divendres, de febrer 01, 2008

El radicalisme s’imposa

Tota una sèrie d’actituds que semblaven formar part d’una època remota i passada semblen ressorgir a través del inestimable impuls i la col•laboració incondicional d’un important sector de la jerarquia catòlica. Lluny queden les intervencions moderades, ajustades a les màximes evangèliques propugnant la fe catòlica.

La pau divina sembla avorrir als prelats i de retruc l’harmonia i la conciliació semblen que passen a millor vida. Les esglésies cada dia més buides, una realitat que encaixa perfectament dins el retrocés important en el nombre de fidels, imagino que deuen ser elements de gran pes que preocupen al conjunt de la jerarquia catòlica.

Davant aquesta situació, en comptes de reflexionar i meditar, el perquè d’aquest nou escenari que es dibuixa de cara els propers anys, adopten una actitud realment perillosa que fa trontollar tot un seguit de fites que semblaven consolidades en el si del nostre país.

D’una banda, la constant intromissió i l’atac directe i sense escrúpols que bisbes, arquebisbes i altres màximes autoritats eclesiàstiques, realitzen dia si i dia també a un govern escollit democràticament pel conjunt de la ciutadania. Un govern que es limita a complir amb els compromisos que va adoptar amb els ciutadans d’aquest país.

Sóc conscient que algunes lleis que s’han elaborat i aprovat gràcies a una sòlida majoria parlamentària no agraden massa al conjunt de l’episcopat però han de ser conscients que les ampliacions legislatives no s’elaboren pensant amb el grau de satisfacció que la jerarquia catòlica rebrà quan conegui el nou projecte sinó que sempre es pensa en termes globals, amb el conjunt de la col•lectivitat, defugint de les mirades sectàries tan comuns en altres espais.

Durant aquesta legislatura hem assistit a curioses manifestacions on capellans i monges en prenien part defensant l’honor de les víctimes del terrorisme, uns mesos més tard en defensa de la família, manifestacions constants i successives fins arribar aquella celebrada el passat cap de setmana a Barcelona, reproduint els paràmetres dictats unes setmanes abans des de la Plaça d’Orient de Madrid.

Enmig d’aquest context on s’alimenta l’odi vers tots aquells que ens allunyem d’aquests postulats que cauen de ple dins el radicalisme més fervent, cada dia es sumen més persones que malgrat ser catòliques i devotes de la fe cristiana no es senten representades per uns holligans que en comptes de predicar amb les màximes de l’evangeli es dediquen a preparar el terreny a tota una sèrie de formacions polítiques molt properes als seus postulats.

De nou, barrejant conceptes i confonent a la ciutadania perquè l’esfera privada de les persones no ha de tenir cap transcendència pública. El sentit del vot dels catòlics serà divers com és el conjunt de la comunitat cristiana on hi ha persones que creuen de manera fervent en les tesis que defensa el partit popular, altres que opten per esquerra republicana o hi ha qui prefereix els socialistes.

Aquesta realitat no és digerible per tots aquells que volen agregar els vots en una mateixa direcció, la dreta. Per fer-ho possible, estan disposats a rendibilitzar amb qualsevol element, començant amb la religió fins acabar amb la llengua. Ja veieu que el radicalisme polític i catòlic es troben estretament relacionats i la dependència d’un vers l’altre pren cada dia que passa més sentit.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 01/02/08
Laia Gomis

7 Comments:

At 2:32 p. m., Anonymous Anònim said...

Saps que crec, Laia, que els socialistes esteu caien en el parany del PP, que volen que us enfrenteu amb l'Esglèsia

Llorenç

 
At 5:35 p. m., Blogger garmir said...

Hola Laia:
Com estem en plena pre-campanya electoral, una mica de baralla politica ja va bé.(és broma)
Hooligans del Laicisme és el que fa el PSOE que pretén marginar i atacar directament la forma d e viure la Societat espanyola el fet religiós.
A més el Govern de Zp no existiría sense la Claudicació dels espanyols davant Al-Quaeda que el 11 de Març entra en campanya i el 14 de Març els espanyols en comptes de ser patriotes escolliren sota pressió el Govern que Volia Bin Laden. Ara no hi han tropes a Irak....quin ridicul... vam fer , i...... com és que hi ha islamistes disposats a atemptar igual?.
Laia, Laia, L´església és vital per a Espanya, no caiguis en atacar-la i defensar el relativisme moral laicista que condueix a una crisi de valors.

 
At 7:23 p. m., Anonymous Marc said...

Garmir, quins valors defensa l'esglèsia, si sempre prediquen el que no creuen:
La familia: que sabran ells que ni es casen.
La pobresa, quan només van darrera les fortunes.
L'homosexualitat: Quans casos de capellans implicats en abusos a menors.
Eta: diuen que no és pot negociar quan fa poc un bisbe és va asseure a la mateixa taula de negociacions.
I així podriem continuar en molts i molts casos poc exemplars.
Garmir, valors és l'únic que no tenen, i la fe en dubto.

Laia,article molt profund.

 
At 8:12 p. m., Anonymous Anònim said...

Llorenç: Tens molta raó, s'ha de comptar també que molta gent comença a estar cansada de la jerarquia eclesiastica, que no es preocupa dels pobres, ni es manifesta a favor de la pau, i ni tan sols es va pronunciar en contra de la guerra d'Iraq.

Garmir: que busca l'església? un altre caudillo por la gracia de Dios?.

Laia:Bon escrit, com sempre.

 
At 10:17 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Llorenç no es tracta d'enfrontament, sinó simplement de dir les coses pel seu nom. Els membres de la jerarquia catòlica s'han de limitar a la difusió de la fe. Ara, si creuen oportú entrar en el món polític no seré jo qui els hi prohibeixi.

Endavant, ara quan prenguin la decisió que ho facin sense tabús, amb el cap ben alt i assumint totes les conseqüències que es deriven d'aquest fet.

Garmir, el govern socialista mai ha marginat als creients ni tampoc a les persones que practiquen la fe catòlica. És més, m'atreviria a dir que ha estat massa generós, perquè s'ha de fer una aposta clara i decidida perquè les qüestions pròpiament de la moral relacionades amb les creences religioses no entrin dins l'esfera pública. Dins la vida privada cada persona que pensi en el que més li agradi.

Aquest planetjament no és simplement la meva opinió sinó que la nostra carta magna també recull aquesta idea. Per tant, els defensors a ultrança de la Constitució haurien de recordar els 169 articles que integren la mateixa sense oblidar-se'n de cap.
¨
Marc, realitzes una enumeració molt ben encertada de la realitat dels "suposats valors", que defensa l'església catòlica.

En darrer lloc, respecte el comentari anònim, afegir que es tracta d'un sentiment compartit per molts, catòlics i no catòlics, de tenir una jerarquia catòlica tan poc respectuosa amb els propis principis de la fe que diuen defensar.

Moltes gràcies a tots els que heu col·laborat en aquest petit però interessant debat!

Cordialment,

Laia

 
At 12:15 p. m., Blogger Miquel Casellas said...

Això és bo perquè pot crear una reacció contrària i donar vots al PSC precisament per això perquè la gent ja està farta d'alguns sectors ultradretans de l'església.

 
At 10:51 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Miquel, ho sento per no contestar-te el teu comentari fins ara. D'ençà que el vaig llegir ja no hi vaig pensar més i ara em disposo a dir-te quelcom al respecte perquè sinó me'n tornaré a oblidar.

Personalment, em preocupa aquesta posició que manté l'església catòlica. Una preocupació com a ciutadana, allunyada de les possibles influències que les manifestacions reaccionaries dels prelats puguin tenir en la influència més o menys real del sentit del vot de la ciutadania.

Cordialment,

Laia

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home