diumenge, de desembre 30, 2007

Adéu 2007!


Estem a punt d’acomiadar el 2007 i la premsa és l’encarregada de recordar-nos els esdeveniments més importants que han tingut lloc durant els 12 mesos que ben aviat deixarem endarrere i refrescar la memòria sempre és un interessant exercici. Per aquest motiu els últims dies de l’any sempre els dedico a dur a terme una ràpida però alhora meditada reflexió i enguany m’he decidit a plasmar-la per escrit..

Guardo molt bons records del 2007, de manera especial en l’aspecte personal i familiar però la vida no és de color de roses i si em sincero he de reconèixer que aquest no ha estat un any gens fàcil, almenys políticament parlant des d’una visió completament personal i alhora introspectiva.

Un exemple que tinc ben fresc és la derrota electoral que el PSC del Vendrell patia el passat 27 de maig. Aquest va ser un fet colpidor, un cop molt dur que el conjunt de la família socialista rebíem i de manera molt especial totes aquelles persones que havíem treballat de manera incessant perquè creiem fermament en el projecte polític. Cansament, molt poques hores dormides durant mesos, la seu del PSC es convertia en la nostra casa, els companys del partit els veiem més que als nostres familiars i en darrer lloc, els mals resultats van ajudar a formar un agregat ideal perquè durant la nit electoral molts quedéssim desfets i les llàgrimes inundessin els nostres rostres davant aquesta realitat.

La vessant humana de la política no l’hem d’amagar perquè les persones que sentim una passió especial vers uns ideals no som autòmats ni éssers d’un altre planeta, malgrat hi hagi qui pensi el contrari, tenim sentiments i emocions com la resta de ciutadans. La política té una dimensió humana extraordinària, si quelcom positiu té la implicació en aquest interessant món és precisament conèixer persones meravelloses, persones que lluny de presumir el càrrec que ocupen no dubten en trucar-te i anar fer un cafè o simplement interessar-se per com et van els estudis.

Detalls insignificants però que una agraeix enormement ara no ens enganyem perquè a vegades aquest clima es veu enterbolit davant el procés de configurar les llistes electorals. Aleshores constates realment aquelles persones amb les quals veritablement pots confiar i aquelles que simplement et donen un copet a l’esquena per quedar bé o altres que quasi ni et saludaven i de sobte se'n recorden de tu i et feliciten les festes i et desitgen bon any, simplement perquè oloren una expectativa d’ascensió política...


Acabo l’any una mica combativa i guerrillera, hi ha qui es sorprèn, normalment aquells que tenen una visió distorsionada que pensaven que la discreció que habitualment professo seria el meu estat natural perquè estava a camí d’una titella d’alguns i d’escriba d’altres. Ara, aquells que em coneixen de prop saben que des de la responsabilitat no em callo les veritats, malgrat a vegades siguin incòmodes i que totes les reflexions sorgeixen d’una servidora, perquè malgrat tenir 21 anys procuro formar-me una opinió pròpia i sòlida, lluny de les interessades influencies que alguns desitjarien.

Aquestes són les meves apreciacions personals del 2007, any que va començar amb molt bon regust de boca i que acaba amb un cert toc amargant però com ja m'he allargat prou, només em resta desitjar-vos un feliç 2008, esperant que els vostres somnis es converteixin en una realitat durant els propers 365 dies i gaudiu intensament de la nit de cap d'any! Tots aquells que vulgueu, ja sabeu que ens retrovem de nou per aquest espai ben aviat, concretament al 2008!

MOLT BON ANY 2008!

4 Comments:

At 1:12 p. m., Blogger garmir said...

Hola Laia:
Molt Bon Any 2008, l´article que has escrit com sempre és molt bónic, no t´amagues la vessant humana de que el 27-M no et va agradar com va anar, tens una cosa molt bonica, gent que està per tu, que es preocupa , que et truca, aixó no tots ho podem dir, t´explicarè per exemple que jo, al regidor del meu partit desde pasades les eleccions no l´he vist cap dia i per Nadal ni tan sols ha donat senyal de vida.
En canvi diputats i diputades amb qui el contacte no és tan intens, s´han enrecordat de felicitar-me les festes, peró és curiós que politics que em coneixem més d´aprop , en canvi no.
Ho sigui, Laia, pots estar ben orgullosa de tenir al teu voltant gent que s´interesa per tu i el teu futur, i confia en tu. Val el seu pes en or, crec que aixó si que és esperit Nadalenc en estat pur.
Bon any 2008, sigues feliç i que els projectes surtin bé.

 
At 4:46 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Un pilar bàsic i fonamental dins l'organització interna dels partits polítics és el contacte directe, no em refereixo en veure dia sí i dia també als teus represetants polítics perquè sóc conscient que les seves obligacions no els permeten aquest fet però no han de descuidar les bases i aquelles persones que desinteressadament s'impliquen en el projecte polític.

En clau personal, em sento ben orgullosa, perquè aquesta realitat al Vendrell i també deixeu-me dir al conjunt de la meva comarca, el Baix Penedès, hi és present. La gran majoria dels representats polítics que els socialistes tenim a les diverses institucions són persones properes, atentes i disposades a donar-te un cop de mà quan ho necessites.

Veritablement, es tracta d'un actiu de gran valor i en sóc plenament conscient. A totes aquelles persones que sempre estan al peu del canó, els dedico aquestes sinceres paraules. Podria posar molts noms i cognoms però la llista seria mooolt llarga i si alguns d'ells llegeixen aquestes paraules constataran ràpidament que parlo d'ells i d'elles!

Feliç 2008!!!

Laia

 
At 7:13 p. m., Blogger L'accent diacrític said...

Hola Laia! En primer lloc, deisitjo que hagis passat unes bones festes i que tinguis un bon 2008.

Pel que fa al tema dels partits, jo no puc opinar com a membre de cap, ja que no estic afiliat. Tot i així, la visió que personalment tinc des de fora, com un ciutadà més, i que és un dels principals motius pel qual no m'he atrevit a comprometre'm i vincular-me políticament, és el fet que ho veig com molt fred tot plegat. De segur que m'equivoco, i que deu anar en funció de cada cas concret, però la impressió que percebo és que són com grups molt tancats, que si no disposes d'un amic, familiar o conegut, ho tens difícil per entrar, a no ser que estiguis aliniat amb els interessos d'algú amb poder i que pugui requerir de tu. No ho sé, és només una percepció totalment ignorant de la realitat interna.

Una vegada més, felicitats pel blog, i bon any 2008!

 
At 8:50 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Sempre és important conèixer la visió que tenen les persones que no formen part de cap partit polític sobre els mateixos.

La veritat és que la meva experiència personal em condueix vers un camí molt diferent al que citaves al teu comentari. Els partits polítics no són freds ni tampoc grups tancats, jo vaig entrar sense conèixer pràcticament a ningú. Mica en mica es va ampliant el cercle de persones amb el qual et mous i sempre coneixes a noves persones. Però mai he tingut la sensació de trobar-me en un grup tancat i exclòs, sinó més aviat al contrari. Et puc parlar de la realitat que conec, la del PSC, els altres no sé com funcionen però totes les persones que desitgen involucrar-se i formar part del projecte polític sempre són benvingudes, lluny de posar traves i impediments sempre procurem posar totes les facilitats del món, evitar que les persones es sentin desplaçades quan fa poquet temps que s'han apropat pel partit.

Gràcies pel comentari i espero que tinguis molt bon any 2008!

Cordialment,

Laia

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home