Lluny de la rauxa

Sortides esglaonades, el desig de totes aquelles persones que han de tornar cap a casa després de gaudir d’un temps de vacances perquè el mes d’agost s’esgota i no voldrien acabar les últimes hores de festa enmig d’una llarga cua de vehicles. Ara bé, al costat d’aquesta visió idíl·lica del mes d’agost on l’oci és l’únic protagonista hi ha una altra realitat que molts ignorem.

Els passadissos dels hospitals es troben plens de persones, és igual si som 15 o 27 d’agost perquè el cartell de tancat per vacances mai es pot col·locar a les portes d’aquesta institució. El ritme és frenètic, les ambulàncies es desplacen amb gran rapidesa i les habitacions estan ocupades per malalts de totes les edats, des d’aquells que acaben d’arribar al món, passant pels més petits que comencen a balbucejar les seves primeres paraules fins arribar a les persones més grans que resignadament suporten l’estança a l’hospital.

L’activitat al voltant de les instal·lacions sanitàries no cessa en el període estival, és més, m’atreviria afirmar que s’intensifica de manera especial amb l’arribada de les vacances perquè la població augmenta considerablement en aquesta època de l’any. A més, hem de tenir en compte que les persones no decideixen quin dia es troben malament i afortunadament en el nostre país tots els ciutadans amb independència de la seva situació econòmica poden assistir durant les 24 hores dels 365 dies que configuren l’any al servei d’urgències.

Allà sempre trobaran un equip de professionals a la seva disposició per atendre qualsevol incidència mèdica. En la gran majoria dels casos, el cos de metges acompanyats de la important tasca que desenvolupen les infermeres convertiran en una petita anècdota allò que aparentment és un enorme ensurt i un trasbals pel conjunt de la família.

No obstant, el mes d’agost sempre és sinònim de vacances i els més previsors feia mesos que les tenien concertades, el paquet del viatge acordat, tancat i en molts casos pagat però desafortunadament no podran iniciar el desitjat viatge perquè un imprevist de darrera hora convertirà l’hospital en espai de visita obligada diària.

Tanmateix, també trobem aquelles famílies que tot just començaven a gaudir dels dies de vacances i s’ubicaven enmig d’un entorn meravellós i digne d’admirar propi de la gran majoria de destins turístics. De la nit al dia, han hagut de suspendre de manera sobtada les vacances perquè algun familiar, amic o conegut s’ha posat malalt.

En aquest moment, les vacances passen a un segon pla, oblides la il·lusió i les hores que havies invertit en organitzar una escapada estiuenca perquè l’estat de salut d’una persona que t’importa no passa per un bon moment. De sobte, perds el calendari de vista, l’actualitat informativa t’ha deixat de preocupar i només esperes la visita rutinària del metge per conèixer alguna novetat sobre l’evolució del pacient.

El regust dolç de les vacances d’alguns es contraposa amb aquesta realitat que és ben palpable. Ara bé, tan sols constatarem la transcendència i la importància de la mateixa si tots plegats ens decidim a sortir de la bombolla individualista en la qual ens trobem immersos.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 31/08/07
Laia Gomis