Matisos humorístics

Acomiadàvem l’any 2007 amb diverses polèmiques sobre la taula i lluny de fer la vista grossa i sentenciar aquests afers en un any remot i passat, voldria fer una sèrie de consideracions al respecte malgrat trobar-nos ja en ple 2008.

D’una banda, l’arquebisbe de Barcelona, el senyor Sistach, li entrava una forta urticària després de veure la divertida i alhora enginyosa interpretació que l’equip del programa humorístic del Polònia feia dels “Pastorets”. No se’n podia estar i va emetre un comunicat on traspuava el malestar que sentia pel conjunt de les paròdies que s’efectuaven, una bona mostra són les següent paraules: “deploro que, des d’una televisió pública, no es respectin els sentiments religiosos de gran part de la població de Catalunya".

No comparteixo l’airada reacció de Lluís Maria Sistach però aprofitant l’avinentesa de redactar un comunicat de premsa, no li hagués costat gens afegir un parell de paràgrafs condemnant les paraules insultants que el seu company, el bisbe de Tenerife, alegrement pronunciava a la ràdio dient que “els menors desitgen i provoquen els abusos sexuals”. Ara, d’aquest assumpte, silenci sepulcral, ni mitja paraula.

Polònia és un programa d’humor on la crítica, la ironia i les paròdies es troben presents des del primer fins el darrer minut d’emissió. El ritme l’acostuma a marcar l’actualitat política, i setmana rere setmana els seguidors d’aquest programa apreciem des d’una mirada desenfadada el devenir del dia a dia, amb el toc propi i particular del Polònia. Dins l’escena, més enllà dels polítics no és estrany que irrompin amb certa força coneguts periodistes, prestigiosos cuiners o membres de l’episcopat.

Tanmateix, si mantenim el fil conductor de l’humor, a casa nostra el passat divendres 28 de desembre, recordem dia dels Sants Innocents, l’alcalde de Bellvei a l’inici de la celebració d’una sessió plenària es va voler fer el graciós, col·locant una llufa a l’espai on hi havia d’anar el retrat del President de la Generalitat, José Montilla.

Personalment, crec que va cometre tot un seguit d’errors, entre els quals sobresurt de manera destacada, una qüestió estrictament institucional. Tot representant polític ha de tenir al cap que les institucions no són ens morts i sense vida sinó que les persones que es troben al capdavant de les mateixes representen al conjunt dels ciutadans i per aquest mer fet penso que mereixen un gran respecte. A més, si afegim que aquesta gran idea a l’alcalde se li acut a l’inici d’un ple municipal, encara constatem amb més evidència el seu error.

Durant una sessió plenària es discuteixen i es sotmeten a votació una gran diversitat d’elements i qüestions que en última instància repercutiran directament sobre el conjunt de la ciutadania. Aquest context crec que no és el més idoni per fer bromes ja que els representants polítics s’han de limitar a dur a terme la funció que els ha estat encomanada pels ciutadans i em sembla que l’humor no es troba entre les mateixes.

Algú podria arribar a establir un paral·lelisme entre els dos fets citats en aquest espai però crec que seria un error posar dins el mateix sac ambdues actuacions. D’una banda, tenim el programa de televisió Polònia, on els humoristes, són els encarregats de pensar i elaborar les bromes i d’altra banda tenim un alcalde, no oblidem un representant polític que alegrement se’n riu de la màxima autoritat de Catalunya, el President Montilla. Que ningú no s’enganyi perquè qualsevol possible equiparació entre aquestes actuacions cau pel seu propi pes malgrat hi hagi qui s’entossudeixi en buscar el vincle comú inexistent.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 04/01/08
Laia Gomis