Vells fantasmes

Les noves tecnologies em permeten que a mitja nit, una estona abans d’anar a dormir, pugui llegir amb tot deteniment la premsa que l’endemà estarà disponible a tots els prestatges de les papereries i quioscs. Aquesta és una pràctica habitual i comú que realitzo perquè així conec les darreres novetats informatives i quan em llevo ja estic ben informada per poder afrontar els reptes que sorgiran al llarg del dia.

La meva sorpresa apareix quan entre les notícies trobo mig amagada una petita columna que informa sobre la imminent votació que tindrà lloc al Congrés dels Diputats el dimarts al llarg de la sessió plenària. Fins aquí, la notícia no desperta cap interès ni tampoc cap atracció des del punt de vista informatiu perquè precisament aquesta és una de les tasques comuns que duu a terme la Cambra Baixa.

No obstant, quan descobreixo que és tracta d’una iniciativa popular m’estranyo profundament perquè aquesta és una via poc emprada en el dia a dia de la cambra ja que normalment l’activitat legislativa arriba de la mà del govern o bé dels grups parlamentaris. No obstant, a aquestes alçades no està de més recordar que hi ha un tret definidor i característic de la iniciativa legislativa popular que és les 500.000 signatures que s’han de presentar al costat del projecte legislatiu.

L’objectiu de la iniciativa legislativa popular és precisament aturar el rellotge i en comptes de donar-li corda per seguir cap endavant, desitja retrocedir en el temps. Sense entrar en el fons de la qüestió sembla força absurd fer un pas endarrera en comptes de continuar mirant el futur amb esperança i il·lusió. Concretament, el text proposa la modificació del codi civil en matèria de matrimoni, cercant una redacció esbiaixada del terme matrimoni que tan sols contemplés el matrimoni com la unió entre un home i una dona. A més, la iniciativa va més enllà reformant l’article en el qual es parlava d’adopcions, exposant que només una persona pot ésser adoptada pel marit i la muller, excloent la possibilitat de les adopcions realitzades per parelles homosexuals.

Afortunadament, la iniciativa va ser rebutjada per una àmplia majoria però aquest fet no amaga la meva sorpresa. Estava completament convençuda que després de l’aprovació de la llei que permetia el matrimoni a les persones homosexuals, aquesta qüestió no seria objecte de noves crítiques perquè aquells que van votar-hi en contra (fonamentalment el Partit Popular però no vull oblidar el no d’Unió Democràtica de Catalunya) començaven a adherir-se fent ús de l’esmentada llei. Demostrant que el caos que vaticinaven era només fruit de la seva imaginació, i d’aquesta manera reproduïen els paràmetres calcats de l’oposició frontal que ja als anys noranta van demostrar vers la llei del divorci.

En nom de la família, els sectors més conservadors del nostre país acompanyats del bracet de l’Església Catòlica van començar a ocupar carrers i places a mitjans de l’any 2005 amb la finalitat de pressionar a l’executiu socialista. En aquella època no van aconseguir-ho però ells no perden l’esperança perquè aquesta actitud és la que els porta setmana si i setmana també a convocar una manifestació. El motiu de la mateixa oscil·la al llarg del temps, recordem que en els seus orígens va ser la Llei d’Educació, posteriorment va arribar l’oposició frontal vers el matrimoni entre les persones del mateix sexe, durant la treva d’ETA les manifestacions no van cessar, després de l’atemptat a la T4 de Barajas s’ha intensificat les mateixes fins arribar a l’última que consistia en una protesta davant una resolució judicial, la propera.....en breu la convocaran.

Els membres del Partit Popular són incapaços de presentar-se davant el conjunt de la ciutadania com una força política alternativa a l’actual equip de govern que compta amb un projecte innovador. La causa d’aquest fet és la posició en la qual es troben instal·lats tots els seus principals dirigents, a la trinxera, esperant que el govern de Zapatero digui quelcom i així ells ràpidament expressin el contrari, alarmant del desastre imminent que està a punt d’arribar per culpa de Zapatero. Totes aquestes actuacions pròpies del joc dels disbarats només tenen una explicació, als membres del Partit Popular els persegueixen els vells fantasmes...

Redacció original de l'article publicat al Diari del Baix Penedès, 02/03/07, el qual una vegada ha estat publicat ha perdut el sentit original que li havia donat perquè a banda de canviar-me el títol han eliminat la darrera frase que conté un pes important del conjunt de l'article. En aquest espai he decidit publicar el meu text original, el qual difereix d'aquell que podeu llegir al diari.

Laia Gomis