Una Festa Major carregada d'emocions

Aquests dies de festa major del Vendrell els he viscut amb una gran intensitat. El divendres es donava el tret de sortida amb una impactant mascletà i un sopar a la Rambla Josep Cañas. Després arribaria el torn al tradicional castell de focs i acte seguit els grups musicals donarien el toc especial al primer dia de festa.

L’endemà, dia de Santa Anna, tenia lloc la tradicional cercavila dels grups de cultura popular. Un dels actes que procuro no perdre’m any rere any però en l’edició d’enguany no puc dir el mateix. La veritat és que em va saber molt de greu però no hi vaig acudir perquè tenia un compromís familiar que no podia deixar escapar. No obstant, al migdia, vaig descobrir que el compromís que m’impedia haver gaudit d’un dels actes cabdals de la festa major era una excusa per tenir-me localitzada i així poder-me organitzar una festa sorpresa en motiu del meu aniversari que havia tingut lloc el passat dilluns 21 de juliol.

La veritat és que en cap moment vaig sospitar res, jo m’havia empassat el compromís com si es tractés d’un element insalvable i tenia coll avall que em perdria totes les actuacions de la Plaça Vella i els àcids versos del Ball de Diables del Vendrell.

Ara bé, sense cap mena de dubtes, no canvio per res del món l’emoció i els sentiments que a una velocitat vertiginosa corrien pel meu cap quan vaig arribar a casa i em vaig trobar una bona colla d’amics que m’esperaven per celebrar plegats el meu aniversari.

He de reconèixer que sóc una persona que sempre tinc coses a fer i tant aviat estic a Tarragona, al Vendrell com a Barcelona i en aquest sentit reconec que no els vaig posar les coses gens fàcil. Ells havien pensat en celebrar la festa sorpresa el passat cap de setmana però com es celebrava l’11è Congrés del PSC, com em coneixen bé i pateixen de tant en tant les meves dèries en relació a política no es van arriscar i ho vam aplaçar. Informació que conec a posteriori perquè la meva ingenuïtat m’ha impedit constatar cap element sospitós.

De totes maneres, gràcies a la complicitat de bona part de la meva família que no van dubtar en intervenir i a través del invent del compromís no em van perdre la pista durant tot el dissabte al matí perquè la sorpresa sortís rodona.

A més, van aconseguir un fet que poques persones són capaces d’assolir, deixar-me sense paraules perquè sincerament no em creia allò que m’estava passant. Un bonic cop d’afecte que us puc assegurar que mai oblidaré, per tot allò que hi havia al seu darrera. Uns s’havien llevat de bon matí per agafar un tren i salvar les distàncies de més de cent quilometres que separen casa seva amb el Vendrell, altres havien patit cues i retencions a l’autopista fins arribar a la nostra vila.

El millor regal d’aniversari a més en un context ideal com és enmig de la Festa Major i us puc assegurar que mai oblidaré aquest dia de Santa Anna tant especial perquè en aquesta societat materialista i que només es mou per interessos em sento plenament orgullosa de poder gaudir de la complicitat, l’estima i l’afecte de persones d’arreu del territori, plurals i diverses però amb un element que compartim plegats, el valor de l’amistat.

Un dia amb una carrega emotiva molt important que va acabar amb la cirereta del pastís, mentre celebràvem el meu aniversari, la Festa Major continuava. D’una banda, el tradicional correfoc que donava pas a la carretillada a càrrec del Ball de Diables del Vendrell i finalment l’encesa del Campanar. I quan el rellotge marcava quarts d’una de la nit ens indicava que havíem deixat endarrere un dia molt especial, era el torn del plat fort de la Festa Major amb l’actuació de Mago de Oz al Botafoc.. Massa emocions que no es poden reduir a unes simples paraules.

Tots els artífiexs de la sorpresa...