Un dia especial

D’esquerra a dreta, l’Ernest Benito (diputat al Congrés), l’Imma Costa (alcaldessa del Montmell), la Núria, la Montse, el Pep Guasch (regidor del Montmell i portaveu del PSC a la Diputació de Tarragona) i jo mateixa.

La legislatura VIII està a punt d’acabar i si hi ha quelcom que caracteritza la intensa activitat parlamentaria que s’ha viscut durant aquests quatre anys és l’avanç indubtable en l’ampliació de drets.

A vegades aquests projectes als ciutadans els poden semblar abstractes arribant a un cert toc de llunyania perquè directament poden pensar que no els afecten però sóc una ferma partidària i defensora dels mateixos ja que la societat avança gràcies els petits passos realitzats amb fermesa i valentia. Afortunadament, gràcies al govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero, els matrimonis entre les persones del mateix sexe avui són una realitat.

He escrit abastament sobre aquest assumpte i em sembla que és prou clar el meu suport incondicional i profund vers aquesta matèria. No obstant, avui redacto aquestes paraules des d’una perspectiva completament diferent, allunyada dels tecnicismes, les opinions recargolades que a vegades realitzo i em deixo emportar per aquella vessant humana i emocional que deixo entreveure únicament en ocasions molt especials.

Avui, 5 de gener, he tingut el plaer i l’honor d’assistir a un casament entre dues persones del mateix sexe, la Núria i la Montse. A més, la cerimònia anava a càrrec d’una bona amiga, l’alcaldessa del Montmell, l’Imma Costa. Per tant, podeu constatar la gran càrrega emotiva que s’amaga en un dia tan especial com aquest, vivint in situ com dues persones que s’estimen decideixen formalitzar la seva relació a través del matrimoni.

A més, durant la cerimònia, el discurs poc tenia a veure amb el carrinclonisme que tant caracteritza aquests actes, paraules senzilles però carregades de sentiments i emocions per un dia tan especial. Si em permeteu, un petit detall, la lectura d’un escrit de l’any 1013 on dos monjos, heu llegit bé, dos monjos, relataven detalladament que compartirien plegats les seves vides. L’artífex de la descoberta d'aquest document, que podríem enviar als membres de l'episcopat, només podia anar a càrrec d'una persona, l’Ernest Benito, l'especialista en donar un toc especial d'originalitat.

Un dia tant important com avui, l’havíem d’immortalitzar amb un parell d'imatges que evidencien l’alegria i la felicitat contagiosa que sanament s’encomana en un dia tan especial com aquest. No tinc cap dubte que la Núria i la Montse, la vigília de la festivitat de Reis, s’han regalat mútuament el millor regal de les seves vides.