Adéu Albert, Agur Josu Jon

Aquesta setmana rebia dues notícies colpidores, ambdues relacionades amb el món polític, tot i que he de reconèixer que una d’elles m’afecta més que l’altra per motius de proximitat i d’amistat. Ara bé ambdues em fan reflexionar enormement perquè es tracten de dues importants renúncies polítiques.

Dilluns, l'Albert Fauria em feia conèixer la seva decisió de deixar de formar part de la família socialista. La veritat és que no acabava d’entendre aquest fet però estava convençuda que si havia arribat a prendre aquesta decisió era arrel d’una sèrie de circumstàncies que l’havien forçat a prendre una decisió dura i difícil com aquesta.

És cert que no puc ser objectiva perquè conec a l’Albert més enllà del món polític perquè som companys de classe a la universitat i ja fa tres anys que compartim batalles estudiantils entorn a les nostres llicenciatures d’ADE i DRET. Són moltes les hores que hem dedicat a parlar sobre la política, des d’anàlisis que s’iniciaven en l’àmbit local i sense adonar-nos les nostres converses feien un salt qualitatiu arribant a l’àmbit europeu.

L’Albert és una persona compromesa amb les idees socialistes i que ha treballat fort i de valent perquè realment sentia el projecte socialista com a propi. A més, sé que la tasca que ha dut a terme ha estat molt important, de manera molt especial en la creació de l’Agrupació “Pobles de la Selva” i buscant la consolidació de la JSC a les Comarques Gironines de les quals era membre de l’Executiva de Federació de la mateixa.

Voldria pensar que tan sols es tracta d’un petit parèntesis però coneixent l’Albert em temo que no serà així. Tanmateix, quan aquesta decisió encara em rondava pel cap, els mitjans de comunicació es feien ressò de la dimissió del president del PNB, Josu Jon Imaz, el qual a través d’un escrit formulava la seva renúncia a presentar-se a la reelecció com a President del PNB.

Malgrat les distàncies que em separen amb els nacionalistes sempre havia vist en Josu Jon Imaz una persona amb la qual es podia parlar i abordar qüestions complexes i difícils sempre des d’un to moderat i seriós. Ell sense renunciar als seus principis i des de la defensa dels mateixos apostava per l’entesa allunyant-se de l’enfrontament i les sortides de to que tant ens tenen acostumats polítics del PNB com bé podrien ser lehendakari Ibarretxe o el conegut Joseba Egibar, per citar alguns exemples.

Lamento profundament que dues persones amb una gran vàlua política hagin decidit abandonar la política activa perquè totes dues havien d’aportar encara moltes idees i propostes als seus respectius partits polítics.

Ja veieu que a vegades arriba el moment d’escriure notícies que generen una gran tristesa, és en aquestes ocasions quan la facilitat de paraula i la fluïdesa argumental desapareix de cop perquè els sentiments i les emocions s’interposen per sobre de la raó. De totes maneres no volia fer veure com si no passava res davant aquestes notícies perquè tant l’Albert com el Josu Jon és mereixen molt més que aquestes humils paraules.