diumenge, de desembre 16, 2007

Una reflexió incòmode

Les eleccions generals es troben aquí mateix, els partits polítics comencen a treballar en l’elaboració de les llistes electorals on han d’incloure les persones que ens representaran a tots plegats a les Corts Generals, és a dir, tant al Congrés dels Diputats com també al Senat.

M’atreviria a dir, que els aparells dels principals partits fa mesos que estudien detingudament com han de quedar configurades les llistes, a mesura que s’escurça el calendari, a l’ordre del dia apareix la rumorologia. A les vuit del matí el candidat serà la persona x, a les dotze del migdia ho deixa de ser en detriment de y, a les quatre de la tarda apareix una desconeguda figura anomenada z i a les nou del vespre, torna a prendre força la posició inicial. Conclusió...no en podem treure aigua clara.

Aquesta és una situació que té lloc en el si de TOTS els partits polítics, i aquells que m’ho neguin saben tant bé com jo que menteixen. Per aquells més desconfiats vegem una sèrie d’exemples.

Fa alguns mesos corria el rumor de la possibilitat de Montserrat Nebrera d’encapçalar la candidatura del PP per la província de Barcelona, amb el pas del temps s’ha anat descartant perquè lluny del gir moderat, des del carrer Génova aposten pels extremistes i radicals orquestrats a través de personatges com Dolors Nadal, Jorge Fernández Díaz, Jorge Moragas, entre d’altres.


En canvi, CIU té molt clar que la llista per Barcelona l’encapçalarà en Duran i Lleida però les especulacions estan servides a la província de Tarragona on he escoltat tres possibilitats, començant per repetir el candidat, Josep Maldonado, passant per l’actual diputat Jordi Jané o el darrer rumor que situa a l’alcaldessa de Valls, Dolors Batalla, com a possible cap de llista de CIU per Tarragona.



Les disputes en el si d’Esquerra Republicana a la província de Tarragona són prou conegudes amb els estires i arronses entre Aragonès i Reyner, on sembla ser que al final s’ha acabat imposant Lluís Aragonès.

Seria absurd acabar aquest escrit sense fer un esment especial a la meva formació política. Avui mateix el PSC ha proclamat la candidata per Barcelona, Carme Chacón, personalment crec que es tracta d’una elecció molt encertada perquè durant tots aquests anys la Carme ha demostrat d’escreix la seva gran vàlua política, primer com a vicepresidenta del Congrés i darrerament com a Ministra d’Habitatge.


En clau estrictament de la província de Tarragona, desconec si ha tingut lloc la proclamació oficial del nostre candidat però crec que el Francesc Vallès és el millor candidat que pot presentar el PSC de Tarragona. El Francesc reuneix totes les potencialitats d’un bon candidat ja es tracta d’una persona molt preparada i a més té una gran capacitat de treball i durant aquests quatre anys així ho ha demostrat.

Tanmateix, permeteu-me que em deixi endur pel pantanós terreny de la rumorologia però voldria realitzar un toc d’alerta. Darrerament observo com a l’hora d’escollir les persones que han de formar part d’una llista electoral, l’arbitrarietat és una constant. De nou, una pràctica a TOTS els partits on sense cap pudor també incloc el meu, el PSC.

Recentment he constatat el creixement d’aquesta tendència on lluny de valorar la capacitat professional i la preparació de les persones que han de representar al conjunt de la ciutadania formant part d’una candidatura sembla que es prima l’amiguisme vers la cúpula dirigent del partit en detriment d’aquelles persones que han dut a terme una tasca des del rigor i el treball incessant però lluny del protagonisme que tan agrada aquells que no saben fer altra cosa que fer la pilota als màxims representant dels partits amb una finalitat concreta, clara i concisa: cercar un espai dins les llistes electorals.

No permetem que aquesta tendència s’imposi en el conjunt dels partits polítics perquè sinó caurem dins un pou sense sola on la credibilitat dels partits polítics estarà clarament en dubte. Expressió que manifesto no només com a militant d'un partit polític sinó també com a ciutadana perquè vull que al capdavant de les institucions del meu país estiguin les persones més preparades i capacitades, que tinguin il·lusió i creguin fermament en el projecte més enllà de la seva projecció política personal .

Espero que cap espavilat malinterpreti les meves paraules com una crítica vers la Carme Chacón o el Francesc Vallès perquè no és així, ja que precisament ambdós serien un clar exemple d'aquells que es troben a les antípodes de la reflexió que realitzava en aquest espai. De moment, he optat per la discreció i no he volgut incloure noms i cognoms però crec que el missatge no queda desvirtuat per aquesta intencionada absència.

28 Comments:

At 4:50 p. m., Anonymous Anònim said...

Laia et va la marxa... saps que amb aquestes paraules algu s'haura apuntat el teu nom i passaras a formar part de la llista negra, present a tots els partits.

Gracies per la teva valentia i dir publicament allo que molts pensem i no ens atrevim a dir

un militant de cdc

 
At 5:36 p. m., Anonymous Anònim said...

La credibilitat dels partits JA està en dubte. L'opinió pública espanyola no està satisfeta amb l'actuació dels partits, i la catalana, ara mateix menys que l'espanyola. Empitjorar-ho és molt fàcil.

Veurem com "peten" les eleccions..., però el que està clar és que l'abstencionisme que provoca el desencís o desafecció del ciutadà envers els partits polítics (i el baix interès per la política) afavorirà aquells que tenen un votant més fidel i estable, és a dir, les dretes (PP), mentre les esquerres tenen un vot més fluctuant (PSC), i l'abstenció la notaran més en els resultats finals.

 
At 6:34 p. m., Anonymous Anònim said...

en el teu encara més que els altres...posar la Chacón us hauria de fer vergonya. Només cal anar al youtube i veure l'entrevista que li va fer la bbc.

 
At 6:39 p. m., Anonymous marc said...

Laia,dius el que penses, això en la política actual està molt mal vist. Tal com apunta el primer anonim cada dia tens més números per passar a ser allò que els politics anomenen "element perillos".

 
At 10:25 p. m., Blogger Miquel Casellas said...

Jo crec que els partits s'han de canviar de dins mateix. Enhorabona per la reflexió. No has de perdre mai la teva personalitat. A partir d'aquí que tot sigui una mica més racional i menys articial i imposat.

 
At 11:43 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Tinc moltes ganes de treballar per poder evitar caure en aquest perillós indret que esmentava en la meva reflexió.

Hi ha un parell de persones que apunten que puc pasar a ser un element perillós, sincerament, no m'importa perquè jo a diferència d'altres tinc molt clars els meus principis i la meva aspiració no és ni ser regidora, tampoc alcaldessa, parlamentaria o ministra. Simplement, vull treballar per tirar endavant un projecte, sense més misteri.

Hi ha qui no s'acaba de creure les meves paraules i fan corre tota una sèrie de mentides... però el temps no triga en evidenciar-les.

Sempre he dit allò que he pensat, amb els amics, a classe, amb els meus familiars i en la política no havia de ser una excepció. Tot i que reconec que a vegades les meves paraules resulten ioncòmodes, em sap greu però no per aquest fet les deixaré de dir.

Cordialment,

Laia

 
At 10:35 a. m., Blogger el Mèlich said...

Estimada Laia. Permete'm que faci un copy-past del teu escrit per a passar a comentar-lo. Tu escrius:
"Tanmateix, permeteu-me que em deixi endur pel pantanós terreny de la rumorologia però voldria realitzar un toc d’alerta. Darrerament observo com a l’hora d’escollir les persones que han de formar part d’una llista electoral, l’arbitrarietat és una constant. De nou, una pràctica a TOTS els partits on sense cap pudor també incloc el meu, el PSC".


Com que jo no necessito l'anonimat perquè ja les tinc totes venudes, passò a fegir-me a tot el que dius i a ampliar, amb el teu permís, el "leit motiv" del teu article.

Això que dius a nivell estatal, ho podem extrapolar als nostres municipis. Jo et puc parlar de Calafell. No tan sols les llistes electorals són arbitràries i molt surealistes; això ja fa anys que no ens vé de nou. El que ja ha arribat als cims més alts de la "barra i la poca vergonya" es la política de pactes que s'empren a casa nostra. I per més inri, "l'amiguisme i (perdona'm la castellanada perquè em sebla que sona millor) "l'enchufisme".
Mira, el Sr. Jordi Sànchez, actual alcalde de Calafell, va acabar la seva actuació en el debat preelectoral (on, per cert, el seu soci Parera no va assistir, per vergonya)amb paraules com aquestes "Hem d'acabar amb l'amiguisme que tant es practica a Calafell" I el Sr. Rion, actual soci de govern (ERC) va assegurar que el seu partit vetllaria per la honestedat i l'ètica del consistori.
Doncs bé: No vull dir noms, però, si cal, ho puc fer. Has vist el ball de càrrecs del nou ajuntament? has vist els fitxatges , amb gent del partit del Vendrell cap a Calafell i a l'inrevés? Has vist els "pagaments de favors" i les "caritats" que han tingut lloc?
i com bé dius tu TOTS fan el mateix. Aquest és el perill. No hi ha alternativa "decent".

Qui desllorigrà aquest embolic polític que estem patint pels quatre vents?
Tinc fe amb la joventud que puja...
Amen!!

Salut!!
Mèlich

 
At 4:17 p. m., Blogger Sóc el Roger, said...

Amb aquest article acabes de dir el perquè la gent no va a votar i el perquè molts creuen que la política fa fàstic. Això, la gent que no estem en cap partit també ho notem d'una hora lluny i lo fotut del cas és que a nivell local segurament també passa, si no, no s'entén que les llistes fossin tan fluixes.

I si per dir això algú t'ha de posar en alguna llista negra del partit, em sap greu dir-ho però des d'aquí engego aquest individu a la merda. Literalment. Amb aquests fets que apunta el primer anònim és com es trenca la democràcia i s'acaba a situacions com les de 1934 i les crisis prèvies a conflictes.

 
At 4:37 p. m., Anonymous Anònim said...

Mèlich perquè no dius els noms del pirates i xucladors que teniu a Calafell i son del Vendrell

 
At 5:14 p. m., Blogger garmir said...

Hola:
Com sempre un Bon article, per cert crec que el candidat per Barcelona del PPc serà Jorge Fernandez Diaz, Montserrat Nebrera val massa perquè ella, tan valuosa, pagui els plats trencats dels altres.
Una Abraçada.

 
At 6:14 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Si em permeteu un parell de puntualitzacions, voldria esmentar que afortunadament a l'interior dels partits polítics també hi ha persones molt vàlides que realment creuen el projecte polític i s'hi deixen la pell per tirar-lo endavant. Però aquest fet no exclou que esmenti l'existència d'una sèrie d'individus que es troben molt allunyats del treball constant en el desenvolupament del projecte del partit que repercuteixi positivament vers els ciutadans.

Roger, als éssers humans per defecte no els agrada que algú els hi digui que no estan duent a terme les coses correctament o si més no que des de la meva total ignorància penso que es podrien dur a terme des d'una altra vessant. Això ho trobem al món acadèmic, laboral i també al polític.

Ràpidament et trobes alguna que altra opinió que diu que una persona de 21 anys no en té ni idea sobre com funcionen les coses, ho reconec però tinc la plena llibertat d'escriure a iniciativa pròpia les meves impressions personals.

Hi ha qui es pensa que les persones joves pel mer fet d'ésser joves no tenim criteri ni tampoc iniciativa pròpia, sinó que reproduim les directrius d'aquells que les manen. No està bé que jo parli de mi mateixa però sento dir-vos que jo no encaixo en aquest perfil.

Per cert, gràcies Garmir per la puntalització que realitzes entorn al candidat del PP de Barcelona, la veritat és que no en tenia constància.

Una abraçada!

Laia

 
At 1:04 a. m., Anonymous El socialisme és una forma de vida... said...

És precisament el que va passar fa 4 anys amb el Sr.Benito.

No va sortir elegit pel Consell de Federació ni pel Consell Nacional del Partit en llocs de sortida (tres primers) i el van posar de tres al Congrès gracies als amiguets que es van moure per Barcelona.

I encara tenia la barra de "xulejar" el dia de les eleccions.

I per culpa del amiguisme es va quedar fora del congrés una persona que hagués fet un excel·lent paper.

La veritat espero que aquesta vegada no hi hagi amiguismes i gent que no s'ho mereix no vagi a les llistes, doncs no es plat de bon gust votar a gent que no serveix per estar als llocs.

 
At 9:21 a. m., Blogger Laia Gomis said...

Company, presentes una versió dels fets un xic distorsionada perquè no estaria de més que escoltessis altres versions no només aqulles que des de diversos sectors de manera interessada es llencen amb l'única finalitat de desprestigiar i enfonsar a una persona.

Lamento dir-te que les coses no van anar a així i ho saps tant bé com jo però entrant dins a l'espiral de crítica per sistema, tot s'hi val, doncs en aquest espai no permetré mentides de tal magnitud.

A més, per les teves paraules aprecio que no coneixes de res a l'Ernest més que res perquè la paraula xuleria i Ernest Benito no poden anar de la mà ja que l'Ernest pot tenir molts defectes però precisament la xuleria no n'és un d'ells.

I ja que entres en aquesta qüestió, només recordar-te que si ens remontem l'any 2004, el número 3 de la llista del PSC de Tarragona tenia molt poques possibilitats de sortir, i això tothom n'era conscient, incloent el mateix Ernest.

La gran mobilització i participació va permetre obtenir un gran resultat i el PSC va fer-se amb el tercer diputat. A posteriori la crítica sempre és l'opció més còmoda però no està de més que anem quatre anys endarrera per constatar una sèrie de petits detalls que avui, casualment o no, a molts els hi passen desapercebuts.

Cordialment,

Laia

 
At 2:55 p. m., Anonymous Anònim said...

Laia, enhorabona pel teu article. els socialistes entenem prou bé que no parles en aquest escrit del Francesc Vallés, si no que parles d'éssers que existeixen en tots els partits polítics, que són escaladors sense entranyes, que pul·lulen durant anys acostant-se a "l'Amo" perque al final els hi pagui el seu servilisme. El J.R. ho ha aconseguit a Tarragona. Quina pena .... però el que no sap aquest senyor, és que està en tots els comentaris de "passadissos" del partit, i no ben bé per dir-li wuapu. Li hauria de caure la cara de vergonya d'arribar a diputat d'aquesta manera.
Una avantatge dels socialistes: som crítics i reconeixem que dins el propi partit sempre hi ha alguna ovella negra, no com altres partits que es tapen els uns als altres.
Per cert, serveixi aquest comentari per felicitar al company Ernest Benito per aquests 4 anys al congrés de tasca realitzada, sense gaire publicitat, ( no com altres diputats nacionalistes que surten fins i tot als cromos), però efectiva. Tenim gràcies a ell l'acord d'arranjar l'estació del vendrell i sant vicenç, entre altres. T'ho has currat Ernest! I m'ha dit un ocellet que no has fallat a cap sessió: doble mèrit.

 
At 8:13 p. m., Anonymous Anònim said...

Osti.... Laia, la que estas liant;avui fins i tot al carrer Nicaragua es paralava de tu.

 
At 8:34 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Gràcies a totes les persones que heu deixat la vostra opinió després de llegir la reflexió que el passat diumenge publicava en aquest espai.

Ara bé, no vull amagar la meva sorpresa davant l'abundant nombre de persones que han volgut dir la seva, una bona mostra que en aquest espai hi caben totes les veus.

Tanmateix, al marge d'aquestes opinions més generals, passo a contestar breument els dos comentaris que restaven pendents.

El primer anònim apunta una de les grans virtuds dels socialistes, d'aquells que ho som per convicció ja que la crítica forma part també de nosaltres, malgrat hi hagi tot un seguit de persones que no ho entenguin.

A més, l'anònim també aprofitava per agrair a l'Ernest la tasca realitzada durant aquests quatre anys des del seu escó de Madrid. M'adhereixo aquesta felicitació perquè afortunadament he conegut de ben a prop la tasca que ell ha dut a terme, que us asseguro que ha estat molta i intensa. Però aquesta serà una qüestió que abordaré més endavant perquè l'Ernest es mereix quelcom més que un petit i ràpid espai en aquest comentari.

Abans d'acabar, esmentar que el comentari que parlava que per la seu central del PSC es parlava de mi, només afegir la meva sorpresa i esmentar que estic a disposició de totes aquelles persones que vulguin coneixer de prop i de primera mà la meva percepció i opinió sobre l'aspecte que abordava en aquest espai.

Una abraçada!

Laia

 
At 9:12 p. m., Blogger Àlex Sáez said...

Laia, es valent el teu escrit, i em recordo un article recent de l'amic i militant del psc de girona jordi negre. T'haig de dir que mai s'ha de tenir por d'argumentar, de debatre i de fer aportacions si son fetes en prudència i per millorar els nostres processos. Certament els partits polítics hauriem d'aprofundir en els mecanismes de democràcia interna. Però vull pensar que la majoria de persones que exercim responsabilitats polítiques no hem estat escollits per cooptació.
De totes maneres haig de reconèixer que el període de preparació de llistes no és dels més agradables en la vida interna dels partits.

Salutacions,

Àlex.

 
At 12:14 a. m., Blogger Laia Gomis said...

La reflexió és un element imprescindible pel desenvolupament de les nostres vides, no només en l'esfera personal sinó crec que també hauria d'estar present en la política.

Sempre hi ha un moment a la nostra vida que per una sèrie circumstàncies, de sobte, ens aturem i reflexionem. Crec que això també s'hauria de reproduir en TOTS els partits polítics ja que es tracta d'un exercici molt sa.

Afortunadament, la gran majoria de les persones que exerciu responsabilitats polítiques ho feu des del rigor i la professionalitat però sempre hi ha una sèrie de casos excepcionals que precisament no es caracteritzen pels atributs esmentats a les línies precedents.

Sincerament, és una qüestió que em preocupa però tampoc vull caure en l'alarmisme, que ningú extrapoli aquesta conclusió.

Abans d'acabar agrair-te sincerament el teu comentari perquè no és freqüent trobar l'opinió d'una persona amb responsabilitats polítques, com és el teu cas, que obertament en un espai com el present, manifesti la seva opinió de manera tan clara i directa.

Una abraçada!

Laia

 
At 2:26 p. m., Anonymous Anònim said...

Hola laia sóc l´Anna la teva cosina
et vull comunicar que en el concurs
de ``El pais a l´escola´´el CEIP Pau Casals El Vendrel va quedar segon a Motserrat.

A veure si ens trobem.

OK, un peto.

 
At 6:28 p. m., Anonymous Anònim said...

hola.

 
At 9:27 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Anna, gràcies pel comentari. N'estic al corrent de la informació que apuntaves però és que a tot arreu no arribo, entre la universitat i el que no és universitat... passen els dies volant.

Sort que ara s'acosten les èpoques nadalenques i procuraré aprofitar-les intensament, compartint llargs àpats i infinites hores lliures sense haver de mirar el rellotge.

De tant en tant, no està gens malament dedicar-se una mica a la família, no té massa relació amb l'objecte de l'escrit però m'he vist obligada a escriure aquestes paraules.

Laia

 
At 4:56 p. m., Anonymous Josep Guasch said...

Estimada Laia, no és darrera cap anonimat on acostumo a expresar el que penso, tampoc ho faré ara. Soc en Josep Guasch i t'he de dir que m'emociona veure com la teva passió, implicació, afany de justícia, d'igualtat d'oportunitats, i la teva ferma creença en un Estat de Dret, traspúa tots i cadascun dels teus comentaris, i com no podia ser d'una altre manera també en aquest.
En ocasions de la covardia s'en diu prudència i de la valentia inconsciència. Ni la prudència ni la valentia tenen res a veure amb la covardia ni amb la inconsciència, i fan falta més gent com tú que serveixin d'esperó de molts joves i grans.
No defalleixis ni et desanimis quan rebis crítiques acerants o senzillament t'equivoquis, que també ho faràs. Sigues tú mateixa, alhora que també t'he de dir que la elaboració de qualsevol llista de qualsevol partit és un procès molt complexe on intervenen una munió de factors, difícils d'entendre aïlladament.
Sí que crec que amb rotunditat hem d'exigir que el mínim comú denominador de totes les persones que les conformen sigui el de la honestetat, més que no pas la nostra valoració personal, les nostres afinitats o les nostres prefeències, i penso que els noms que en aquests moments son en les diferents propostes del nostre partit, el PSC, compleixen aquest requisit. Una abraçada

 
At 11:11 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Quina sorpresa!!! El Pep Guasch deixant un comentari en el meu blog... un fet que mai hagués imaginat i que amb el cor a la mà puc ben assegurar que m'omple d'alegria i gran satisfacció.

Davant els impulsos accelerats propis d'una persona jove que no enten determinades actuacions i que s'indigna davant tota una sèrie d'esdeveniments que no hi ha manera d'entendre. No em puc estar de braços plegats i sempre recorro aquelles persones que crec que em poden donar alguna resposta a les meves inquietuds.

Saben prou bé, que el seu mòbil els sona força sovint però sempre demostren una amabilitat indescriptible, tenen una paciència infinita i mai dubten en escoltar atentament.

Precisament, el Pep Guasch és una d'aquestes persones, estarem d'acord o no, però podem parlar tranquil·lament sobre qualsevol remot assumpte. Des del primer dia que vaig posar els peus dins el PSC he tingut al Pep Guasch al meu costat, ha confiat en mi i us puc assegurar que aquests gestos mai s'agraeixen de manera suficient.

Una forta abraçada i moltíssimes gràcies pel teu comentari!

Laia

 
At 1:07 p. m., Anonymous Anònim said...

Laia tu saps el que li preguntava a Mèlich? O no podem dir-lo ?

Una abraçada i bones festes Laia

 
At 9:22 a. m., Blogger el Mèlich said...

Mira anònim, mascle o femella:

Tu em demanes noms, mentre t'amagues darrera un anònim.
No anem bé.
No juguem amb el mateix reglament.
A més, de les meves tecles, no han sorgit les paraules que tu empres, amparant-te amb l'anonimat:

"pirates i xucladors"

Jo només he parlat de "càrrecs".

No serà aplicable en tu, allò de "Piensa el ladrón que todos són de su condición"?
Si vols saber, dona la cara i si no, investiga.

Bones festes
Salut!!
J. Mèlich

 
At 1:09 p. m., Anonymous Joan del Tancat said...

Mèlich

No era la meva intenció molestar a ningú.

L'anònim ha estat perquè no sabia bé com anava.

En realitat em dóna igual qui siguin aquests càrrecs.
Jo soc transportista Mèlich.

Bon Nadal per tothom

PD.- Perdona'm si no em vaig saber expressar

 
At 2:08 a. m., Blogger Laia Gomis said...

En aquest espai podem parlar de tots aquells assumptes que les perosnes que llegeixen aquest blog vulguin abordar.

Crec que els darrers comentaris hem pogut constatar un simple mal entès i no cal que li donem major trascendència.

Entenc que el Mèlich, s'hagi pogut molestar perquè l'anonimat sempre resulta enutjós, de totes maneres comprenc perfectament que les persones a vegades no tenen un gran domini dels instruments disponibles a l'hora de fer comentaris.

Per tant, tots aquests elements, només corroboren les teories inicials que exposava en aquest comentari, esmentant el mal entès.

Gràcies per la vostra participació i espero que gaudiu de molt bones festes!

Laia

 
At 12:54 p. m., Blogger Rafael del Barco Carreras said...

ELECCIONES 2008

Los Fernández Díaz

El PP en Barcelona



Rafael del Barco Carreras



En equipo con Joseph Piqué Camps, hombre políticamente creado por Pujol, y colaborador (empleado) de Javier de la Rosa. Con esos antecedentes cualquier equipo político debiera desaparecer y dedicarse a anexas empresas, o en las de Lara de Planeta, otra estrella. En Madrid, Jorge Fernández Díaz, en Barcelona Alberto Fernández Díaz, y con Enrique Lacalle Coll, financiado por De la Rosa, quizá por conocer con exactitud por sus cargos en el Ayuntamiento y Consorcio de la Zona Franca el destino, forma y maneras, del Gran Desfalco. No en vano se sentaba en las mismas asambleas que los otros financiados, los socialistas de Serra y Maragall.

Me equivoqué al escribir sobre el mayor, Jorge. Yo le tenía por abogado, él ni lo recordará, cuando visitaba el locutorio de “jueces y abogados” por los 80 en La Modelo, por el caso Seguros Sociales, y resulta que es ingeniero, y era, inspector del Ministerio de Trabajo. ¿Qué hacía allí un Inspector de Trabajo presentado como abogado en un caso donde con absoluta seguridad habían inspectores de Trabajo involucrados?. Un caso que de darle la publicidad que merece entra de lleno en la Gran Corrupción, www.lagrancorrupcion.com. Cien importantes empresarios involucrados, cuarenta detenidos, todos en libertad con fianza a los máximo cuatro meses, y Juan Piqué Vidal, defensor de la mayoría, y de uno o dos, Pascual Estevill, unos detenidos y otros, curiosamente, no, y juzgados diez años después sin ingresos en prisión. Liquidaciones falsas, no ingresadas, con sellos y registro. Cobraban en efectivo el 10 % de la deuda, y liquidada. Nunca jamás se detuvo en Barcelona a tanto empresario, ni con los cientos involucrados en algo parecido, las liquidaciones por IVA, también en manos de Piqué Vidal y Pascual Estevill (una de las operaciones de sus extorsiones). Lo viví, y lo cuenta Antoni Piñol, secretario de Juan Piqué Vidal (que entró en la Fiscalía a denunciar a su Jefe y salió como denunciado), en su escaso libro “La toga manchada de Piqué Vidal”, Ediciones de la Tempestad, 1998, con Vicens Cardellach Marsá y su gestoría, presidente casi vitalicio del Colegio de Graduados Sociales. ¡Otra víctima, Antoni Piñol!.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home