de tots aquells que van pujar dalt de l'escenari per explicar-nos quelcom. Us deixo amb una bateria d'imatges que evidencien aquesta realitat

Helena Arribas i Jordi Sánchez

Josep Mª Sala i Judith Alberich

Martí Carnicer i Xavier Sabaté

Ara el sopar comptaria amb una petita sorpresa d’última hora. El rellotge marcava més enllà de les dotze de la nit i la família Corbella es trobava de celebració ja que el 9 d’agost, era l’aniversari de la Margarida Lambea, la dona de Salvador Corbella. No vam voler deixar escapar l’oportunitat i vam preparar una sorpresa, lliurant un pastís i un petit detallet en agraïment al fet de poder celebrar un any més aquest mític sopar socialista a les instal·lacions de la família Corbella.

Després del sopar sempre hi ha qui marxa amb rapidesa però una vegada ja s’ha acabat l’acte és el moment de parlar amb uns i altres, amb més tranquil·litat i una vegada superada la prova de foc, sempre intento no perdre l’oportunitat que aquests actes ofereixen. Aquells que em coneixen, saben prou bé que càmera en mà procuro immortalitzar aquesta actes i tot i que vaig estar força atabalada i no vaig dedicar-me tant com hagués desitjat amb aquesta tasca. Ara, no m’ho vaig pensar dues vegades i li vaig demanar al President Montilla si em permetria fer-me una foto, molt amablement ho va acceptar.

Pel voltant tenia alguns companys i companyes que quan ho van veure i no van trigar en fer broma sobre aquest fet. La veritat és que no em molesta gens ni mica perquè se que no ho fan amb mala intenció sinó més aviat per fer-me enrabiar. Així que us deixo amb la nova imatge que ben aviat s’incorporarà en el meu petit santuari que dia rere dia es va fent més gran gràcies a la bona predisposició i la paciència de molts companys i companyes que no dubten en fer-se una foto amb mi. Lluny d’altres estranyes finalitats que alguns es poden pensar, el valor d’aquestes imatges és simplement gaudir d'un record expressat a través d'una imatge.