diumenge, d’agost 10, 2008

Sopar Can Corbella 2008


L’estiu és una època ideal per acabar amb l’estrés i la rutina, un temps ideal per descansar i perdre de vista per uns dies les agendes. No obstant, hi ha una cita ineludible en aquesta època de l’any, el sopar de Can Corbella.

En un entorn envejable, a la masia de la família Corbella, al voltant d’oliveres i garrofers esdevé una excusa perfecta per trobar-se amb més de tres-cents companys i companyes socialistes, especialment del Baix Penedès però també d’arreu del territori.

Un acte d’aquesta envergadura no s’organitza sol sinó que es requereixen moltes persones que a través de petites ajudes permeten que esdevingui un sopar lluït. Començant per la família que durant més d’una setmana veu interrompuda la tranquil·litat pròpia de l’entorn, així com també totes aquelles persones que preparen l’espai, ampliant la instal·lació elèctrica amb més llums perquè no hi hagi espais foscos, preparant i muntant les taules, organitzant-les, preparant les estovalles. No ens podem oblidar d’aquells que amb aquesta calor horrorosa es passen el dia a la cuina preparant un àpat per més de tres-centes persones. Que ningú s’enganyi aquest acte, sense totes aquestes persones no seria possible.

Si em permeteu un petit apunt, us puc assegurar que la gran majoria de les persones, una vegada havia finalitzat el sopar van col·laborar plegant la seva cadira i portant-la a l’espai habilitat per l’ocasió on s’emmagatzemaven. I és de justícia dir que vaig veure moltes persones amb diversos i elevats càrrecs institucionals que eren els primers que no s’ho pensaven dues vegades donant un cop de mà.

A més, voldria trencar amb un tòpic que alguns s’espavilen a fer córrer a favor de totes aquelles persones que van assistir al sopar, des dels membres de l’organització, passant per tots els companys i companyes del Baix Penedès fins arribar a totes les persones que seien a la taula presidencial van pagar el sopar. I aquells que no s’acaben de creure les meves paraules us deixo amb la imatge del president Montilla i primer secretari del PSC acostant-se a pagar el sopar.


José Montilla a punt de pagar el sopar i al costat dret, Pepa Rovira (vidua de Joan Reventós) i Ivonne Hortet (vidua de Carlos Barral)


Si quelcom caracteritza aquest sopar és la singularitat del menú, els típics peus de porc i la sípia amb patates. Cal reconèixer que no es tracta d’un àpat molt ideal en el mes calorós per excel·lència però no ens enganyem perquè en el nostre país, els àpats esdevenen l’excusa ideal per reunir a nombrosos companys i companyes. A més, el menú també compta amb una història curiosa, ja que aquest sopar fa més de 27 anys que es celebra i aquestes alçades ningú es planteja canviar el menú. Tot i com va reconèixer el Martí Carnicer en el torn dels parlament, enguany els peus de porc comptaven amb una petita innovació culinària!

Tot i trobar-nos en el punt àlgid de les vacances, algú podria pensar que aquest sopar socialista és un reducte amb quatre gats. Molt lluny de la realitat perquè l’èxit està assegurat ja que cada any s'apunten més companys i companyes. Mentre tothom tranquil·lament gaudia del sopar l'Olga i jo mateixa estavem en un raconet de l'espai on es desenvolupava el sopar rumiant com havíem de coordinar alguns elements que restaven pendents i m'han passat aquesta imatge que m'ha fet gràcia posar.



Enguany, el sopar de Can Corbella ha comptat amb el President la Generalitat, José Montilla, el delegat del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, la delegada del govern, Teresa Pallarés, el secretari general d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Martí Carnicer, el Director del Serveis Territorials l’Economia i Finances a Tarragona, Ernest Benito. Els diputats al Congrés, Francesc Vallès i Joan Ruiz, els senadors Ramon Aleu i Judith Alberich els diputats al Parlament, Àlex Martínez i Núria Segú,els diputats a la diputació, Josep Guasch i Maite Huertas, els alcaldes i alcaldesses socialistes del Baix Penedes, regidors i regidores i consellers comarcals.

Si aquest sopar desperta un desplegament periodístic important en el moment dels parlaments de les diverses persones que aprofiten el sopar per adreçar unes breus paraules a totes les persones que participen a l’acte cal tenir en compte que enguany encara hi havia més càmeres i periodistes a l’entorn de la masia de can Corbella ja que tothom estava atent i expectant a les paraules que el president Montilla realitzaria entorn el finançament.


El President de la Generalitat, José Montilla no va ser l'únic en dirigir unes breus paraules a tots els presents ara tampoc es tracta de reproduir i plasmar totes les reflexions i opinions que durant el torn de parlaments van oferir-nos destacats dirigents polítics del nostre partit. Tots els assistents vam comptar amb el privilegi de sentir en viu i en directe les interessants i alhora innovadores opinions de tots aquells que van pujar dalt de l'escenari per explicar-nos quelcom. Us deixo amb una bateria d'imatges que evidencien aquesta realitat




Helena Arribas i Jordi Sánchez




Josep Mª Sala i Judith Alberich



Martí Carnicer i Xavier Sabaté

Ara el sopar comptaria amb una petita sorpresa d’última hora. El rellotge marcava més enllà de les dotze de la nit i la família Corbella es trobava de celebració ja que el 9 d’agost, era l’aniversari de la Margarida Lambea, la dona de Salvador Corbella. No vam voler deixar escapar l’oportunitat i vam preparar una sorpresa, lliurant un pastís i un petit detallet en agraïment al fet de poder celebrar un any més aquest mític sopar socialista a les instal·lacions de la família Corbella.



Després del sopar sempre hi ha qui marxa amb rapidesa però una vegada ja s’ha acabat l’acte és el moment de parlar amb uns i altres, amb més tranquil·litat i una vegada superada la prova de foc, sempre intento no perdre l’oportunitat que aquests actes ofereixen. Aquells que em coneixen, saben prou bé que càmera en mà procuro immortalitzar aquesta actes i tot i que vaig estar força atabalada i no vaig dedicar-me tant com hagués desitjat amb aquesta tasca. Ara, no m’ho vaig pensar dues vegades i li vaig demanar al President Montilla si em permetria fer-me una foto, molt amablement ho va acceptar.


Pel voltant tenia alguns companys i companyes que quan ho van veure i no van trigar en fer broma sobre aquest fet. La veritat és que no em molesta gens ni mica perquè se que no ho fan amb mala intenció sinó més aviat per fer-me enrabiar. Així que us deixo amb la nova imatge que ben aviat s’incorporarà en el meu petit santuari que dia rere dia es va fent més gran gràcies a la bona predisposició i la paciència de molts companys i companyes que no dubten en fer-se una foto amb mi. Lluny d’altres estranyes finalitats que alguns es poden pensar, el valor d’aquestes imatges és simplement gaudir d'un record expressat a través d'una imatge.

9 Comments:

At 11:44 p. m., Anonymous Anònim said...

Tens totes les qualitats... per fer carrera al PSC i, amb altres, com Manel Mas intentar destrossar el país. Però us en trobareu un bon ramat resistint. Catalans sense complexes ni amb bavoses pretensions.

 
At 12:35 p. m., Blogger Què t'anava a dir said...

Jo hi havia anat, com a periodista, força vegadas a aquesta cita estiuenca del socialisme català, perquè cada edició va agafant empenta. Això va bé per carregar la bateria i per fer una trobada. Aquest sopar amb l'assistència de primeres espases catalanes ha agafat ple protagonisme i s'ha convertit en una cita obligada per molts militants i amics. L'ambient és molt positiu i és nota que hi ha caliu és palpa a l'atmosfera. Però he de reconèixer que tant els peus de porc com la sèpia en patates és del millor que et pots trobar per aquesta comarca. A vegades he anat al restaurant de l'Elias a veure si la cosa s'iguala, però res. Suposo que és tot plegat que el menjar tingui el seu regust tan especial.

 
At 12:46 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Tots aquells que creiem en el projecte socialista tenim molt clars quin són ens nostres objectius. Precisament es troben a les antípodes de la teva reflexió, una realitat que es pot percebre amb gran facilitat sense necessitat d’haver de fer grans esforços. No obstant, imagino que el to insultant de les teves paraules respon a la desinformació i l’autèntic desconeixement que desvetlla el teu comentari.

Miquel, tens raó en el teu comentari, jo ni de bon tros he acudit a les 27 edicions tot i que tan sols porti quatre anys consecutius he de reconèixer que des del primer any que hi vaig anar he procurat no perdre’m cap ocasió. La veritat és que penso que la política també ha de tenir espais de trobada com aquest perquè les reunions i el ritme de treball frenètic marquen unes pautes pròpies del dia a dia però el context de la masia de Can Corbella suposa sempre un punt d’inflexió. A més,crec que som molts els que esperem aquesta cita, una trobada estiuenca especial.

Esperem que durant molts anys més poguem gaudir d’aquesta trobada que no perd pistonada i any rere any constatem que esdevé un veritable referent en el conjunt de la familia socialista.

Cordialment,

Laia

 
At 8:16 p. m., Anonymous Anònim said...

Abans no pretenia fer un estirabot, perdona. Hi ha socialistes a qui respecto i demostren la seua vàlua, com Castells o, fins i tot José Montilla, per a mi un bon President. Estic per la justícia social i les idees progressistes,no et creguis. Però també per la gent que estima i treballa pel país... Estic amb en Toni Bassas, per exemple. Molts socialistes estarien més contents amb el "Matí de Miquel Giménez".
Això és tot. No t'emprenyaré més!

 
At 12:01 a. m., Blogger Laia Gomis said...

Anònim no m'emprenyes en absolut, l'únic que els anònims que arriben aquest espai i el missatge de benvinguda que donen és primer posar-me amb un company i bon amic del partit com és el Manel Mas i després em dius que puc fer carrera per destrossar el país, doncs no em dones peu a que et rebi amb els braços oberts, la veritat.

Tot i així, respecto la teva opinió i el teu comentari i permeto que anònims i persones amb noms i cognoms diguin la seva, sempre pensant amb la màxima de la llibertat d'expressió i la diversitat d'opinions.

Cordialment,

Laia

 
At 11:30 a. m., Blogger garmir said...

Hola:
Jo no guardo fotos meves, amb cap càrrec del partit on estic, és més no en tinc cap, l´única foto firmada d´un càrrec del partit la vaig tirar, quan aquest es va retirar, i....l´única costum que tinc i m´agrada una mica és guardar les felicitacions nadalences que alguns politics em fan, això si que ho guardo, peró per exemple tot i col.laborar molt amb Montserrat Nebrera no tinc cap foto amb ella, ni paraules dedicades i......de fet tampoc d´ella felicitació nadalenca.
Són costums, com tot.
Edmón.

 
At 5:59 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Garmir, la veritat és que les fotos amb els polítics és una de les meves manies. Reconec que hi hagi persones que no ho entenguin, vist des de la distància potser si que no té massa sentit però sempre m'ha fet il·lusió.

No em limito a polítics de primera línia com el president, els consellers o algun que altre ministre sinó que també m'agrada comptar amb imatges amb aquells polítics que potser no són coneguts però per mi són tant o més importants que els primers. Aquests últims són els que no els fa massa gràcia això de les fotos però acaben cedint!

Una abraçada!

Laia

 
At 6:58 p. m., Blogger Unknown said...

Anònim "un bon ramat" quiere decir que lo hareís como borregos, dejandos llevar por un pastor, sin preguntaros ¿por que?

La mania de algunos nacionalistas agoreros de querer creerse los únicos defensores de Catalunya ya cansa.

El PSC gobierna porque hay una mayoria de Catalanes y Catalanas que así lo creen conveniente, y ni usted ni nadie puede decir que "destrozaremos" el pais.

Primero porque carecen de argumentos para hacerlo y segundo porque el pais ha mejorado en políticas sociales considerblemente desde que la izquierda se encarga de su gobierno.

 
At 6:56 p. m., Anonymous Anònim said...

Hola Laia,

Soy la Directora de la Nueva revista Bisbalenca, que verá la luz el proximo 26/09/08 (una rueda de prensa está prevista para dicho evento), y me gustaría que contactaras conmigo si es posible al correo: publicacions@bisbalpenedes.info
Y podré comentarte algunas cosas que te interesaran, seguro!
Un saludo
www.bisbalpenedes.info

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home