Adéu 2007!

Estem a punt d’acomiadar el 2007 i la premsa és l’encarregada de recordar-nos els esdeveniments més importants que han tingut lloc durant els 12 mesos que ben aviat deixarem endarrere i refrescar la memòria sempre és un interessant exercici. Per aquest motiu els últims dies de l’any sempre els dedico a dur a terme una ràpida però alhora meditada reflexió i enguany m’he decidit a plasmar-la per escrit..

Guardo molt bons records del 2007, de manera especial en l’aspecte personal i familiar però la vida no és de color de roses i si em sincero he de reconèixer que aquest no ha estat un any gens fàcil, almenys políticament parlant des d’una visió completament personal i alhora introspectiva.

Un exemple que tinc ben fresc és la derrota electoral que el PSC del Vendrell patia el passat 27 de maig. Aquest va ser un fet colpidor, un cop molt dur que el conjunt de la família socialista rebíem i de manera molt especial totes aquelles persones que havíem treballat de manera incessant perquè creiem fermament en el projecte polític. Cansament, molt poques hores dormides durant mesos, la seu del PSC es convertia en la nostra casa, els companys del partit els veiem més que als nostres familiars i en darrer lloc, els mals resultats van ajudar a formar un agregat ideal perquè durant la nit electoral molts quedéssim desfets i les llàgrimes inundessin els nostres rostres davant aquesta realitat.

La vessant humana de la política no l’hem d’amagar perquè les persones que sentim una passió especial vers uns ideals no som autòmats ni éssers d’un altre planeta, malgrat hi hagi qui pensi el contrari, tenim sentiments i emocions com la resta de ciutadans. La política té una dimensió humana extraordinària, si quelcom positiu té la implicació en aquest interessant món és precisament conèixer persones meravelloses, persones que lluny de presumir el càrrec que ocupen no dubten en trucar-te i anar fer un cafè o simplement interessar-se per com et van els estudis.

Detalls insignificants però que una agraeix enormement ara no ens enganyem perquè a vegades aquest clima es veu enterbolit davant el procés de configurar les llistes electorals. Aleshores constates realment aquelles persones amb les quals veritablement pots confiar i aquelles que simplement et donen un copet a l’esquena per quedar bé o altres que quasi ni et saludaven i de sobte se'n recorden de tu i et feliciten les festes i et desitgen bon any, simplement perquè oloren una expectativa d’ascensió política...

Acabo l’any una mica combativa i guerrillera, hi ha qui es sorprèn, normalment aquells que tenen una visió distorsionada que pensaven que la discreció que habitualment professo seria el meu estat natural perquè estava a camí d’una titella d’alguns i d’escriba d’altres. Ara, aquells que em coneixen de prop saben que des de la responsabilitat no em callo les veritats, malgrat a vegades siguin incòmodes i que totes les reflexions sorgeixen d’una servidora, perquè malgrat tenir 21 anys procuro formar-me una opinió pròpia i sòlida, lluny de les interessades influencies que alguns desitjarien.

Aquestes són les meves apreciacions personals del 2007, any que va començar amb molt bon regust de boca i que acaba amb un cert toc amargant però com ja m'he allargat prou, només em resta desitjar-vos un feliç 2008, esperant que els vostres somnis es converteixin en una realitat durant els propers 365 dies i gaudiu intensament de la nit de cap d'any! Tots aquells que vulgueu, ja sabeu que ens retrovem de nou per aquest espai ben aviat, concretament al 2008!

MOLT BON ANY 2008!