Primera parada, Masllorenç
Avui, 16 de juny, el dia s’espera prometedor. De bon matí, a quarts de vuit sonava el despertador, habitualment la mandra podia amb mi però avui no ha estat així. D’una revolada m’he llevat perquè no em volia perdre la pressa de possessió dels dos regidors socialistes de Masllorenç, els companys Núria Angli i José Descos.
Abans de les 9 ja ens trobàvem a Masllorenç, només aparcar el cotxe apreciàvem com els regidors del grup de Convergència i Unió tenien una pressa especial perquè anaven d’una punta del carrer a l’altre corrent. Desconeixia l’ubicació de l’ajuntament, cap rètol indicatiu, la senyalització brillava per la seva absència. La nostra companya Núria ens guiava i ens mostrava un edifici vell amb un mal estat impressionant que semblava d’un moment a l’altre hagués de caure.
Puntualment, a les nou s’iniciava l’acte de constitució de la corporació municipal. La delegació socialista que es desplaçava fins a Masllorenç per recolzar els nostres regidors no ens voldríem perdre aquest dia històric pels socialistes baixpenedensecs.
La primera constatació, una sala de plens molt petita, entràvem sense fer soroll i restàvem dempeus el nostre diputat a Madrid, Ernest Benito, l’actual alcaldessa del Montmell, Imma Costa, el regidor vendrellenc, Manu Herández, el cap de llista de Bonastre, Benigne Sanabre i jo mateixa.
Es presentaven dues candidatures, la primera encapçalada per Rafel Güell que obtenia 5 vots i la segona la de la Núria Angli que obtenia 2 vots. D’aquesta manera, quedava proclamat Rafel Güell com alcalde de Masllorenç per a la legislatura 2007-2011.
En acabar l’acte, felicitàvem els nostres regidors i acte seguit TOTS els membres socialistes presents a la sala de Plens no dubtàvem en adreçar-nos vers l’alcalde per felicitar-lo, tot i que convé puntualitzar que aquest gest no ha estat ben rebut per part de l’alcalde perquè mentre l’estava felicitat tenia la sensació que el meu acte de cordialitat l’estava incomodant. .
Sóc una gran observadora i sempre m’agrada fixar-me en aquells petits detalls que acostumen a passar desapercebuts. Avui quan he entrat a la sala de plens de l’ajuntament de Masllorenç no ha estat una excepció, després de fer una ullada ràpida a tots els regidors dels consistori he apreciat quelcom que m’ha cridat molt l’atenció.
A la Sala de Plens hi havia una fotografia de l’ex-president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, per la imatge podia constatar que es tractava de la primera fotografia oficial de Jordi Pujol. No està de més, recordar que la Sala de Plens ha estar present la fotografia de l’actual president de la Generalitat, José Montilla.
Tot no acaba aquí perquè un periodista li demanava al nou alcalde fer una fotografia de grup amb tots els regidors del consistori. La seva resposta ha estat clara i contundent, “fes fotografies del poble nosaltres mai hem fet fotografies i avui no serà una excepció”.
De nou, aquests petits elements intranscendents ens demostren com l’agregat de tots ells ens permeten fer-nos una idea ràpida de l’estil i el tarannà que caracteritzen el sr Güell. No en tinc cap dubte que la Núria i el José són la nostra esperança per Masllorenç, ells són joves, aporten noves idees i valor per Masllorenç, a més tenen moltes ganes de treballar i donar l’energia i la vitalitat que Masllorenç es mereix. Així que des d’aquest espai els encoratjo a treballar i seguir endavant perquè estic convençuda que la seva presència al consistori contribuirà aquest fet.
Abans de les 9 ja ens trobàvem a Masllorenç, només aparcar el cotxe apreciàvem com els regidors del grup de Convergència i Unió tenien una pressa especial perquè anaven d’una punta del carrer a l’altre corrent. Desconeixia l’ubicació de l’ajuntament, cap rètol indicatiu, la senyalització brillava per la seva absència. La nostra companya Núria ens guiava i ens mostrava un edifici vell amb un mal estat impressionant que semblava d’un moment a l’altre hagués de caure.
Puntualment, a les nou s’iniciava l’acte de constitució de la corporació municipal. La delegació socialista que es desplaçava fins a Masllorenç per recolzar els nostres regidors no ens voldríem perdre aquest dia històric pels socialistes baixpenedensecs.
La primera constatació, una sala de plens molt petita, entràvem sense fer soroll i restàvem dempeus el nostre diputat a Madrid, Ernest Benito, l’actual alcaldessa del Montmell, Imma Costa, el regidor vendrellenc, Manu Herández, el cap de llista de Bonastre, Benigne Sanabre i jo mateixa.
Es presentaven dues candidatures, la primera encapçalada per Rafel Güell que obtenia 5 vots i la segona la de la Núria Angli que obtenia 2 vots. D’aquesta manera, quedava proclamat Rafel Güell com alcalde de Masllorenç per a la legislatura 2007-2011.
En acabar l’acte, felicitàvem els nostres regidors i acte seguit TOTS els membres socialistes presents a la sala de Plens no dubtàvem en adreçar-nos vers l’alcalde per felicitar-lo, tot i que convé puntualitzar que aquest gest no ha estat ben rebut per part de l’alcalde perquè mentre l’estava felicitat tenia la sensació que el meu acte de cordialitat l’estava incomodant. .
Sóc una gran observadora i sempre m’agrada fixar-me en aquells petits detalls que acostumen a passar desapercebuts. Avui quan he entrat a la sala de plens de l’ajuntament de Masllorenç no ha estat una excepció, després de fer una ullada ràpida a tots els regidors dels consistori he apreciat quelcom que m’ha cridat molt l’atenció.
A la Sala de Plens hi havia una fotografia de l’ex-president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, per la imatge podia constatar que es tractava de la primera fotografia oficial de Jordi Pujol. No està de més, recordar que la Sala de Plens ha estar present la fotografia de l’actual president de la Generalitat, José Montilla.
Tot no acaba aquí perquè un periodista li demanava al nou alcalde fer una fotografia de grup amb tots els regidors del consistori. La seva resposta ha estat clara i contundent, “fes fotografies del poble nosaltres mai hem fet fotografies i avui no serà una excepció”.
De nou, aquests petits elements intranscendents ens demostren com l’agregat de tots ells ens permeten fer-nos una idea ràpida de l’estil i el tarannà que caracteritzen el sr Güell. No en tinc cap dubte que la Núria i el José són la nostra esperança per Masllorenç, ells són joves, aporten noves idees i valor per Masllorenç, a més tenen moltes ganes de treballar i donar l’energia i la vitalitat que Masllorenç es mereix. Així que des d’aquest espai els encoratjo a treballar i seguir endavant perquè estic convençuda que la seva presència al consistori contribuirà aquest fet.
D'esquerra a dreta, José, Núria, Ernest, Laia, Manu, Imma i Benigne
posted by Laia Gomis @ 11:14 a. m.
8 comments
8 Comments:
Hola:
Mol bé, Laia, aixi és fa , amb la mà estesa i a la vegada fent oposició desde el primer minut.
Se´t veu amb molta il.lusió, quan vagis a la Constitució de l´Ajuntament del Vendrell, pren mida del seient, doncs amb tota seguretat al 2011 hi seuràs com a regidora. Si no temps al temps , ja ho veurás, com et faran regidora.
Sort i endavant.
Hola Laia:
t'informo en primer lloc que estava projectada la construcció d'un nou ajuntament a Masllorenç, les obres van començar i tot anava bé fins que el senyor Maragall va ser escollit president, llavors no se sap per què es van parar les obres.
dos, el molt honorable sr. Pujol és ex president de la Generalitat de Catalunya, per a molts el millor que mai hem tingut, per què no pot ser allí la seva foto. Dius que hauria d'haver-hi la del Montilla, a Santa Oliva, la senyora alcaldessa té la foto del Maragall i això que és socialista...
tercer, coneixent el senyor alcalde de Masllorenç no em sorprèn que no s'hagi volgut fer les fotos perquè el que li interessa a ell és que el poble estigui per davant seu i no busca protagonisme, no com altres.
quart, explica el primer que heu fet els socialestes quan heu arribat a Masllorenç. Heu anat a buscar l'instigador de la llista a Masllorenç, una persona que no ha volgut donar la cara davant de les urnes i que ha muntat tot això pel que ja un dia et vaig commentar fer diners constuint.
I ara jo et pregunto, coneixes algun poble del baix penedès que estigui tant poc explotat com Masllorenç? Des d'aquí vull donar les gràcies al nostre alcalde per haver estat capaç de conservar els nostres orígens, felicitar-lo pels seus resultats i encoratjar-lo per seguir treballant com fins ara.
Llàstima que no sabia que avui series pel meu poble, m'hagués fet gràcia poder conversar una estona amb tu, en el fons em caus bé.
Moltes gràcies pel teu comentari però ara mateix la meva prioritat són els meus estudis, treballaré i col•laboraré activament dins el món polític, d’això ningú en pot tenir cap dubte però mirar a tant llarg termini sempre resulta perillós.
Meritxell, la primera imatge que apareix en el blog està feta a les obres del que ha de ser el nou ajuntament. No entenc la relació que fas amb el fet que Maragall arribés a la Presidència de la Generalitat i s'aturessin les obres, de totes maneres seguiré de prop aquest assumpte a veure que hi puc treure clar.
Desconec si la Cristina té a la sala de plens la foto del Maragall però encara és lògic perquè en molts consistoris no ha arribat la foto oficial del nou president de la Generalitat, José Montilla i aquest és el motiu pel qual resta col•locada la del seu antecessor, Pasqual Maragall. Ara bé, malgrat que penseu que Pujol va ser un gran president per Catalunya crec que les lleis s'han de complir i si la normativa exposa que a la sala de plens ha d'estar la imatge del president de la Generalitat, començaria a ser hora que retiréssiu a Pujol perquè ja fa prop de quatre anys que va deixar de ser-ho. Ara si ho desitgeu sempre us quedarà l'opció de penjar-lo al menjador de casa, en assumptes tan personals ja no hi entraré.
Crec que fer-se una foto de família amb TOTS els regidors de Masllorenç no és pas buscar protagonisme sinó deixar constància de les set persones que democràticament han estat escollides per la ciutadania durant les eleccions celebrades el passat diumenge 27 de maig.
Desconec qui és aquet famós instigador que ha fet la llista de Masllorenç. Tanmateix, estic ben tranquil•la perquè si quelcom et puc assegurar al 100% és que darrera de la nostra llista no s’amaguen interessos ni econòmics ni tampoc especuladors com algú ha volgut fer corre. L’únic que preocupa als nostres dos regidors és Masllorenç i des de l’oposició estan disposats a treballar en benefici d’aquest bell poble baixpenedesenc perquè compten amb el recolzament d’un bon nombre de veïns i veïnes que no van dubtar en dipositar la confiança vers el projecte de JUNTS PER MASLLORENÇ!
Estàs parlant de coses que no coneixes. No saps qui és la gent. L'avantatge o inconvenient de viure en un poble és que tots ens coneixem, i bé sabem perquè la gent ha votat aquesta llista.
El famós és diu Biel, si vols informa't de qui és, què hi pinta en tot això i quantes cases vol fer i vendre per fer calaix.
Els pobles petits són així i si no s'és, no s'entén.
Mira Meritxell, malgrat no viure a Masllorenç procuro informar-me i estar al corrent de la situació que es viu i es respira en aquest poble. No és que de sobte m'hagi agafat un gran interès per Masllorenç sinó que sempre m'ha agradat conèixer de prop l'estat dels pobles de la meva comarca.
Afortunadament, tinc la sort de conèixer persones d'arreu de la comarca i gràcies a les seves aproximacions em puc una idea general sobre l'estat general d'aquells municipis que no tinc el plaer de passar-hi totes les hores que hi voldria.
A més, malgrat viure al Vendrell conec de prop el funcionament d'un poble, amb totes les ventatges i també els inconvenients que comporta el fet de viure en un poble on tothom et coneix, quan surts de casa tot el carrer se n'assabenta, quan arriba un cotxe no conegut tothom es pregunta qui és i comencen les especulacions. Aquesta és la màgia dels pobles i lluny de molestar-me, m'agrada molt passejar pel carrer i conèixer els veïns que et preguntin i estar una bona estona parlant amb ells sense mirar el rellotge.
Ara deixa'm que et digui que a vegades també és molt fàcil crear una mentida infundada i fer-la córrer per tot el poble, de manera que aquella cèlebre frase es corrobora perquè una mentida repetida 1000 vegades s'acaba convertint en una veritat.
En fi, no em vull allargar més, i abans de donar noms i cognoms i acusar a les persones de dur a terme pràctiques que es troben ben lluny dels seus planejaments et recomanaria que potser la que necessita informar-se ets tu, perquè a vegades convé mirar-se les coses des d'una certa distància.
Cordialment,
Laia
El Sr. Güell no és gens progresista, més aviat el seu tarannà polític es de caire ultra conservador. La seva família té representació en els serveis públics del poble, en l'àmbit educatiu sobretot, això és indiscutible i molt lamentable alhora. Quina classe de jovent ens representarà el dia de demà? Si som imparcials, ens adonarem de seguida que aquest poble està en una profunda decadència. Detesto la autarquia i el monopoli que superbament propugna el Sr. Güell. Convé gent crítica amb el sistema i no el borreguisme medieval representat pel Senyor Güell, la parentela i els seus súbdits. Gràcies als que feu que a poc a poc tot això vagi canviant.
No hi ha cap dubte que només de la pluralitat pot sortir l'acord i el consens. El mono-partidisme condemna els pobles al sedentarisme, al inmovilisme i a la manca de noves idees.
Si en aquesta vida tot evoluciona, canvia i es transforma, com es pot argumentar la defensa de la permanència, durant tants anys, en un càrrec públic?
Mantenir les arrels i la identitat ha de comportar una renuncia al progès i a la permanent actualització?
Fixem-nos, a tall d'exemple, en Barcelona: si és una ciutat dinàmica, admirada i capdavantera, ho és només pel seu passat? O potser influeix una miqueta la seva nova arquitectura, les possibilitats de negoci, la cultura del disseny, la barreja de cultures...?
Estic convençut que s'han fet coses bones per Masllorenç, però també que en queden per fer moltes més que les enllestides.
Comparteixo les darreres opinions, durant massa anys Masllorenç ha estat governat per la mateixa persona. Una realitat legítima perquè aquesta ha estat la voluntat dels ciutadans i democràticament han escollit al seu batlle. Ara aquest fet no exclou la possibilitat de criticar l'immovilisme que es respira en aquest municipi. Estic convençuda que tants anys amb la mateixa responsabilitat acaben esgotant les idees i els projectes i aquest fet castiga el progrés i les innovacions que es troben amb les portes tancades davant qualsevol intent de canvi.
No és fàcil canviar de la nit al dia aquesta realitat, ara sí que és cert que les passades eleccions municipals van suposar un punt d'inflexió important. Queda molt camí per recorre, mica en mica, arribaran els canvis tímids però constatables pels veïns i les veïnes de Masllorenç.
Cordialment,
Laia
Publica un comentari a l'entrada
<< Home