divendres, de desembre 07, 2007

Una reflexió més enllà de la festivitat

Un dia de festa, aquest és el sentit i el significat que molts ciutadans donen al dia 6 de desembre. Una opció totalment respectable però no voldria caure en aquesta tònica parlant dels meravellosos dies de festa que se’ns presenten durant la primera setmana de desembre.

Fa uns mesos que observo amb una certa preocupació la vanalització que des de diversos àmbits es duu a terme vers aspectes molt concrets i específics. La greu situació per la qual passa el Tribunal Constitucional ocupant pàgines i pàgines dels diaris dia sí i dia també amb tots els estires i arronses de les restitucions entre els membres que composen l’alt tribunal crec que contribueix de manera directa a l’onada desprestigiadora d’una institució imprescindible i clau en el nostre sistema constitucional.

La paraula consens, durant la present legislatura, ha desaparegut de l’escenari polític. D’una banda, la radicalització extrema del Partit Popular vers totes les propostes que sorgien del govern i el conegut no per sistema i de l’altra, el perillós camí pel qual van apostar els membres del principal partit de l’oposició. És plausible que des d’una total solitud han transitat per una drecera sense companys de viatge però amb molt soroll de fons.

L’obsessió derivada arran de la derrota electoral que el PP va patir el passat 14 de març s’ha vist reflexada diàriament en totes i cadascunes de les respectives intervencions i actuacions. Ingènuament, pensava que demostrarien la seva talla política en determinades qüestions d’estat, aquelles on l’interès del conjunt del país, ha de passar per sobre de les pugnes i discussions polítiques.

Ni de bon tros ha estat així, és més, encara han anat molt més lluny arribant a impugnar una gran quantitat de lleis aprovades a les Corts Generals presentant-les davant el Tribunal Constitucional. Buscant que aquest tribunal declarés la inconstitucionalitat de les mateixes i les deixés sense efecte, una opció sobre la qual no hi tinc res a dir sinó constatéssim que darrera de la mateixa es troba la voluntat persistent de desvirtuar la funció que caracteritza el funcionament del Tribunal Constitucional i convertint-lo de manera implícita en una segona cambra legislativa.

Enmig d’aquesta situació que lluny de moderar-se crec que anirà en augment davant la proximitat de la celebració de les properes eleccions generals, em ve al meu cap les moderades reflexions que tant caracteritzaven a una persona que avui ja no es troba entre nosaltres, Gabriel Cisneros. Un polític espanyol d’una gran vàlua, fet que no tinc cap inconvenient en reconèixer públicament malgrat les enormes diferències ideològiques que em separaven amb ell. No dubtava en llegir i escoltar amb un gran interès les seves encertades i alhora interessants reflexions.

En aquests dies, la seva figura i el seu esperit planaran amb més força. Especialment en tots els actes que es celebrin entorn la Constitució perquè la figura de Gabriel Cisneros juntament amb la resta de pares de la nostra Constitució els uneix un vincle afectiu molt important vers el 6 de desembre, dia que es celebra l’aprovació en referèndum de la nostra Carta Magna. Enguany, Cisneros ja no podrà commemorar aquesta jornada acompanyat dels altres pares de l’actual Constitució però estic convençuda que la seva absència física es veurà superada pel record vers una persona senzilla, aliena al protagonisme però alhora un incansable treballador que fins els seus darrers dies amb un avançat estat de la malaltia que patia el vam poder veure treballant des de la vicepresidència del Congrés dels Diputats.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 07/12/07
Laia Gomis

6 Comments:

At 1:22 p. m., Blogger garmir said...

Hola:
Un dels "Pares de la Constitució" com a premi de consolació per la seva sortida de la Politica té, un bufet d´advcats, amb clients fets alguns amb els contactes que li proporcionaren els ciutadans, fent el sufragi universal, son conductes poc etiques. Ja s´ho cobren, això de "pares de la Constitució", ja és hora de fer-ne una nova, que aquesta està anticuada, igual que santificar la Transició, en realitat no va ser una etapa tan positiva.

 
At 3:20 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Garmir imagino que t'estàs referint a Miquel Roca. És cert que té un prestigiós despatx d'advocats però les persones que s'adrecen al seu bufet per dur a terme variopintes consultes, ho fan lliurement perquè així ho desitgen. La veritat és que no hi veig res de dolent en aquest fet.

També sóc partidària de reformar determinats aspectes de la Constitució però com molt bé coneixes cal una sòlida majoria que ho permeti i precisament el Partit Popular no està per la feina.

Cordialment,

Laia

 
At 6:05 p. m., Blogger garmir said...

Hola:
Laia, precisament el rumor que m´arriba cada cop amb més força, és d´una Operació Conjunta PP-PSOE per canviar certs articles de la Constitució, per tal d´evitar el que els espanyolistes anomenen "chantaje nacionalista" , aqui a Catalunya diem "peix al cove", especialment es volen cargar el 150.2 el de les transferencies a les autonomies, per iaxó el 9 de Març, per a Catalunya és molt important doncs si es fa aquesta reforma Constitucional, Catalunya com a Nació pot tenir molts problemes, la recuperació de Bono per la politica espanyola és el preludi de l´Operació.
Respecte a Roca, jo no ho trobo bé, poc etic.
La Constitució actual per a mi en economia és massa liberal, no m´agrada.Soc partidari del Capitalisme renà com a Alemanya.
Una salutació.

 
At 8:25 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Ara mateix acabo de coneixer aquesta informació que proporcionaves al teu comentari sobre un hipotetic pacte PP-PSOE. No n'havia sentit parlar en cap ocasió i em sembla que com molt bé comentaves és tracta d'un rumor sense més trascendència... estic convençuda que d'avui fins al dia de les eleccions aquestes informacions que no se saben si son certes o falses i tampoc es coneixen la font de la qual surten circularan constantment.

Cordialment,

Laia

 
At 9:49 p. m., Blogger el Mèlich said...

La Constitució és un tema que no m'nteressa vaig votar NO i l'he de "patir" a la força. No em queda més remei. Com a bon demòcrata, he de respectar les majories i encara que no les respectés...què.

Aprofito l'avinentesa per "colar" el que m'interessa i interessa a molta gent:
La K-mama presenta de nou a Calafell L'obra de teatre "La dansa de l'escorpí" (Alguien voló sobre el nido del cuco)al Teatre Auditori Municipal, el dissabte dia 15 a les 10 del vespre. Tota la recaudació anirà destinada a la Marató de TV3.
Esperm que el Barça-València no ens prengui massa gent.
Perdoneu la intromissió
Gràcies
Salut!!
Mèlich

 
At 6:51 p. m., Anonymous Anònim said...

Laia, només una apreciació referent al Miquel Roca, és cert que qui va al seu despatx és perquè vol, però: aquest senyor, cunyat de l'ex director general d'energia amb qui comparteix negocis varis (el Segarra) i de retruc emparentat amb els Bruguera pobres, ha representat durant molts anys les grans superficies comercials, perquè ho s'anava de la seva ma i la del cunyadissim (comerç i industria eren sota el mateix conseller) o no s'obria els diumenges al matí amb l'excusa de què era un garden, etc... Aquest senyor ha estat en nom de la Constitució fent tràfuic d'influències. A aquest senyor com sabem els vendrellencs i vendrellenques el contractaven tots els Ajuntaments de Ciu, per exemple el nostre i ara sembla que hi tornen...Del nostre ajuntament de Ciu sempre ha perdut els plets, només cal seguir els plens per saber-ho.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home