SERRAT & SABINA A TARRAGONA

El dissabte es llevava enteranyinat i a mig matí els núvols amenaçadors deixaven anar un bon ruixat que mullava tot el carrer. A mesura que anava avançant el dia, un xim xim acompanyava la jornada. L’aigua era ben rebuda perquè feia molts dies que no plovia però des d’una vessant estrictament egoista desitjava que a mitja tarda s’aclarís perquè a la nit havia d’anar al concert que Joan Manuel Serrat i Joaquín Sabina oferien a Tarragona.

L’indret escollit era l’aparcament del mercat de Bonavista, un espai obert i segurament en cas de pluja el concert s’hagués hagut de suspendre però afortunadament no es va haver de plantejar aquesta circumstància perquè la nit va aguantar.

L’hora de la cita era dos quarts d’onze de la nit però calia marxar una bona estona abans de l’inici del concert perquè no volia deixar escapar l’oportunitat d’or que ens oferien aquests dos grans músics, era evident que no estaríem a primera fila però es tractava de buscar una bona situació per tal de no perdre detall de tot l’espectacle.

Iñaki Gabilondo apareixia a les pantalles annexes a l’escenari i des del plató de Noticias CUATRO ens informava que el concert s’havia suspès perquè els dos cantants es trobaven hospitalitzats i carregava contra l’organització perquè no havia informat a tots els espectadors que aguradàvem amb certa impaciència l’inici del concert que començava amb cinc minuts de retràs però de sobte arribava una informació d’última hora i a les pantalles apareixia una ambulància que desplaçava als dos cantants al lloc del concert.

Amb aquesta divertida broma, apareixien Joan Manuel Serrat i Joaquín Sabina dalt de l’escenari i eren rebuts amb forts aplaudiments. Serrat anava vestit ben senzill amb uns texans i una camisa de ratlles mentre que Sabina, fent gala a l’estil que tant el caracteritza portava uns pantalons ben lluents negres amb un jersei extravagant negre i blanc, una jaqueta peculiar i un mocador al coll, sense oblidar el bombín que tant el caracteritza.

La primera cançó que els assistents podíem escoltar era Dos pájaros de un tiro cantada entre els dos músics i acte seguit Sabina abandonava l’escenari tot i que no trigaria gens en aparèixer de nou. Tanmateix, Joan Manuel Serrat es posava al públic a la butxaca quan a través dels primers acords descobríem que “La cançó de Matinada” era l’escollida per donar el tret de sortida a l’espectacle. Joaquin Sabina tornava a aparèixer i aconseguia el mateix efecte que Joan Manuel Serrat quan cantava diverses de les seves cançons que avui en dia s’han convertit en un autèntic himne.

La combinació era molt encertada, hi havia cançons que cantaven plegats, altres de manera individual però resultava molt curiós escoltar cançons de Joan Manuel Serrat cantades per Joaquin Sabina i la situació a la inversa també resultava molt interessant.

Alguns tocs d’humor apareixien al llarg de la nit per marcar un punt de distensió entre cançó i cançó i malgrat estar dempeus les dues hores de concert havien passat volant i quan Serrat i Sabina s’acomiadaven del públic, tots plegats reclamàvem alguna altra cançó. Ells agafaven de nou la guitarra i ens oferien clàssics com Mediterraneo, Paraules d’amor, La del Pirata Cojo, Pastillas Para no Soñar o bé Calle Melancolía.

Tot el concert va ser realment especial perquè tant Joan Manuel Serrat com Joaquín Sabina van oferir un gran espectacle al públic tarragoní. Si hagués d’escollir entre un dels dos cantants no sabria amb quin d’ells quedar-me, per aquest motiu no vaig deixar escapar l’oportunitat d’escoltar en directe aquests genis de la cançó perquè més enllà de les melodies trobem una lletres acurades i treballades que desprenen sentiments i emocions.