VI Conferència Nacional

Dissabte, dia per excel·lència del descans, però aquest cap de setmana era una excepció perquè tenia lloc la celebració de la VI Conferència Nacional. Així, com si es tractés d’un dia entre setmana, el despertador sonava de bon matí i a quarts de vuit del matí cap al Palau de Congressos de Girona.

Més enllà d’allò que es coneix popularment com la puntualitat britànica, una part de la delegació baixpenedesenca arribàvem quan encara faltaven vint minuts perquè s’obrissin les portes per tal de recollir la documentació i el fred es deixava sentir pel territori gironí. Una vegada, recollíem les acreditacions i tota la informació que s’adjuntava a la carpeta, ens dirigíem vers el plenari per agafar un bon lloc ja que havíem arribat tan aviat com a mínim poder seguir amb tota mena de detall l’inici de la VI Conferència.

L’hora de l’inici no coincidia massa bé amb l’horari previst en l’ordre del dia, fet habitual en les celebracions d’aquests actes, ara aprofitàvem molt bé l’estona perquè mentre no començava saludàvem i intercanviàvem unes paraules entre els diversos delegats i delegades presents al Conferència.

Ernest Maragall, era el primer en dirigir-nos unes breus paraules i presentar la proposta de la Mesa que ràpidament quedava constituïda per unanimitat de tots els presents. Acte seguit, l’alcaldessa de Girona, Anna Pagans, ens donava la benvinguda a la seva ciutat i de manera especial a la Conferència Nacional. Després de la seva intervenció, l’Ernest Maragall reprenia de nou la paraula i de manera una mica més exhaustiva i detinguda analitzava la importància de tota la tasca que s’havia de desenvolupar en el si de la Conferència.

A més, ha deixat molt clar que tot el contingut que seria objecte de debat i discussions en les diferents comissions no hi cabia ni la retòrica, ni tampoc la gesticulació ni l’oportunisme, una pràctica constant en altres partits polítics. Comparteixo aquest apunt que potser a molts els ha passat per alt però no he dubtat en apuntar a la meva llibreta perquè si quelcom defineix al PSC és la seva aposta ferma i decidida en parlar d’aquells assumptes que realment preocupen i inquieten els ciutadans.

Un llarg aplaudiment donava pas a la intervenció de la Carme Chacón, ministra d’Habitatge. Durant la primera part de la seva intervenció ha dut a terme el gran balanç de gestió del govern de José Luis Rodríguez Zapatero durant aquests quatre anys però ben aviat ha sortit la Carme enèrgica i decidida que tots coneixem.

No ha dubtat en fer referència a la presentació de la casa gran del catalanisme, que Artur Mas va dur a terme la setmana passada, i de manera molt encertada comentava que el líder de CIU s’omple la boca sobre el dret a decidir però realment el que no s’acaba de decidir és ell perquè a través d’uns quants exemples es comprovava aquesta evidència:

- Matrimoni homosexual SÍ o matromoni homosexual NO???
- Transvassament SÍ o transvassament NO???
- Rajoy o Zapatero???

A més, un moment molt emotiu de la seva intervenció que ha provocat una reacció inesperada per tots els presents al plenari és quan la Carme, emprant unes paraules de Javier Cercas, recordava a Paco Candel. No hem dubtat en dedicar-li un profund i sentit aplaudiment en el seu record.

El to personal i alhora introspectiu també ha estat present a la darrera part de la intervenció de la Carme perquè el seu compromís amb el socialisme no és una qüestió de quatre dies sinó que ve de lluny i les seves paraules transmetien una gran càrrega de sentiments barrejats amb profundes emocions.

Aquest fet és l’únic que pot explicar l’intens aplaudiment que totes les persones que estàvem al plenari no hem dubtat en realitzar una vegada la Carme Chacón ha finalitzat la seva intervenció així com aixecar-nos dempeus i continuar aplaudint durant una bona estona. Una reacció que ens ha permès constatar la sorpresa i l’emoció palpable al rostre de la Carme que no ha dubtat en adherir-se i aplaudir amb tots nosaltres.

Després arribava el torn de constituir les diferents comissions i començar a debat a l’interior de cada una d’elles, si no recordo malament, algú em comentava que hi havia més de set-centes esmenes... Demà, diumenge 25 de novembre és el dia d’aprovar totes les esmenes que es portin al plenari així com també aprovar si s’escau la resolució realitzada per cada comissió... De moment, avui és tot el que ha donat de si.

Una part de la delegació baixpenedesenca amb la Carme Chacón: d'esquerra a dreta, José Habas, Manu Hernández, Cristina Carreras, Laia Gomis, Carme Chacón, Luis Suarez, Imma Costa i Helena Arribas