divendres, d’abril 04, 2008

Rucades


La complexitat de la nostra societat ens empeny cap a l’abandó de la simplicitat i la senzillesa conduint tota una sèrie de comportaments que mereixen l’atenció d’aquells observadors que captivats per les rareses no dubtem en aturar-nos i compartir tota una sèrie de reflexions en veu alta.

Més enllà de les informacions clàssiques presents en el dia a dia on les notícies d’actualitat política, econòmica i esportiva acaparen l’eix principal de les atencions. Darrerament, assistim a un nou escenari que pretén donar un gir a la concepció clàssica periodística, afegint tota una sèrie d’esdeveniments puntuals, anecdòtics arribant en alguns casos al pur sensacionalisme.

Precisament, la setmana passada fins al litoral tarragoní arribava el gran rebombori que es va originar a les valls pirinenques del Pallars Sobirà davant la convocatòria d’un sopar multitudinari on el plat estrella de la nit era la carn d’ase.

Ràpidament, van sorgir tota una sèrie de veus que demanaven la suspensió del sopar, al·legant que l’àpat s’elaborava amb carn d’una espècie protegida a més de vulnerar tot un símbol de Catalunya, fent referència al denominat ruc català. Una afirmació que distava molt de la realitat però aquest element era el menys important ja que l’objectiu no era cap altre que esdevenir notícia, per cert, un fet que van aconseguir.

La veritat és que a casa nostra estem molt acostumats a la proliferació de tota una sèrie de plataformes que sota qualsevol excusa manifesten una oposició frontal vers un element puntual. Cal afegir que habitualment neixen amb gran força, a la primeria compten amb molts recolzaments però el comportament similar i cíclic que presenten moltes d’aquestes plataformes ens desvetllen que no triguen en perdre intensitat ja que el pas del temps sempre els juga en contra.

Personalment, la unió d’un conjunt de persones que no estan d’acord amb un projecte o una decisió i s’uneixen per fer sentir la seva veu, em sembla una actitud correcta sempre i quan respectin el marc democràtic. Ara bé, en determinades situacions l’anhel de protagonisme condueix a moltes d’aquestes plataformes a deixar en un segon pla el seu objecte de batalla interposant la recerca desesperada d’un titular o una imatge que els situï en el centre mediàtic.

Aquestes actituds condueixen a una pèrdua dràstica dels nivells de credibilitat ja que els ciutadans no som aliens als moviments estratègics que alguns duen a terme buscant una excusa per assolir una projecció personal allunyada dels interessos col·lectius inicials.

Una situació que s’ha repetit en nombroses ocasions i una vegada més encaixaria perfectament en el cas puntual que explicava a les línies precedents, el sopar on es servia carn d’ase. A més, en aquesta situació es comptava amb un afegit patriòtic que revestia d’argumentació les bases infundades de la protesta.

Les veus d’alarma sonaven quan es proclamava als quatre vents que una sèrie de carnívors incivilitzats sorgits de les cavernes es menjaven plàcidament tot un símbol de la gran nació catalana. Sincerament, una reacció enrevessada, tremendament exagerada que distava de la realitat. En el fons, l’ase no es trobava només en menú de l’àpat sinó que moltes reflexions sobrevingudes arrel del sopar podrien caracteritzar-se com autèntiques bestieses i ja que ens trobem al bell mig del món animal, defugint dels eufemismes, perquè no dir-ho algunes d’elles eren veritables rucades.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 04/04/08
Laia Gomis

2 Comments:

At 6:20 p. m., Blogger Miquel Casellas said...

Si és veritat. Molts cops és més important la rucada que l'essència. Part de la culpa són els periodistes, però la veritat que els lectors també tenen part de culpa.

 
At 2:58 a. m., Blogger Grogal said...

SECURITY CENTER: See Please Here

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home