La protagonista: La Festa Major

Les cendres en les quals van quedar reduïdes les falles encara es troben fumejant, la crítica i la ironia que incoporaven lluny d’esvaïr-se es troba ben present en el conjunt de la societat vendrellenca. Tanmateix, ara hem de passar pàgina del capítol interessant i alhora entretingut que suposen les tradicionals festes del barri perquè arriba el moment de donar la benvinguda a la nostra festa major.

Encara conservem el bon regust que ens va deixar l’edició de l’any passat i per intentar equiparar l’èxit assolit en les diverses activitats programades que es van dur a terme en l’edició anterior i amb el desig d’anar més enllà dels bons resultats de la passada festa major se’ns presenten tot un seguit de propostes tremendament interessants.

No obstant, abans d’endinsar-nos en el programa en el seu sentit estricte, desitjaria esmentar una qüestió que potser ja es troba desubicada en el seu context temporal però no per aquest fet voldria deixar-la passar per alt. Una novetat d’aquesta edició consistia en un concurs per escollir el cartell de la festa major.

Els resultats poden agradar més o menys, així com la decisió del jurat sempre pot ésser criticable perquè com no es tracta d’una equació matemàtica amb un únic resultat possible, tots sabem que els gustos i les preferencies són plurals i diversos.

Ara bé, m’agrada la idea que s’amaga darrera del fet participatiu on totes les persones que ho desitgin poden presentar la seva proposta. Realment, es tracta d’una activitat que s’encaixa perfectament dins la participació i entra de ple en la dinàmica de fer partíceps a tots aquells ciutadans que ho desitgin implicant-se directament en una festa col·lectiva.

Aquesta no és l’única novetat sinó que després de llegir detingudament el programa constatem que enguany la nostra festa major compta amb alguns canvis importants respecte la ubicació dels concerts. Deixant la concorreguda plaça de la Sardana i traslladant-se fins a la zona del Botafoc, més concretament entre la riera de la Bisbal i el torrent Cullaré.

No està de més citar les queixes que nombrosos veïns realitzaven any rere any perquè no podien descansar per la nit ja que els concerts de festa major els ho impedia. Segurament, els veïns de la plaça de la Sardana estaran enormement contents i satisfets pel nou canvi d’ubicació però no ens enganyem, d’aquí quatre dies emergiran les veus d’algun veïns propers al nou indret on trascorreran els concerts queixat-se per les molèsties que ocasiona aquesta activitat lúdica i festiva.

La veritat és que aquest problema sempre es trobarà latent en la nostra societat però personalment crec que no cal magnificar-lo. Tots sabem que les festa major no dura una eternitat sinó simplement que es tracta d’un parell o tres de dies. Així doncs, amb una bona dosis de racionalitat i seny podem neutralitzar la dialèctica fervent que sempre es presenta entre el descans dels ciutadans i la diversió, la disbauxa i la festa.

Aquesta és una vessant que pocs volen destacar però no per amagar-la desapareix i a més es troba estretament relacionada amb la nostra festa major. Tanmateix, no perdem el nord ja que la nostra protagonista en aquests dies és única i exclusivament la Festa Major!

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 25/07/08
Laia Gomis