Un imminent aniversari...

El temps passa volant, tota una evidència, però ràpidament entendreu perquè us comento aquesta frase que en tantes ocasions hem pronunciat tots plegats en un moment o altre. L’espai en el qual esteu llegint aquesta informació, el meu blog, ben aviat complirà dos anys i uns dies endarrere rebia un comentari d’unes noies, estudiants de periodisme de la UAB que em demanaven si em podien entrevistar perquè estaven duent a terme un treball sobre els blogs.

He de reconèixer que la sorpresa va ser la meva primera reacció perquè mai hagués imaginat que aquest espai pogués ser objecte d’estudi i encara molt menys que jo els pogués aportar quelcom d’interessant pel seu treball. Tanmateix, no vaig dubtar en posar-me a la seva disposició per tot el que els pogués ajudar.



La veritat és que el to distès de l’entrevista em va permetre recordar el perquè d’aquest espai, en un principi amb la única finalitat de publicar l’article que setmanalment escric al Diari del Baix Penedès però amb el pas del temps he moldejat aquest espai i l’he convertit en una petita finestra personal a la xarxa on analitzo, valoro i comento tot allò que em sembla interessant.

A més, no vaig dubtar en exposar el reguitzell de persones que he conegut gràcies al fenòmens dels blogs, algunes de les quals també disposen d’aquest espai i podem intercanviar opinions sempre que tenim l’oportunitat

Tanmateix, les apreciacions de les estudiants de periodisme em van semblar molt interessants perquè van destacar el caràcter personal i alhora intrsopectiu dels articles. Una evidència que sempre he reconegut perquè es tracta d’un espai completament subjectiu on les meves impressions i sensacions es troben presents des de la primera paraula fins la darrera. A més, també es van sorprendre de la regularitat en les actualitzacions, he de reconèixer que hi voldria dedicar molt més temps però les meves obligacions fonamentalment acadèmiques i en menor mesura les polítiques m’ho impedeixen perquè per molt que estiri el dia no va més enllà de les 24 hores

Un element present en la conversa sobre els blogs van ser els comentaris, com sabeu tinc la porta ben oberta i mai he limitat ni censurat cap expressió dels lectors. Així com també procuro contestar-les regularment perquè em sembla realment molt interessant poder establir un diàleg directe amb la persona que visita aquest espai i a més es pren la molèstia de dir quelcom al respecte.

Ara bé, hi ha un element que és el veritable puntal d’aquest espai: les persones que en un moment o altre traieu el cap per aquest blog. Els amants de la discreció visiten aquest espai sense fer soroll, no els agrada deixar comentaris perquè així mateix m’ho fan saber i quan me’ls trobo pel carrer em comenten les seves opinions o bé opten per enviar-me un correu electrònic. Altres, més participatius s’animen a dir la seva a través de l’opció dels comentaris que totes les entrades tenen.

Entre els uns i els altres, m’ajudeu a construir aquest espai perquè no en tingueu cap dubte que aquest és també el vostre blog, l’espai de totes i cadascunes de les persones que tenen la paciència de llegir les meves parrafades perquè sense tots vosaltres aquest espai no tindria cap mena de sentit.

Gràcies per tots els bons moments i aquells que no ho han estat tant, que durant aquest dos anys hem compartit a través de la xarxa, mica en mica sembla que aquest projecte es va consolidant amb la mateixa empenta i embranzida que el primer dia.

Una abraçada!

Laia