XXII ESCOLA D'HIVERN DEL PSC

L’Escola d’Hivern del PSC s’ha convertit en una trobada que no falta a l’agenda dels socialistes catalans. Un espai on el debat i la reflexió són les dues peces fonamentals per assegurar el seu èxit, enguany ja ens trobem en la vint-i-dosena edició i esperem que darrera d’aquesta en vinguin moltíssimes més.

Ara bé, si quelcom caracteritza l’Escola d’Hivern del PSC és la profunditat dels debats, de les conferències i de totes les intervencions que tenen lloc, començant per la benvinguda fins acabar amb el propi acte de cloenda. Els socialistes catalans quan diem que “Política vol dir pedagogia” no ho fem perquè ens agrada la musicalitat d’aquesta expressió sinó perquè creiem profundament en la mateixa i l’Escola d’Hivern és una prova palpable d’aquesta realitat.

Dissabte 2 de febrer va ser un dia realment interessant, gaudint de les reflexions i les anàlisis de prestigiosos experts en àrees tan comuns i quotidianes com són el dret o la pròpia economia. En primer lloc voldria destacar el to emotiu de gran felicitat i alegria que desprenia el Pep Fèlix Ballesteros quan ens va donar la benvinguda a tots els presents a l’Escola d’Hivern, enguany gràcies a la voluntat dels ciutadans, ho ha fet com alcalde de la ciutat de Tarragona.

Després de breus però intenses intervencions, del diputat i novament candidat del PSC per la província de Tarragona, Francesc Vallès i del Secretari de Formació del PSC, Josep Maria Sala; vam passar a la conferència inaugural a càrrec de José Zaragoza.

He de reconèixer que el seu discurs ha trencat tots els esquemes dels que atentament l’estàvem escoltant perquè lluny dels missatges triomfalistes que acostumen a regnar a l’interior de les trobades polítiques quan s’apropen unes eleccions, José Zaragoza ens ha alertat amb una frase colpidora “PODEM PERDRE LES ELECCIONS”.

Les eleccions no estan guanyades, es necessari mooolt de treball, explicar al conjunt de la ciutadania quin és el nostre projecte, començat a desenvolupar durant aquests quatre anys però encara queda molt camí per recorre. El triomf de Zapatero permetrà seguir avançant per aquesta direcció, del contrari, ens veurem avocats a un retrocés sense límits.

La primera taula del matí, portava per títol A PUNT PEL FUTUR: Innovació, Desenvolupament, Creixement Econòmic i han format part de la mateixa, Joan Clos, ministre d’Indústria, Turisme i Comerç, David Vegara, secretari d’Estat d’Economia, Josep Oliver, catedràtic d'Economia Aplicada (UAB). Moderada per Teresa Cunillera, cap de llista del PSC al Congrés per les Terres de Lleida.

Destacar la gran quantitat d’informacions que han anat apareixent durant el matí, totes elles sota el denominador comú de l’economia, tan des d’un punt de vista agregat, allò que anomenem macroeconomia sense oblidar la importància i la trascendència de les economies domèstiques i familiars, allò que els experts cataloguen sota el concepte de microeconomia.

No és cap novetat esmentar que l’economia acapara el protagonisme en aquesta precampanya electoral, constantment les referències i les al·lusions vers aquesta matèria són objecte de discussió en totes les tertúlies.

Destacar, la claredat, la senzillesa i la rigorositat de l’exposició que Josep Olivé ha realitzat a l’Escola d’Hivern, lluny dels termes enrevessats i complicats, que molts economistes miren de pronunciar per marcar una distància entre el ponent i l’auditori.

La seva intervenció ha estat escoltada amb molt deteniment perquè el seu discurs no deixava indiferent ningú. Ben segur, que gràcies a totes les intervencions realitzades en aquesta taula amb el conseqüent debat que s’ha realitzat posteriorment entre tots els presents a l’escola haurem pres bones notes.

Després dels apunts econòmics ha arribat el moment d’anar a dinar i agafar forces per remprendre una tarda que prometia ser molt interessant. La taula portava per títol DIÀLEGS DE L’ESPANYA PLURAL i formaven part de la mateixa Javier Pérez Royo, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, Miquel Iceta, viceprimer Secretari i Portaveu del PSC, Soledad Gallego, adjunta a la Direcció del diari El País i Ferran Mascarell, conseller Delegat de RBA Audiovisual. Tots ells moderats per Daniel Fernández, coordinador del Grup de Diputats i Senadors del PSC

Ja fa alguns mesos vaig conèixer que Javier Pérez Royo vindria a l'Escola d'Hivern del PSC de Tarragona, a mi mateixa em vaig dir que no em podia perdre l'oportunitat d'escoltar in situ les lúcides reflexions d'aquest expert en dret constitucional . Segueixo de prop les seves intervencions a la terútlia de Hoy por Hoy a la Cadena Ser amb el Carles Francino i llegeixo amb gran deteniment els seus escrits publicats al País. És una font de coneixement, de riquesa i de cultura general amb tota la seva amplitud però de manera molt especial la vessant jurídica i també política.

A més, gaudia de molt bons companys de viatge durant la seva estada tarragonina i hem pogut anar una mica més enllà en el debat de l'Espanya plural. Algunes veus, prou conegudes pels socialistes catalans com la de Miquel Iceta i també la de Ferran Mascarell. Però he trobat un gran encert convidar dues persones com el Javier Pérez Royo i la Soledad Gallego per aportar una sèrie d'elements que a molts catalans se'ns encapen quan parlem de l'Espanya plural.

Des de quarts de cinc de la tarda fins prop de les nou del vespre ens hem ocupat d'aquesta àmplia qüestió que es podria perllongar en el temps moltes més hores però gràcies aquest espai de debat i diàleg hem pogut aproximar-nos una mica més al concepte de l'Espanya plural des de diverses i alhora interessants perspectives.

L'Escola d'Hivern és un indret ideal per generar opinions i reflexions que no tenen pequè encabir dins la línia general que alguns defensen. Totes les veus hi tenen cabuda, precisament aquest fet enriqueix una escola que s'allunya de les trobades sectàries on simplement es limiten a desplegar un argumentari del qual ningú se'n pot escapar.

Un altre valor afegit de l'Escola d'Hivern socialista és l'oportunitat d'intercanviar unes paraules amb molts companys i companyes que no tens l'oportunitat de veure amb certa regularitat perquè tenen un ritme de treball realment estrepitós o bé es troben escampats per la nostra extensa geografia. Ara tampoc em vull oblidar d'esmentar aquelles persones més properes al meu territori, amb les quals puc parlar amb més freqüència però habitualment amb la pressió del rellotge que marca el ritme propi de les reunions, executives i assemblees...