Un comiat inesperat
Isidre Aymerich i jo mateixa Demà a les dotze del migdia tindrà lloc la constitució dels ajuntaments per a la propera legislatura 2007-2011. Quan escric aquestes paraules no disposo de cap informació sòlida sobre quines seran les formacions polítiques que integraran l’equip de govern que ha de dirigir la vila durant els propers quatre anys. Tanmateix, al marge d’aquesta informació voldria destacar que la jornada de demà serà viscuda amb gran emoció tant per aquelles persones que han estat regidors a l’ajuntament del Vendrell durant diverses legislatures i demà no revalidaran el càrrec com aquells altres que per primera vegada prometran o juraran el mateix.
La política municipal té quelcom especial perquè les llistes dels diversos partits polítics estan integrades per persones que et trobes amb una certa freqüència pels carrers de la vila, que els pots aturat i intercanviar unes paraules comentant el dia a dia, el temps o el darrer partit de futbol. A més a vegades veus com la teva veïna d’escala o el teu professor prenen la paraula des de la sala de plens del consistori vendrellenc.
Aquesta humanització de la política municipal crec que no s’hauria de perdre sinó més aviat potenciar que els nostres representants a l’ajuntament siguin persones properes als ciutadans que s’interessin per les opinions que els veïns i les veïnes tenen. Precisament, una persona que ha cregut fermament en aquesta pràctica de l’activitat política i l’aplicat des del primer dia que va ser membre de la corporació municipal és l’Isidre Aymerich.
Una persona que vaig conèixer en el món educatiu, ell va ser el meu professor de tecnologia el primer any que vaig arribar a l’IES ANDREU NIN. Les seves classes eren dinàmiques i plenes d’anècdotes malgrat que la tecnologia no fos mai una de les meves passions. Sovint, quan era el moment de dibuixar les figures des de diferents perspectives (estil, planta i perfil) em causava un gran mal de cap perquè mai sabia per on havia de començar. No obstant, ell sempre invocava la importància de l’esforç i el sacrifici constant per aconseguir els diferents reptes que ens marquéssim a la vida. En aquells anys ell era regidor a l’oposició, informació que ni tan sols coneixia però recordo que uns anys després quan encara em trobava estudiant batxillerat ell va ser escollit regidor càrrec que ostentarà fins demà a les dotze del migdia.
El resultat de les eleccions municipals i més concretament la pèrdua de dos regidors que el PSC ha patit, dóna lloc a un escenari fins el moment impensable. L’Isidre ocupava el número vuit de la candidatura socialista i els pitjors pronòstics auguraven que el darrer regidor socialista que entraria seria ell. No obstant, les urnes han volgut que una persona que ha treballat des de l’oposició i posteriorment des de la responsabilitat de formar part de l’equip de govern pensant sempre en el Vendrell demà hagi d’abandonar l’ajuntament del Vendrell.
La memòria és molt curta i no voldria destacar totes i cadascunes de les actuacions claus i transcendentals que l’Isidre ha dut a terme durant el seu pas per la política municipal perquè en són moltes. Tanmateix, ara que s’acosta l’estiu no està de més recordar la seva obsessió de convertir la Festa Major del Vendrell en una Festa Major per tots els vendrellencs i les vendrellenques. Aquest ha estat un objectiu aconseguit gràcies a la tenacitat que tant el caracteritza sabent-se envoltar d’un grup potent de persones que han treballat al seu costat des de la Comissió de Festes per fer-ho possible.
La sortida inesperada de l’Isidre de l’ajuntament suposa un gran buit no només dins les files socialistes sinó també en el si de l’àmbit municipal, l’Isidre va entrar a la política municipal sense fer soroll i marxa amb la màxima discreció. No obstant, crec que la petjada que ha deixat a l’ajuntament del Vendrell restarà present en la memòria de molts de nosaltres durant molts anys.
Isidre Aymerich amb el president de la Generalitat, José Montilla
Article publicat al Diari del Baix Penedès, 15/06/07
Laia Gomis
posted by Laia Gomis @ 12:40 a. m.
5 comments
5 Comments:
Ostres Laia aquest article m'ha emocinat...
L'isidre o l'Isi com li diem molts és un home que arriba als lloc sense fer soroll i surt sense que t'adonis. però t'arriba!
Ja fa uns quan anys que ens coneixem i jo era jove i entrava a un grup de persones que estava inclosa aquesta.
Ell juntament amb les noies i jo mateix vam fundar sense voler el que avui s'anomena "el senat" un grup de gent que no ens coneixiem i que ara hi ha forjada una grandissima amistat.
M'alegro ser el primer en fer un comenatri d'aquest article i no voldria acabar sense dir:
Isi has sigut per mi un referent com a persona i sé que has passat molts mal moments però vull que sapigues que sempre estaré aquí per al que necessitis i més encara.
Aquells mails que et pasava i que estaves esperant, aquells moments en el zodiaco i les converses que hem tingut... aquelles mirades que no feien falta paraules i tot aquest temps que hem estat junts..
I per acabar no voldria deixar-me a la tia més fashion del consistori i que no repetiré les pararules perquè son les mateixes...
Mai oblidaré els moments que hem pasat junts i la feina feta, i que ha sigut al servei del nostre municipi, dels nostres ciutadans i ciutadanes, de la nostra comarca, per tant, només hem quedat dir-vos: fins aviat i us estimo molt
MÉS QUE UN AMIC
MANU
Hola Laia:
Moltes felicitats per el present article, és de una gran talla humanistica i té molt sentiment.
És nota que aprecies molt aquesta persona, la politica té aquestes males passades.
és veu que ets unas persona amb una sólida formació i alhora amb foreta ética i humanisme,és un dels articles més bónics que hagis fet.
Avui és un dia de fortes emocions per mi també malgrat no formar part del consistori vendrellenc. Avui quan passava per davant l'ajuntament pensava que per a moltes persones que m'estimo i aprecio avui és el darrer dia que formaran part de l'ajuntament del vendrell. Justament quan feia aquesta reflexió m'ha sonat el mòbil... no podia ser ningú més que l'Isidre.
M'ha donat les gràcies per l'article, jo m'he destentes del tema, li he dit de quin article em parlava??? Aleshores ja ha començat la broma, au va laia no siguis així dona!. M'ha dit que estava a l'ajuntament recollint i li he dit que estava just davant aixi que sense pensar-s'ho ha baixat a la Plaça Vella.
Hem estat una bona estona al bell mig de la Plaça i cada dos per tres s'aturava algú per donar-li les gràcies, per agrarir-li la gestió que ha dut a terme. Han estat uns moments intensos i molt emocionants.
En fi, Manu, les teves paraules són genials més que el meu article, propies d'una persona que coneix de molt a prop la gestió municipal que ha estat batallant des de dins el consistori per tirar endavant tots els projectes i el més important heu sapigut treballar amb equip i això es veu a simple vista. Per vosltres els projectes eren importants però MAI heu oblidat LES PERSONES, quan els regidors tenien algun problema o ensurt sempre estaveu allà, fent-li costat, fent pinya tots junts!
Garmir, aquest article està escrit des del sentiment, deixant fluir totes les emocions que em venien al cap. Moltes d'elles les vaig haver de suprimir perquè tinc l'espai limitat al diari però aquesta síntesis resumeix molt bé l'admiració, l'apreci i l'estima que tinc a l'Isidre.
l'Isidre s'ho mereix... m'havia proposat no participar en comentaris al teu Blog, Laia, perquè el que ens hem de dir, ens ho diem de tu a tu, però has sabut trobar la manera de trencar el meu propòsit...
Crec que hi ha en aquest article quelcom més que un sentiment i he trobat en tu les paraules que jo també hauria volgut fer-li arribar a l'Isidre, per això m'hi adhereixo -si em deixes fer meves també les teves paraules- perquè no tot es bo en l'activitat política.
Però hi ha moments que superen amb escreix tot el regust amarg que aquesta denostada activitat pugui portar-nos i un d'aquests moments jo l'he sentit en llegir el teu article... i estic segur que a l'Isidre l'hi ha passat el mateix!
Una abraçada.
ERNEST
Gràcies Ernest per deixar aquest comentari, sé que ets poc amant de deixar comentaris en el blog i per aquest motiu encara estic més contenta que t'hagis decidit a trencar el teu proposit.
Les meves paraules tan sols tenen per objectiu reconèixer la imensa talla política però sobretot personal de l'Isidre, una persona propera, simpàtica, amable, que sempre la tens al costat...
Si creus que les meves paraules recullen aquests sentiments i te les vols fer teves, no m'has de demanar permís saps que sempre escric per exterioritzar pensaments, idees i reflexions. I a més, suposa un motiu d’imensa alegria que una persona com tu vulgui fer seves les meves paraules.
Ara bé, també estic molt contenta que aquest escrit hagi generat tants comentaris i bones percepcions entre un bon nombre de ciutadans de la nostra vila. Algú pensarà que vaig de sobrada escrivint aquests termes però no us equivoqueu perquè la meva felicitat radica per la persona a la qual es dirigia l'escrit, un petit homenatge al nostre company i amic Isidre Aymerich. Totes les felicitacions que he rebut són integrament per ell, jo no he fet res, tan sols plasmar evidències en un paper, aleshores la gent al llegir-les s'hi sent identificada, però no oblideu que parlo de l'Isidre Aymerich, ell és el veritable protagonista de l'article.
De nou, Ernest, et reitero el meu agraiment perquè malgrat que em consta que de tant en tant visites aquest blog no acostumes a deixar rastre, així que un dia que t'animes a escriure t'asseguro que guardaré aquesta reflexió!
Una abraçada!
Laia
Publica un comentari a l'entrada
<< Home