Opinions allunyades d'allò políticament correcte

El món de la política és molt més complicat d’allò que un es pot arribar a imaginar, recordo la il·lusió que vaig sentir quan em vaig decidir fer militant del PSC. Una jove inexperta que sentia com a propi un projecte però que no sabia com en podia formar part. Davant aquesta situació no vaig dubtar en llegir els estatuts del partit que m’havia d’acollir i allà vaig descobrir que necessitava l’aval de dues persones. Dos militants que s’han convertit en un puntal anant més enllà del món polític, en resum, dos molt bons i grans amics.

Durant aquests anys de militància he begut d’una font d’aigua molt fresca, la font on hi ha els veritables socialistes, persones que sempre han treballat al servei dels ciutadans lluny dels càrrecs i l’ostontositat. Una font que neix en un espai especial, en una comarca que ha acollit grans exponencials socialistes com Joan Reventós o el mateix Pep Jai.

No obstant, sembla ser que aquest abeurador on la reflexió i el debat és una constant molesta, destorba al satèl·lit de persones que busquen una ràpida projecció política. No s’ho pensen dues vegades i quan veuen que en llocs de responsabilitat hi ha persones treballadores, carregades d’ideals i que en algun moment els poden fer ombra opten per una solució ràpida... apartar-la del camí.

Precisament, aquesta és la situació que s’ha donat a l’hora de configurar la llistes del PSC de la província de Tarragona per a les Corts Generals. Els socialistes comptem amb un excel·lent cap de llista, el Francesc Vallès, una persona jove, compromesa i preparada abastament per tirar endavant la complexa activitat parlamentaria. No obstant, m’agradaria fer extensiva l’admiració que sento pel Francesc a les persones que el segueixen però seria hipòcrita si així ho fes.

A més comparteixo la reivindicació que els companys de les Terres de l’Ebre realitzen demanant que la seva candidata, l’ampostina Lluïsa Lizárraga, ocupi el número dos de la candidatura socialista en comptes del tres. És una sol·licitud totalment lògica, actualment els socialistes comptem amb 3 dels 6 diputats de la província de Tarragona, tan de bo es repeteixin els bons resultats però no hem d’oblidar que és difícil assolir el tercer diputat. En clau territorial encaixa perfectament el reclam dels socialistes de les Terres de l’Ebre ja que personalment penso que no és massa lògic que el número 1 i el número 2 de la candidatura del PSC de Tarragona siguin de Reus i Tarragona respectivament, coincidint amb les dues poblacions més grans de la nostra província, menystenint tota la resta.

En la candidatura socialista de la província de Tarragona, hi falta un nom, l’Ernest Benito. Una persona que durant aquests quatre anys ha treballat moltíssim, pensant en la ciutadania i també en el territori que representava. No només es tracta d’una opinió estrictament personal sinó que l’he escoltada en diversos contextos, començant pels seus companys d’escó, no només els socialistes sinó també d’altres grups parlamentaris que no dubten en reconèixer el gran treball que l’Ernest ha desenvolupat durant aquests quatre anys.

A més, va assolir un gran compromís amb els ciutadans, informant-nos setmana rere setmana mitjançant un article a la premsa sobre les darreres novetats presents en l’activitat parlamentària, sempre des d’una perspectiva personal lluny d’allò políticament correcte, qüestió que els ciutadans agraïm enormement.

Aquests només són alguns dels molts factors que expliquen perquè nombroses agrupacions socialistes van proposar a l’Ernest Benito com a candidat però estranyes maniobres i estratègies que fins al dia d’avui desconec han fet que l’Ernest no aparegui entre els noms que configuren al llista.

En el passat Consell de Federació on es van aprovar les llistes electorals del Congrés i el Senat, l’Ernest va demanar la paraula per donar les gràcies públicament a tots els companys del partit que li van donar l’oportunitat ara fa quatre anys de formar part de la candidatura socialista i haver viscut una legislatura inoblidable. A més, va afegir que el PSC venia de lluny i espera que vagi molt més lluny per aquest motiu dedicarà tots els seus esforços en fer possible la victòria del 9 de març i va demanar a tots els presents que treballéssim amb la mateixa intensitat per assegurar la victòria.

Conec a l’Ernest i les seves paraules no eren fruït d’una estudiada preparació per tal de quedar bé sinó que sorgien de manera improvisada, des del fons del seu cor. Una actitud que personalment admiro ja que ens demostra la gran humanitat i el fort compromís polític que té l’Ernest.

Abans d’acabar només em resta agrair públicament la tasca que l’Ernest ha desenvolupat durant aquests quatre anys, he tingut la immensa sort de seguir-la força de prop i us puc assegurar la gran quantitat d’hores, l’esforç i el sacrifici que ha dedicat. Som molts els que tenim ben present el seu treball, així doncs, MOLTÍSSIMES GRÀCIES, ERNEST!

L'Ernest en el seu escó i jo mateixa, ocupant per un momentet l'escó de la socialista ampostina Lluïsa Lizárraga