diumenge, d’agost 26, 2007

Apunt econòmic

Avorrida, feixuga, pesada, complexa...totes aquestes paraules són les primeres que es pronuncien quan parles d’economia. Una reacció ràpida fruït de l’estigmatització que pateix aquesta matèria però no deixa de ser una paradoxa perquè l’economia és troba present en la vida de tots nosaltres i en moltes ocasions en funció de l’estat de la mateixa és mouen els impulsos que conduiran les nostres vides en una direcció o en una altra.

Normalment, els mitjans de comunicació defugen de les anàlisis acurades sobre l’economia en totes les seves múltiples vessants perquè sovint quan els periodistes s’endinsen dins un terreny pantanós com és l’econòmic són freqüents les relliscades en assumptes bàsics i elementals que fan esgarrifar a qualsevol estudiant universitari de primer curs d’economia.

Ara bé, recentment hem pogut constatar com l’economia sortia dels cercles petits i concèntrics en els quals habitualment resideix aplegats sota el color sèpia de la premsa econòmica. De la nit al dia, el conjunt de l’opinió pública descobria com a nivell mundial l’estabilitat econòmica començava a trontollar, paraules tan emprades pels economistes començaven a estar en boca de molts ciutadans i així ens familiaritzàvem amb termes com recessió, correcció del mercat i els més agosarats s’atrevien a insinuar una primera mostra d’una crisi econòmica.

La baixada sobtada de les borses a nivell mundial feia saltar les alarmes, la por envaïa els parquets d’arreu del planeta i la Reserva Federals dels Estats Units no trigava en baixar els tipus d’interès per reconduir la situació, esperant frenar i evitar així l’arribada de l’anomenada crisi creditícia.

Aquesta notícia es convertia en la portada de tots els informatius, les gràfiques sobre l’evolució bursàtil de la darrera setmana suposava un bon recolzament per explicar la complexitat del mercat. Dia rere dia les pèrdues s’havien imposat i totes les borses europees i també el mercat asiàtic quedava afectat per aquesta tendència baixista fins que el president de la Reserva Federal d’Estats Units, Ben Bernanke, va anunciar la baixada dels tipus d’interès d’interbancari.

La reacció no es va fer esperar i els mercats amb gran rapidesa van començar a repuntar, abandonant les pèrdues i tancant la sessió amb signe positiu, una bona senyal que ens ha conduït a oblidar aquest petit parèntesi dins l’oasi estiuenc.

No obstant, abans d’acabar voldria realitzar un ràpid apunt perquè la superficialitat i la manca de concreció quan s’explica un assumpte específic com és la baixada del tipus d’interès interbancari als Estats Units s’ha d’abordar amb serenitat i professionalitat perquè sinó és així l’aparició de creences falses suposa un polvorí.

Potser és un parell de casos particulars sense major transcendència però m’he trobat amb persones que associaven aquesta notícia amb una baixada del tipus d’interès a casa nostra. Molt lluny de la realitat perquè la baixada del tipus d’interès havia tingut lloc al Estats Units i a més no beneficiava als ciutadans d’aquell país perquè la reducció estava centrada en el tipus d’interès que els bancs es deixen diners entre ells. Així que amb aquest parell de detalls podem constatar que no està de més conèixer els entramats econòmics perquè malgrat ens entossudim en pensar el contrari l’economia sempre està present entre nosaltres.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 24/08/07
Laia Gomis

8 Comments:

At 7:10 p. m., Blogger garmir said...

Hola:
L´economia politica és molt important, determina molts vots.

 
At 8:38 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Sembla increïble però la teva afirmació crec que no és gens errònia perquè amb les dades a les mans és corrobora i pren força.

L'estabilitat econòmica acompanyada d'unes bones previsions sempre consoliden els governs.

No són molts els que creuen en la importància de l'economia però sempre he pensat que és un aspecte que no cal oblidar per poder presentar davant la ciutadania una bona gestió.

Cordialment,

Laia

 
At 3:45 a. m., Blogger Àlex Sáez said...

laia... ja veig que no descanses ni a l'agost. Jo apuro els darrers dies de vacances a un NY espectacular. L'has de coneixer. Salutacions socialistes !

Alex.

 
At 6:25 p. m., Blogger garmir said...

Hola:
és fonamental, ja saps el que diu la gent per el carrer quan els preguntés sobre els governs:
-Que generin feina
-Que les seves economies particulars vagin bé.

Una salutació.

 
At 9:17 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Holaaa!!!

Àlex, he descansat una setmaneta per terres asturianes, una vegada feta aquesta breu però profitosa desconnexió s'ha de seguir treballant, no amb la mateixa intensitat que durant la resta de l'any perquè tots sabem que a l'estiu tot va a mig gas però no sé perquè però malgrat estar a l'estiu i plantejar-me desconectar totalment em resulta difícil perquè sempre trobo quelcom a fer.

Per cert, segueixo de prop els teus relats des de Nova York, em fas una sana enveja i no tinguis cap dubte que si tingués oportunitat viatjaria per conèixer aquesta particular ciutat.

Malgrat estar de vacances, veig que tu tampoc desconectes, gràcies pel comentari i gaudeix dels darrers dies de vacances.

Una abraçada!

Laia

 
At 9:22 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Garmir, en el teu comentari hi ha quelcom molt important i que convé que els nostres polítics mai oblidin, escoltar a la ciutadania.

Aquest gest que pot semblar absurd crec que és fonamental perquè les persones s'han de sentir partíceps i alhora implicades.

Escoltar no implica dur a terme totes les propostes sinó que s'ha d'escoltar de prop els reclams de la ciutadania i posteriorment estudiar la viabilitat dels mateixos.

 
At 5:26 p. m., Blogger garmir said...

Hola:
Laia, totalment d´acord.

 
At 6:49 p. m., Anonymous Anònim said...

Totalment d'acord, però tothom sap que l'actual sistema no exigeix que el polític escolti les demandes de la gent, ja que es permeten quatre anys oberts, en els que el polític designat fa i desfà únicament amb els límits legals... Llavors, si l'economia política esta únicament al servei de la classe política, evidentment no serveix de res, ja que no es té en compte les necessitats reals de la població.
És l'actual declivi de la democràcia, en què la participació social és un valor totalment en desús, i el que compta és tenir a la població acontentada, submisa i callada.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home