Una afortunada

Demà tindrà lloc el tradicional sorteig de Nadal, totes les mirades es centraran en el nens del col·legi de Sant Idelfons que durant el matí pronunciaran el número corresponent a la grossa de Nadal. Un moment molt esperat perquè són moltes les persones que tenen dipositades les seves esperances en el dia de demà, desitjant un cop d’afecte que els ajudi a pagar els deutes així com també permetre’s algun que altre caprici amb la suculent quantitat econòmica que rebrien si disposessin del dècim premiat.

Si quelcom caracteritza el sorteig de la loteria de Nadal és que tots aquells que durant la resta de l’any oblidem l’existència de la loteria, el clima propici que envolta aquesta època de l’any ens serveix la temptació de comprar algunes participacions i també un dècim perquè no sigui dit.

Tanmateix, el meu pragmatisme em condueix allunyar-me una mica dels jocs on l’atzar es troba en la base i el fonament del mateix. Tot i que he de reconèixer que totes les actuacions que els éssers humans duem a terme contenen un element de risc implícit que en funció de la magnitud de les mateixes és major o menor.

Ara allunyant-me de la meva posició inicial, adduïa per una sèrie de factors que desconec, no em puc resistir a comprar un dècim de loteria o alguna que altra participació de les botigues on amb més freqüència acudeixo a comprar. En el nostre interior sempre es troba present la fatídica pregunta :”I si toqués la grossa i jo no tingués cap participació?”. No cal fer cap estudi de camp perquè aquesta realitat evidencia una conducta egoista, ja que no volem ser menys que els nostres veïns, com a mínim trobar-nos en igualtat de condicions i si perdem els diners que ho fem tots plegats però no podríem resistir que uns s’enriquissin i altres ens quedéssim al marge.

Després volem demostrar l’orgull de la racionalitat de l’ésser humà, un aspecte que concretament en el cas dels jocs d’atzar cau pel seu propi pes. En el moment que trec els 20 € de la meva cartera per comprar un dècim de Nadal sé que literalment estic llençant els diners perquè tan sols compto amb un 0,003% de possibilitats que em toqui la grossa. No obstant, la irracionalitat humana dóna lloc aquestes actuacions que altres més agosarats titllarien amb gran encert directament d’imbecil·litats.

No obstant, si quelcom tinc clar és que la meva felicitat no depèn d’un sorteig de loteria perquè amb independència del número que demà surti a la grossa, continuaré sent feliç. Realment al dia d’avui em considero una afortunada de tenir uns pares que m’estimen i em proporcionen tot el tenen a les seves mans perquè pugui formar-me i contribuir directament a la meva felicitat. No em vull oblidar de tots els meus familiars i també d’aquelles persones amb les quals malgrat no tingui un grau de parentiu han passat a formar part de la meva família perquè m’han demostrat el seu afecte en aquells moments on les coses anaven sobre rodes però el més important és la trucada, el correu electrònic o senzillament els ànims i l’empenta per seguir endavant quan les coses no van gens bé. Amb ells comparteixo infinitats de moments i espero continuar compartint-los perquè aquests són els veritables amics.

Això no hi ha grossa de Nadal ni quantitat milionària de diners que pugui pagar perquè afortunadament l’afecte humà i l’amistat sincera són valors que sobrepassen l’esfera econòmica i us puc ben assegurar que el dia anterior i també posterior al sorteig de la grossa de Nadal em considero una gran afortunada.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 21/12/07
Laia Gomis