diumenge, de gener 20, 2008

Un míting vibrant


Tan aviat com vaig tenir coneixement de l’existència d’un míting del PSC on prendria la paraula Felipe González, no vaig dubtar en indagar una mica més d’informació i reservar-me el diumenge 20 de gener. Així doncs, avui una petita però no per aquest fet menor, representació baixpenedesenca ens dirigíem cap al Pavelló de la Vall d'Hebron per estar al costat de la nostra candidata, Carme Chacón, del president de la Generalitat José Montilla i sentir les lúcides paraules del gran Felipe González.

Arribàvem una hora abans de l’inici de l’acte i l’ambient que es respirava al pavelló de la Vall d’Hebrón era d’alegria, d’emoció i expectació davant un míting que prometia grans sorpreses. Un enèrgic José Montilla prenia la paraula i no dubtava en adreçar un bon dia a la Catalunya optimista. Durant el seu discurs ens recordava les enormes diferències que ens separen als socialistes amb els membres del partit popular, malgrat que hi hagi una obsessió malaltissa des de determinats partits polítics en adreçar una idea falsa.

Després de la seva intervenció, el pavelló dempeus aplaudia a la persona que prenia la paraula, Felipe González. Aquesta era la primera ocasió que assistia a un míting de Felipe González i la veritat és que aquest polític de gran talla és un veritable geni dalt de l’escenari. Els seus gestos continguts per reforçar una intervenció puntual però en un obrir i tancar d’ulls els mateixos esdevenen un pilar fonamental quan es tracta de recalcar i evidenciar una realitat.

Una intervenció dotada d’un gran bagatge, d’una important experiència que deixava entreveure la solidesa de l’argumentació que Felipe González adreçava a tots els presents a l’acte. A més, l’humor, la ironia i els encertats acudits han estat clau durant el seu parlament.

La veritat és que he quedat meravellada de totes les potencialitats d’una persona que admiro profundament, perquè gràcies al seu sentit de la responsabilitat i el fort compromís que sempre va demostrar davant la ciutadania el nostra país avui està on està, en part gràcies a ell.

La darrera en prendre la paraula ha estat Carme Chacón que ens ha adreçat un emotiu discurs. La seva mirada i el seu to de veu ens deixaven veure que estava realment emocionada, és més, lluny d’amagar-se’n ho ha exposat públicament. A més, ens ha proposat fer un interessant exercici de memòria, tot recordant grans decisions que el govern de Felipe González va adoptar en temps realment difícils. Aprofitant l’avinentesa hem realitzat algunes que altres comparatives, evidenciant la gran aportació que els socialistes han dut a terme per la construcció del nostre país i el salt qualitatiu que els ciutadans sempre han experimentat gràcies als governs socialistes.

El 9 de març és un dia clau, els ciutadans a través del nostre vot expressarem si volem un govern dirigit per la dreta més anacrònica i reaccionària que porta davant el Tribunal Constitucional lleis cabdals com ara la que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe o la mateixa llei d’igualtat. O pel contrari, seguim confiant amb un govern proper als ciutadans encapçalat per José Luis Rodríguez Zapatero. Com veieu tots plegats ens hi juguem molt i no es tracta d'una qüestió menor...

2 Comments:

At 5:27 p. m., Blogger garmir said...

Hola:
Amb tota deportivitat tot i no pensar de vegades el mateix et desitjo feina i resultats, i sobte tot un debat constructiu, temps i haurà per fer-lo, l´il.lusió que demostres en els teus posts és molt humana i bonica.
Una Salutació.

 
At 6:02 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Garmir, gràcies per les teves paraules. Només afegir que les rivalitats polítiques no exclouen que adreci unes paraules que comparteixo vers totes les persones que desinteressadament participen en l'acció política, posant el seu granet de sorra perquè creuen en un projecte concret. Hi ha qui ho fa des de les files del PP, altres de CIU, d'ERC, ICV o el PSC.

El més important és la il·lusió i les ganes de treballar, quan es disposen d'aquests dos elements els resultats poden acompanyar o no però quan un hi posa tot allò que té a les seves mans no està obligat a més.

Molta sort!

Laia

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home