El tripartit vendrellenc

L’arribada de Ses Majestats els Reis Mags de l’Orient posen punt i final a les tradicionals festes nadalenques. El clima i l’ambient propi d’aquestes dates sembla que lentament es va esvaint i la realitat s’imposa de nou amb la fredor de la crua i dura realitat.

Durant les festivitats nadalenques els polítics es prenen un respir per començar el nou any amb major empenta per tal d’afrontar tots els reptes, tot i que amb la proximitat de les eleccions generals el parèntesis ha estat pràcticament imperceptible. Tanmateix, aquesta setmana voldria parlar d’un assumpte ben proper a tots nosaltres, una realitat que s’imposa amb força a la nostra vila malgrat hi hagi persones que interessadament facin veure que aquest assumpte no va amb ells.

Si em permeteu un paral·lelisme amb el món judicial, pura deformació professional, quan hom acudeix a un judici sempre busca valuoses proves que demostrin una relació causal amb els fets consumats i a partir d’aquí desenvolupar una sòlida argumentació per tal de dur a terme una contundent acusació. Molt sovint els indicis i les intuïcions ens acosten a la realitat però afortunadament en un Estat de Dret les meres apreciacions no tenen cap solidesa i decauen en el moment que es presenten com a proves.

Ràpidament constatareu quin sentit té aquesta parrafada amb l’objecte del present article. Tot just han passat sis mesos d’ençà que es celebraren les darreres eleccions municipals. Els primers passos que la força guanyadora, Convergència i Unió, va realitzar ens deixaven entreveure la bona relació política existent entre els membres del govern en minoria i els quatre regidors de Plataforma per Catalunya. Els plens celebrats durant aquests mesos ens donen la raó a tots aquells que des d’un principi vam pronosticar l’existència d’un pacte encobert existent entre CIU i PxC, amb la col·laboració inestimable del Partit Popular.

Si recuperem la reflexió que en les línies precedents realitzava sobre l’entorn del món judicial, podríem parlar de l’existència d’una prova prou sòlida per defensar l’existència d’un pacte existent entre CIU, PxC i el PP. Un pacte totalment lícit i legítim però que des de Convergència i Unió s’entossudeixen a negar per activa i per passiva ja que imagino que no volen reconèixer que aproven importants decisions que afecten al conjunt del Vendrell comptant amb el beneplàcit de quatre regidors integrants del conegut i monotemàtic partit que centra totes les seves atencions en exclusiva sobre la immigració.

Aquesta situació no es pot perllongar en el temps perquè a mesura que passen els dies, aquest pacte cada vegada s’aprecia amb major facilitat per part de la ciutadania. El darrer detonant, la sessió plenària més important de l’any, aquella en la qual es projecta la direcció del govern municipal a través de la presentació del pressupost municipal que ha de ser el punt de partida i també de referència per l’exercici econòmic del 2008. No van haver-hi sorpreses, i el pressupost municipal va quedar aprovat gràcies a la votació conjunta que CiU, PxC i el PP.

La votació a l’uníson del pressupost municipal ens deixa sobre la taula una prova irrefutable que corrobora de manera fefaent l’existència d’un pacte entre la dreta vendrellenca. Afortunadament, la nostra democràcia permet realitzar pactes entre diverses formacions polítiques buscant sempre la majoria necessària per tirar endavant els projectes polítics. Ara bé, crec que s’hauria de dur a terme des d’una rigorosa transparència i abandonar d’una vegada per totes aquest obscurantisme replet d’hipocresia que es practica des de Convergència i Unió.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 11/01/08

Laia Gomis