Escola d'Hivern 2007
Un cap de setmana atípic perquè fins avui a les set de la tarda no he obert la carpeta de la universitat i si a més li afegim que tant el dissabte com el diumenge a quarts de nou del matí ja em trobava fora del llit, una pràctica poc comú per la persona que escriu aquestes línies, cal cercar una explicació.
La celebració de l’Escola d’Hivern del PSC a Tarragona aconseguia aquest fet malgrat que un improvisat constipat feia trontollar la meva assistència però finalment les ganes i la voluntat d’assistir a escoltar i alhora aprendre de les intervencions dels diversos ponents s’imposava sobre el malestar tot i que el mocador no l’he abandonat en tot el cap de setmana.
Dissabte obria l’Escola d’Hivern el seu director, Francesc Vallès, sense arribar a esgotar el temps del qual disposava perquè entre unes coses i unes altres sempre s’endarrereix l’hora programada per l’inici. Després va prendre la paraula, el secretari de formació del PSC, Josep Maria Sala i uns minuts després el president Montilla duia a terme un interessant discurs en clau municipal.
Miquel Iceta va dur a terme una conferència inaugural inesperada per tots els presents però perfectament connectada amb l’objecte de l'Escola. Des de les seves primeres paraules, el Miquel va anar desgranant interessants aspectes que caracteritzen al PSC i de retruc relacionava els mateixos amb l’actualitat política dels nostres dies.
Àngel Ros, Celestino Corbacho i Anna Pagans sota el títol de canvis globals respostes locals ens parlaven del dia a dia dels municipis, les prioritats i les línies actuacions dels diversos consistoris, abordant com a eixos principals la preocupació i la sensibilització vers el mercat de l’habitatge, també esmentaven la importància que desplega la cohesió territorial combinada amb una bona integració per evitar que aparegui l’exclusió social, entre diversos aspectes que amb tota seguretat oblido però que van ser motiu de reflexió entre el públic assistent.
Després va arribar el torn d’anar a dinar i ja amb la panxa ben plena la jornada prenia un toc menys polític i més intel·lectual. Així escoltàvem atentament les reflexions de l’analista polític de La Vanguardia, Carles Castro, acompanyat per Gabriel Colomé i Rosa Virós.
Diumenge al matí, puntualment arribàvem a Tarragona per escoltar taula rodona que no ens podíem perdre perquè teníem la impressió que prometia moltissim, els seus integrants eren pesos pessants, com s’acostuma a dir en el llenguatge popular. Anne Hidalgo, primera tinent d’Alcalde a l’Ajuntament de París, Pep Fèlix Ballesteros, candidat a l’alcaldia de Tarragona, Javier Torres Vela, candidat a l’alcaldia de Granada i Jordi Hereu, alcalde de Barcelona. Si durant la jornada del dissabte vaig prendre algunes anotacions, avui no ho he fet ja que he quedat encantada i meravellada de la gran qualitat oratòria que tenien tots els ponents i he optat per gaudir de totes i cadascunes de les seves reflexions abans d’apuntar literalment les seves paraules.
El colofó final de l’Escola d’Hivern l’ha posat la vicepresidenta del govern, Mª Teresa Fernández de la Vega, aplaudida i aclamada pel nombrós públic assistent que omplia tota la sala de gom a gom sense deixar un lloc lliure i moltes eren les persones que s’estaven dempeus escoltant atentament el brillant discurs que Mª Teresa Fernández de la Vega avui ha compartit amb els socialistes catalans.
Com anècdota, un detall que m’ha cridat molt l’atenció, les paraules que la vicepresidenta ha pronunciat en català i en un to més distès i relacionat amb el món del futbol, la interrupció en un moment concret de la seva intervenció pels petards que els seguidors del València feien esclatar quan arribaven a la ciutat de Tarragona. Un partit que a hores d’ara ja s’ha disputat i ha acabat en un empat, repartint un puntet per cadascun dels equips.
Com no potser d’altre manera, us adjunto el meu àlbum personal que durant aquests dies he tingut l'oportunitat d'ampliar gràcies a la genorositat i l'amabilitat de totes les persones que apareixen en les fotografies.
La celebració de l’Escola d’Hivern del PSC a Tarragona aconseguia aquest fet malgrat que un improvisat constipat feia trontollar la meva assistència però finalment les ganes i la voluntat d’assistir a escoltar i alhora aprendre de les intervencions dels diversos ponents s’imposava sobre el malestar tot i que el mocador no l’he abandonat en tot el cap de setmana.
Dissabte obria l’Escola d’Hivern el seu director, Francesc Vallès, sense arribar a esgotar el temps del qual disposava perquè entre unes coses i unes altres sempre s’endarrereix l’hora programada per l’inici. Després va prendre la paraula, el secretari de formació del PSC, Josep Maria Sala i uns minuts després el president Montilla duia a terme un interessant discurs en clau municipal.
Miquel Iceta va dur a terme una conferència inaugural inesperada per tots els presents però perfectament connectada amb l’objecte de l'Escola. Des de les seves primeres paraules, el Miquel va anar desgranant interessants aspectes que caracteritzen al PSC i de retruc relacionava els mateixos amb l’actualitat política dels nostres dies.
Àngel Ros, Celestino Corbacho i Anna Pagans sota el títol de canvis globals respostes locals ens parlaven del dia a dia dels municipis, les prioritats i les línies actuacions dels diversos consistoris, abordant com a eixos principals la preocupació i la sensibilització vers el mercat de l’habitatge, també esmentaven la importància que desplega la cohesió territorial combinada amb una bona integració per evitar que aparegui l’exclusió social, entre diversos aspectes que amb tota seguretat oblido però que van ser motiu de reflexió entre el públic assistent.
Després va arribar el torn d’anar a dinar i ja amb la panxa ben plena la jornada prenia un toc menys polític i més intel·lectual. Així escoltàvem atentament les reflexions de l’analista polític de La Vanguardia, Carles Castro, acompanyat per Gabriel Colomé i Rosa Virós.
Diumenge al matí, puntualment arribàvem a Tarragona per escoltar taula rodona que no ens podíem perdre perquè teníem la impressió que prometia moltissim, els seus integrants eren pesos pessants, com s’acostuma a dir en el llenguatge popular. Anne Hidalgo, primera tinent d’Alcalde a l’Ajuntament de París, Pep Fèlix Ballesteros, candidat a l’alcaldia de Tarragona, Javier Torres Vela, candidat a l’alcaldia de Granada i Jordi Hereu, alcalde de Barcelona. Si durant la jornada del dissabte vaig prendre algunes anotacions, avui no ho he fet ja que he quedat encantada i meravellada de la gran qualitat oratòria que tenien tots els ponents i he optat per gaudir de totes i cadascunes de les seves reflexions abans d’apuntar literalment les seves paraules.
El colofó final de l’Escola d’Hivern l’ha posat la vicepresidenta del govern, Mª Teresa Fernández de la Vega, aplaudida i aclamada pel nombrós públic assistent que omplia tota la sala de gom a gom sense deixar un lloc lliure i moltes eren les persones que s’estaven dempeus escoltant atentament el brillant discurs que Mª Teresa Fernández de la Vega avui ha compartit amb els socialistes catalans.
Com anècdota, un detall que m’ha cridat molt l’atenció, les paraules que la vicepresidenta ha pronunciat en català i en un to més distès i relacionat amb el món del futbol, la interrupció en un moment concret de la seva intervenció pels petards que els seguidors del València feien esclatar quan arribaven a la ciutat de Tarragona. Un partit que a hores d’ara ja s’ha disputat i ha acabat en un empat, repartint un puntet per cadascun dels equips.
Com no potser d’altre manera, us adjunto el meu àlbum personal que durant aquests dies he tingut l'oportunitat d'ampliar gràcies a la genorositat i l'amabilitat de totes les persones que apareixen en les fotografies.
Anne Hidalgo, Jordi Hereu i Javier Torres Vela , respectivament
Mª Teresa Fernández de la Vega i just al darrera de la vicepresidenta Francesc Vallès
posted by Laia Gomis @ 10:42 p. m.
5 comments
5 Comments:
Hola Laia veig que t'ho vas passar de bé, el que no entenc és com no et vaig poder veure... em sap greu en fin suposo que ens veurem en alguna altra escolta.
Una abrassada
Hola:
Felicitats per com t´ho vas passar de bé , es nota que vius la politica amb intensitat e il-lusió, crec que tindrás un bon futur com a politica.
Sempre he mostrat una actitud positiva vers l'organització d'actes i esdeveniments que tenen per objecte abordar diverses qüestions que mantenen un vincle molt important amb el dia a dia polític. Sempre se’ns passen per alt diversos aspectes i precisament aquestes trobdes et permeten recapitular i saber exactament on et trobes. Enguany va ser el torn de la institució més propera als ciutadans, els ajuntaments i durant els dos dies la política municipal, la gran oblidada i castigada es va convertir en la gran protagonista. Un just homenatge
Campalans ja ho pensava quan afirmava que política vol dir pedagogia i és per aquest motiu que procuro aprendre d’aquells que sense cap mena de dubte en saben més que jo. No me n’he amagat mai, no he sentit vergonya en afirmar que un determinat assumpte no el conec perquè penso que ningú neix ensenyat i em queden molts aspectes per aprendre amb major profunditat.
Així que gràcies a un binomi encertat com és l’aprenentatge combinat amb la diversió i les bones estones que vaig gaudir al costat de la delegació baixpenedesenca que vam acudir a la cita, el balaç és indiscutiblement positiu.
Eres como MAS, solo fotos, no tienes ni puta idea de que significa el socialismo eres una niña de papa, que solo sabe tratar con los peces gordos del vendrell (sobre todo con el inutil de Benito) eres una prepotente , que piensas que eres mejor que los militantes de base. Para muchos solo eres una trepa que no sabe lo que cuesta defender el socialismo desde abajo, pues lamiendo culos se sube más rapido...
Salud, socialismo y república.
Abajo los trepas que ensucian el nombre del socialismo.
Sota el paraigua de l’anonimat és molt fàcil insultar i menysprear però lamento informar-te que no has aconseguit el teu objectiu perquè les crítiques que realitzes vers la meva persona a banda de ser rotundament falses no tenen cap argumentació sòlida que les dotin de sentit. Si encara no n’hi hagués prou, les tesis apuntades a les línies anteriors queden reafirmades quan comprovem la teva covardia demostrada a través de l’empara que utilitzes sota l’anonimat per dedicar-me unes “carinyoses” paraules.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home