dimecres, de gener 16, 2008

Jordi Jané, candidat CIU a Tarragona

El PSC s’avançava a la resta de partits polítics al Camp de Tarragona i la setmana passada desvetllava els integrants de la seva candidatura al Congrés dels Diputats i al Senat. Aquest mateix matí, llegint la premsa descobria que Convergència i Unió ja té candidat a Tarragona després de tot un seguit d’estires i arronses originats arrel de les especulacions entorn la possibilitat que l’actual alcaldessa de Valls, Dolors Batalla, encapçalés la candidatura. La seva renúncia al·legant motius personals deixava la porta entre oberta en el si de la federació nacionalista.

Finalment, l’arbocenc Jordi Jané, actual diputat al Congrés per la circumscripció de Barcelona serà el cap de llista de CIU a la província de Tarragona i el fins ara diputat tarragoní Josep Maldonado, encapçalarà la llista del Senat.

En aquest espai he deixat entreveure durant aquests dies la meva opinió personal sobre el resultat final de la candidatura que el meu partit, el PSC, presenta a les properes eleccions generals. He de reconèixer la sorpresa d’alguns en llegir les meves paraules, l’estupefacció d’altres que no entenien perquè m’arriscava publicant unes opinions allunyades dels corrents interns. Tanmateix la resposta és ben senzilla, transparència i coherència perquè si la meva actitud en el interior del meu partit va en una direcció quan surti fora al carrer no tinc perquè transformar la meva visió personal d’anàlisis i estudi de la realitat, malgrat que des d’alguns sectors preferirien aquesta metamorfosi.

Tanmateix, no és casualitat que em faci ressò de la notícia que avui apareix a la premsa destacant a Jordi Jané com a cap de llista de CIU a Tarragona. Em consta per fonts fidedignes i molt properes a la federació nacionalista que aquesta elecció ha despertat tot un seguit de susceptibilitats en el si de l’esmentat partit polític. Els arguments que esgrimeixen són que el candidat ha desenvolupat tota la seva carrera política allunyat del territori, projectant-se políticament sempre des de Barcelona, una bona mostra és que actualment Jordi Jané és diputat a la cambra baixa per la província de Barcelona i són moltes les distàncies que el separen amb el conjunt de Tarragona.

Un altre idea que molts es resisteixen a assumir és que el cap de llista del Congrés i del Senat siguin ambdós baixpenedesencs, menystenint la representació de totes les altres zones de l’extens Camp de Tarragona. Ja veieu uns no hi arribem i altres en fan un gra massa, superant d’escreix, imposant la representativitat territorial baixpenedenseca en ambdues llistes.

Dins les dites populars i tradicionals que passen generació vers generació trobo una encertada reflexió provinent del món agrícola però que encaixa a la perfecció per tal de definir el complex procés d’elaborar les llistes electorals: Mai plou a gust de tothom.

Ara bé, les persones d’esquerres i progressistes no ens resistim a fer sentir la nostra veu, no dubtem en opinar obertament quan no estem d’acord o no ens acaba d’agradar una candidatura, malgrat nedar contracorrent. Una actitud que ben segur no tindrà lloc en el si de la federació nacionalista perquè tots coneixem els trets característics de la dreta. Malgrat em consten que hi ha moltes veus crítiques amb el resultat final de la candidatura, una vegada adoptada ningú s’allunyarà de la posició oficial. Tothom tancarà files amb el nou candidat i les opinions crítiques quedaran segellades en el fons dels òrgans interns.

La democratització del funcionament intern dels partits polítics és un repte important en el si de totes les formacions polítiques. Queda un llarg camí per recorrer i convé començar a superar les pràctiques que entorpeixen caminar en aquesta direcció. Un exemple, les votacions a mà alçada perquè si el dret de vot és secret, les decisions que s'adopten en el interior dels partits polítics també s'haurien de caracteritzar per la preservació d'aquest dret. No tinc cap incovenient en manifestar la meva opinió públicament o a través d'un vot secret però s'ha de reconèixer que una votació a mà alçada pot coaccionar aquelles persones que no volen quedar retratades davant un auditori per la seva estricta opinió personal.

La dreta es troba enclavada en un remot passat i continua mantenint el típic discurs que les veus discrepants s'han de fer callar ràpidament per evitar trencar amb el missatge d'escrupulosa unitat. Afortunadament, l'esquerra fa alguns anys que s'ha alimentat de la riquesa que genera la pluralitat d'opinions.

7 Comments:

At 1:10 p. m., Blogger Carlos Almécija Salvia said...

Jo sóc partidari de que els candidats només puguin optar per la seva circumscripció natural (de naixement) o per una altra, sempre i quan portin uns determinats anys residint. El cas de Jordi Jané no és l’únic. Rubalcaba es presentarà per Cadis. Ja em diràs que té Rubalcaba de gadità... No té cap sentit. Dubto que hagi visitat molt la província. Malgrat tot, en Jané és dels bons polítics. És bon orador i ha estat president de la Comissió de Seguretat Vial al Congrés, sent ponent de la legislació en aquest camp. Molts dels diputats l’alaben i reconeixen l’esforç i el treball que ha dedicat al llarg de la legislatura. Si es presenta per Tarragona, no dubtis que treballarà a peu de carrer.

Per altra banda, estic d’acord. El vot hauria de ser secret sempre, ja que s’ha de preservar la llibertat d’opinió sempre. Respecte a la democratització dels partits, el millor sistema és l’assembleari. L’únic partit que el té és ERC. La resta actuen tots de la mateixa manera, siguin esquerres o dretes. Jo sóc partidari del sistema assembleari. Reflexa millor la opinió i les veus del partit. El problema és que als dirigents no els hi agrada pel tema, que tu menciones, de la unitat. Perquè després acaba succeint com Esquerra, on cada 3 – 5 mesos està trontollant per les corrents internes. Això tampoc és bo.
Un exemple evident i sonat de que tots actuen de la mateixa manera, és que a Maragall no li han permès expressar-se dins del partit. Va estar callat fins que va deixar la presidència del PSC. La seva dona igual. Recorda que Maragall, avui, ja no milita al PSC.

 
At 1:59 p. m., Anonymous Anònim said...

Aquest "carlos", esveu que no s'ha enterat que la llista d'ERC l'ahan imposada desde Barcelona

Tony

 
At 11:54 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Carlos, si em permets una puntalització respecte el funcionament dels partits polítics. El sistema assambleari sembla la panacea i la solució a tots els problemes però que ningú s'enganyi ja que crea més problemes dels que soluciona. Els temps han canviat i la tradicional àgora grega ha passat a la història.

Convé perfilar i ultimar detalls perquè a l'interior dels partits polítics es respiri l'essència en el seu grau extrem de la plena democràcia. S'han dut a terme importants passos per garantir aquest fet però no ens podem adormir i cal seguir treballant. La meva experiència personal em condueix a dir-te que jo no he pensat en la mateixa direcció que els meus companys de partit en algun que altre assumpte i fins al dia d'avui ningú m'ha fet fora del PSC ni molt menys m'he replantejat marxar.

Ara, hi ha partits polítics que encara no han assumit l'existència de diversos punts de vista en el si d'una mateixa federació que tan sols busca enriquir el projecte polític lluny de crear rivalitats i enfrontaments.

Cordialment,

Laia

 
At 2:54 p. m., Blogger Carlos Almécija Salvia said...

Evidentment, perquè les llistes electorals no les trien les assemblees de militants, sinó els delegats dels partits en la Comissió permanent i aquí hi ha una àmplia majoria favorable a la directiva. El sistema assembleari és el millor sistema perquè les bases puguin expressar veus discrepants. A Esquerra aquest sistema és imprescindible, ja que no hi ha un sòl militant que pensi igual! A més, ERC mai ha respectat res i menys a les seves bases, majoritàriament favorables a un pacte nacionalista. Quan la directiva veu que pinten magres, prohibeix que simpatitzants contraris a la seva gestió esdevinguin militants o puguin ser delegats en les assemblees. Jo no dic que Esquerra sigui l’exemple a seguir, si no que el sistema assembleari, per a partits com el PSC (Maragall!!!!) o Esquerra, amb tantes veus discrepants, és el més adequat.

Finalment, a CiU existeixen múltiples punts de vista i així es defensen. Recordo votacions on CDC ha votat una cosa i UDC una altra. I , fins i tot, defensant a la tribuna plantejaments contraris. Però en una federació és normal que existeixin punts de vista contraris (són dos partits). Al PSC també existeixen punts de vista diferents. Ho hem vist. Voten a favor al Parlament i al Congrés voten, amb el PSOE, en contra al mateix projecte. No poden donar exemple en aquest sentit. Poseu-vos d’acord: amb el PSOE o sense.

 
At 11:45 p. m., Anonymous Anònim said...

a Jené por Arboç no le vemos, en Arboç podemos asegurar muchos que no vive. Me podria esplicar como puede apuntarse en el ayuntamiento si no vive aquí En las eleciones municipales no estaba en las listas para votar

 
At 10:43 p. m., Blogger Laia Gomis said...

No crec que el sistema assembleari sigui el més efectiu i eficient per tal de canalitzar les veus discrepants. Em remeto a la meva experiència personal i et puc assegurar que en el si del meu partit TOTES les veus hi tenen cabuda.

Respecte la relació del PSC amb el PSOE és prou conegut el federalisme existent entre les dues formacions polítiques. Hi ha qui opta per vendre el discurs de submissió però tots sabem que es tracta d'una fal·làcia orquestrada des d'aquells sectors que brinden un xec amb blanc al Partit Popular i després s'omplen la boca parlant del catalanisme.

Sense allunyar-me massa de la qüestió que plantejava, contesto al darrer comentari anònim que comenta que el candidat de CIU per la província de Tarragona, Jordi Jané, fa temps que no el veuen per la seva terra natal.

Sincerament, no m'estranya, només cal recordar que actualment és diputat per la provincia de Barcelona i ara de retruc, aprofitant que va néixer a l'Arboç, el posen cap de llista de Tarragona.

Cordialment,

Laia

 
At 2:44 a. m., Anonymous Jordi said...

Siguin d'on siguin els candidats, la gent de CiU ha demostrat que sempre lluiten pels interessos de tot el territori que representen. Molt han d'apendre altres grups com el PSOE-PSC, algú sap quina cara fan els candidats de Lleida, Girona y Tarragona? perqué als cartells electorals només apareix la Chacón i el ZP. Això es una de les demostracions que poc li interessen les persones i els territoris i només miren pels vots a base de promesses incumplides.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home