Torredembarra: cas de transfuguisme

El transfuguisme és una qüestió que de tant en tant esquitxa l’actualitat informativa però tendim a pensar que es tracta d’una realitat molt llunyana. Afortunadament, la seriositat, el rigor i la responsabilitat són atributs presents en la gran majoria dels polítics del nostre país, sense distinció de partits polítics ni tampoc ideologies.

Ara, en determinades i puntuals ocasions la irresponsabilitat d’alguns polítics, comptats amb els dits de les mans però hem de reconèixer que gaudeixen d’un gran ressò mediàtic, a través d’un comportament detestable traint una ideologia política que se’ls pressuposava perquè a través d’alguns gestos concrets i concisos com és esdevenir un transfuga amb totes les seves lletres, demostren que precisament el projecte polític i el treball pensant en el municipi no es troben entre les seves principals preocupacions.

Aquesta realitat ha tingut lloc en alguns municipis del nostre país i el darrer cas sobre el qual tinc notícia és a Torredembarra. En les passades eleccions municipals celebrades el 27 de maig del 2007, el PSC esdevenia guanyador de les eleccions amb cinc regidors, després el seguia CIU amb 4, ERC, Alternativa Baix Gaià i Agrupació Democràtica Torrenca 2 regidors per cada formació política, el PP i el Grup d’Independents per Torredembarra comptaven amb un regidor.

Manuel Jiménez (fins el passat dilluns alcalde de Torredembarra)

Els resultats obrien un període de negociació entre tots els partits polítics ja que cap formació gaudia de la majoria absoluta per governar Torredembarra. Els pactes en democràcia són totalment legítims uns amb més sentit i coherència que d’altres però aquest fet no els resta legitimitat. Ara bé, feia temps que des de CIU de Torredembarra s’estava buscant una alternativa al govern municipal encapçalat pel socialista Manuel Jiménez.

A finals de la setmana passada tenia notícia de l’acord al qual havien arribat els quatre regidors de CIU, els dos de l’Agrupació Democràtica Torrenca, el regidor del PP i el del Grup d’Independents per Torredembarra. La majoria absoluta en aquest municipi tarragoní està situada en nou regidors, si sumeu els resultats exposats anteriorment veieu que l’alternativa no és possible perquè els manca un regidor. Així que per assolir el llindar de la majoria absoluta, la regidora del PSC, Laura Pradera no ha dubtat en donar suport a l’alternativa de govern liderada per convergent Daniel Masagué, oblidant que ella era regidora socialista i per sobre de tot es devia al seu partit.

Laura Pradera

No tindria res a dir si l'acord s'hagués realitzat entre diverses forces polítiques perquè cal reconèixer les dificultats existents a l'hora de governar que presentava l'actual equip de govern que es trobava en minoria format per l'alcalde i tres regidors. Ara bé, en el moment, que CIU no dubta en comptar amb una trànsfuga per assolir l'acord, aleshores automàticament perd tota la credibilitat.

Sempre he pensat que quan una persona s’adhereix i es compromet amb un projecte polític ha de ésser conscient de la responsabilitat que aquest fet suposa. No es tracta d’un gest que es pugui realitzar alegrement sinó que convé meditar i reflexionar abans de donar aquest important pas. I si a més, s’assumeix un compromís, anant més enllà, formant part d’una candidatura i esdevé regidor, automàticament, s’ha de deixar de pensar en clau personal i ésser conscient que es compta amb el recolzament de centenars de ciutadans que han confiat en el projecte polític que representa.

Ocasionalment, apareixen individus que demostren que allò que menys els interessa una vegada han esdevingut regidors és el projecte polític i treballar en benefici del municipi sinó que més aviat pensen única i exclusivament de manera egoista en la seva projecció personal. Aquesta situació ha passat a les files del PSC de Torredembarra però no és un cas exclusiu dels socialistes sinó que tots els partits polítics de l’arc parlamentari compten amb algun cas que reprodueix els ítems aquí esbossats.

Daniel Masagué (CIU) a l'esquerra de la imatge

El més trist no és que aquestes persones de la nit al dia canviïn la seva ideologia, si és que en tenen, sinó que altres partits polítics aprofitin l’avinentesa i vulguin comptar amb el suport d’una persona que no només ha traït la confiança dels companys que van pensar en ella per formar part d’una candidatura sinó que a més, s’ha mofat a la cara de tots els ciutadans del seu municipi.

Tots els partits polítics haurien de treballar conjuntament per condemnar i el més important evitar el transfuguisme. Aquest fet començaria en no acceptar cap alcaldia adquirida gràcies amb els vots sospitosos de persones que un dia es troben en una formació política i l’endemà en una altra que es troba a les antípodes.

El proper dijous 7 d’agost tindrà lloc el ple on es farà efectiu l’acord assolit entre CIU, l’Agrupació Democràtica Torrenca, el Grup d’Independents per Torredembarra, el PP sense oblidar-nos del vot de la trànsfuga Laura Pradera. I amb tota seguretat, Daniel Masagué esdevindrà el nou alcalde de Torredembarra.

Un dia trist no només pel municipi de Torredembarra i el conjunt dels seu habitants sinó per extensió per tots els demòcrates que condemnem amb fermesa i rigor aquestes actituds barroeres que uns efectuen i altres sense cap mena d’escrúpols, aprofiten per esdevenir alcaldes.