Època energètico-nadalenca

La sensibilització de la ciutadania vers els desastrosos efectes que podria generar el canvi climàtic en el nostre planeta va en augment. En un primer moment, aquells que sense embuts exposaven públicament les greus conseqüències que es desencadenarien si continuem amb l’actitud immobilista i indiferent en la qual ens trobem en aquests moments, eren titllades de meres ocurrències alarmistes sense més importància.

Però a mesura que ha anat passant el temps, diversos científics recolzats de prestigiosos i solvents estudis, han posat sobre la taula un problema real. No es troba emmarcat en un espai remot ni tampoc futur, sinó que està molt a prop de nosaltres, ja que en major o menor mesura afectarà al conjunt de la casa que ens acull durant mil·lenis, el nostre oblidat planeta Terra.

Els éssers humans sempre necessitem un ultimàtum per copsar la magnitud del problema. L’esglai s’apodera de nosaltres quan a través d’imatges simulades podem observar els efectes del canvi climàtic, en un parell de minuts som protagonistes de la desartització d’importants àrees del nostre país així com també visualitzar la desaparició de l’apreciat Delta de l’Ebre o les inundacions que es generarien en les principals ciutats properes a la línia de la costa amb la pujada del nivell del mar.

Davant aquesta seriosa qüestió, hi ha qui demostrant un elevat grau d’irresponsabilitat opta per mofar-se de l’envergadura i de l’impacte que el canvi climàtic podria tenir i a la posteritat quedaran les ridícules i absurdes paraules pronunciades per Mariano Rajoy. Una persona que aspira a ser president d’aquest país i en comptes de mostrar una posició seriosa i rigorosa, es pren en broma aquesta qüestió que més aviat fa molt poca gràcia.

Al costat d’aquestes actituds puntuals trobem la indiferència que regna en diversos espais i que ningú es confongui perquè la inactivitat, d’una manera més dissimulada s’apunta a les tesis que es fonamenten en restar importància a l’assumpte. No cal dur a terme un crit de guerra i tornar a les cavernes, perquè realment es tractaria d’una mesura inviable i gens pragmàtica. En el nostre dia a dia, podem contribuir de manera directa a reconduir la situació, pensant estrictament en clau del nostre planeta. Lluny dels sobresforços i dels sacrificis tenim la clau a través dels petits gestos quotidians, aquells elements del dia a dia que ens passen completament desapercebuts.

Ens trobem immersos en unes dates especials i la veritat és que no voldria trencar amb l’esperit nadalenc que inunda aquesta època de l’any. Els carrers de la nostra vila es troben engalanats, gràcies als vistosos aparadors que els comerciats dissenyen de manera acurada i entren en perfecta combinació amb la il·luminació i la sonorització de la via pública. Ara bé, és evident que l’enllumenat de Nadal s’ha convertit en un element imprescindible en aquesta època de l’any, és una d’aquelles necessitats que ha estat implantada en un moment concret i determinat i ara es convertiria en un autèntic sacrilegi despendre’ns del mateix.

Personalment, penso que es podria dur a terme una distribució més racional a l’hora de col·locar l’enllumenat públic així com també delimitar l’horari en el qual es trobaran enceses una gran quantitat de bombetes. No penso només en els termes de la despesa econòmica que genera el consum de milions de bombetes durant un prolongat període de temps sinó que prefereixo mirar-ho en clau positiva amb el consegüent estalvi energètic que es produiria. No té cap sentit posar-se les mans i lamentar el canvi climàtic perquè s’ha d’actuar a tots els nivells però de manera especial penso que l’administració hauria de ser capdavantera i donar exemple, demostrant el sincer compromís vers una qüestió de vital importància.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 14/12/07
Laia Gomis