Diumenge 20 de juliol, Congrés del PSC (III)

Una mica més i alguns delegats i convidats socialistes del Baix Penedès arribem abans que s’obrissin les portes del Palau de Congressos. Tot i l’hora intempestiva, hi havia cert moviment. Fins a les nou no començava la sessió plenària així que hem anat a fer un ràpid cafè i en aquest espai ens hem trobat amb alguns companys delegats de Tarragona que com nosaltres han matinat i des de primera hora del matí ja voltaven pels passadissos

Els delegats de la Federació XVII del Camp de Tarragona estem satisfets perquè a l’Executiva del PSC comptem amb Francesc Vallès, diputat al Congrés, l’alcalde de Tarragona, Pep Fèlix Ballesteros, l’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez i la vallenca Laia Bonet.

A primerissima hora del matí he tingut l’oportunitat de felicitar-los pràcticament a tots ells, he estat buscant a la Laia Bonet per transmetre-li la meva sincera felicitació però no m’he creuat amb ella i quan tenia l’oportunitat una vegada tancat el Congrés, era el reclam dels objectius i dels periodistes davant el nou repte de que té a l’executiva socialista i no he volgut destorbar-la, ara vagi per endavant la més sincera felicitació a tots ells.

Les votacions a l’executiva, a la presidència de l’executiva, a la comissió de garanties, el control financer i el registre financer no s’iniciava fins a dos quarts de deu i la petita delegació socialista del Baix Penedès que a primera hora del matí ja ens trobàvem pel Palau de Congressos hem volgut immortalitzar el moment.

Al darrera, desitjàvem tenir l’escenari del PSC i alguns dels membres de la mesa del Congrés del PSC, entre ells el president de l’11è Congrés i alcalde de Barcelona, Jordi Hereu i Josep Anton Burgasé, president del port de Tarragona i el secretari de formació del PSC, Josep Maria Sala, no s’ho han pensat i s’han adherit a la foto.

Entre una cosa i una altra, hem fet temps per poder acudir a la sala de votacions. He de reconèixer que hem hagut de fer una mica de cua per agafar les cinc paperetes per a votar però ràpidament s’ha agilitzat enormement tot el procés. Després, arribava el moment d’esperar fins a les dotze del migdia per reprendre la sessió, conèixer els resultats i seguir de prop les intervencions del president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero i del president de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla.

L’espera de prop de més de dues hores no s’ha fet llarga ni molt menys pesada perquè els socialistes baixpenedesencs ens hem fet col·locat estratègicament en un espai del hall i pel nostre davant veiem passar a diversos companys i companyes alguns dels quals no dubtaven en aturar-se i conversar una estona amb nosaltres. A més, hem tractat una gran diversitat de temes i entre conversa i conversa no ens ho hem pensat en interrompre les nostres reflexions per compartir unes paraules i fotografiar-nos al costat del futur lehendakari, Patxi López i Rodolfo Ares, portaveu de l'Executiva dels socialistes del País Basc i diputat al Parlament.

La humanitat i senzillesa d’aquests dos polítics bascs m’ha sobtat, no s’ho han pensat dues vegades i han estat intercancviant algunes ràpides paraules amb la delegació socialista baixpenedesenca com si ens coneguessin de tota la vida.

Ja feia estona que el vendrellenc Martí Carnicer, secretari general d’economia i finances de la Generalitat de Catalunya es trobava a les dependències del Palau de Congressos però uns i altres el buscaven per intercanviar unes paraules amb ell. Ara, quan ha tingut l’oportunitat s’ha desplaçat fins el indret on ens trobavem una part de la delegació socialista del Baix Penedès al hall del Palau de Congressos. Aquells que coneixeu el Martí Carnicer sabeu que és poc amant del protagonisme i encara menys de les fotos però no podíem marxar cap a casa sense immoratlitzar un altre moment de l’11è Congrés del PSC al seu costat, precisament, la imatge que encapçala aquest escrit.

Ja veieu que hem aprofitat molt el temps, així com també, novament avui he aprofitat per retrobar-me amb coneguts i estimats companys i companyes socialistes d’arreu del territori. Alguns sempre atrafegats i amb les presses que els acostumen a perseguir tot i que altres, es també miraven de fer corre el rellotge i aquest fet permetia que tinguessim temps per parlar amb tota la tranquil·litat del món.

Una mica més tard de l’horari previst, es reprenia la sessió del plenari i el president de l’11è Congrés del PSC, Jordi Hereu ens presentava algunes personalitats que ens acompanyaven a la cloenda. Un a un han estat anomenats i aplaudits pels delegats i els convidats però destacar els sonats i sentits aplaudiments que s’han emportar l’eurodiputat, Josep Borrell i el futur lehendakari, Patxi López.

Després hem conegut els resultats de les votacions i un a un han anat pujant dalt de l’escenari els nous membres que integraran la nova executiva socialista. Acte seguit, el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero ha pronunciat el seu discurs, recordant la importància i el valor decisiu dels socialistes catalans en la victòria del 9 de març i com tots els objectius es trobaven focalitzant l'aspecte econòmic i més concretament el finançament, lluny d'eludir-se, Zapatero ha assegurat que s'arribarà a un bon finançament per Catalunya i també per Espanya perquè tots hi podem guanyar sense que hi perdi ningú.

Ara, José Montilla ha estat l’encarregat de posar el punt i final amb un discurs valent i atrevit. No ha dubtat en dir les coses sense embuts, allunyant-se dels eufemismes que tant agraden alguns ha pronunciat unes paraules amb fermesa interposant per davant els interessos de Catalunya.

Bona part dels mitjans de comunicació recollien una frase que ha despertat els aplaudiments de tots els presents, Montilla ha dit que els socialistes catalans estimem a Zapatero però encara estimem més a Catalunya. A més, durant la seva intervenció, Montilla no ha volgut mirar cap un altre costat i ha pronunciat clar i fort que accepta totes les lliçons de català però cap de catalanisme.

Tots sabem l'estil rigorós i serios que tant caracteritza a Montilla però avui ha estat més sonrient i deixava anar alguna que altra rialla. Imagino que era fruït de l'emoció i la felicitat que compartim el conjunt de la família socialista després d'haver celebrat un molt bon congrés. Ara és el moment de seguir treballant i a partir de demà mateix, començar a generar noves dinàmiques per poder complir tots els reptes plantejats.