Sessió de control
Dimecres, a les quatre de la tarda el rellotge s’atura perquè els manuals, els apunts i altres qüestions poden esperar una estoneta ja que sento una especial atracció per poder conèixer en directe l’evolució de la sessió de control al govern.Les tardes dels dimecres són una gran font d’informació perquè les qüestions de l’actualitat política acostumen a aparèixer en un moment o altre de la tarda. Al llarg de les intervencions, les rèpliques i contrarèpliques sempre sorgiran estimulants titulars que els periodistes no es pensaran dos cops en emprar per obrir els seus informatius.
Precisament, el fet de seguir l’evolució de la sessió de control et permet crear una opinió pròpia evitant perdre la valuosa informació contextual que sovint desapareix en els resums que els telenoticies presenten al vespre.
Tanmateix, la sessió de control d’avui tenia un valor afegit perquè era la primera en la qual acudia el nou ministre de justícia, Mariano Fernández Bermejo, un gran coneixedor del món de la justícia amb una prestigiosa carrera judicial que l’avala malgrat l’oposició frontal que demostra el Partit Popular ja des del primer moment que va tenir notícia que Fernández Bermejo seria el futur ministre de justícia.
He de reconèixer que em va semblar molt encertat el nomenament de Fernández Bermejo com a nou ministre de justícia, precissament després del que ha donat de si la sessió de control d’aquesta tarda corroboro al 100% la meva percpeció inicial.
La benvinguda que els membres del Partit Popular han realitzat al nou ministre de justícia Fernández Bermejo ha estat insultant, i mai més ben dit perquè al llarg de les vuit preguntes formulades des de la bancada popular hem escoltat desqualificacions constants, des de holligan polític, passant per sectari, radical, arrogant, sobervi entre molts altres termes que prefereixo oblidar.
No obstant, Fernández Bermejo ha demostrat una actitud tranquil·la davant la pluja de desqualificacions i mentides que se li imputaven directament així ha establert una visible barrera perquè el seu tarannà poc té a veure amb l’insult i el nerviosisme que es reproduïa a les files populars.
Abans d’acabar, em quedo amb la magistral i ràpida classe de dret que Fernández Bermejo ha realitzat aquesta tarda al Congrés dels Diputats arrel d’una pregunta formulada pel senyor Zaplana. En primer lloc, el ministre de justícia amb una gran humilitat ha reconegut a Zaplana que està convençut que pot rebre nombroses lliçons de “ladrillos y ordenación urbanística” però no de dret. En aquest moment, els diputats del Partit Popular no sabien on posar-se i ha esclatat la ira que porten al seu interior. Quan la calma s’ha recuperat dins la cambra baixa, el ministre de justícia ha continuat amb la seva explicació i de manera molt pedagògica ha recordat al senyor Zaplana que LEGALITAT no és el mateix que LEGITIMITAT, distinció que qualsevol estudiant de dret coneix en el primer curs de carrera.
posted by Laia Gomis @ 10:27 p. m.
7 comments
7 Comments:
kin rollete més avorrit
Lamento que no t'hagi agradat l'article però en aquesta vida és ben cert que mai plou a gust de tothom.
Hola:
Laia, pensa que amb aquest home com a ministre de Justicia, la confrontació amb el PP, esta asegurada, al menys hi haurà debat politic al Parlament espanyol, perquè al català amb l´estatua de màrmol que es Montilla , la monotonia esta asegurada.
Per cert com a inminet jurista, què en penses de la constitucionalitat de la L.O 6/2006 del 19 de juliol, el nostre estimat estatutet?.
Gràcies per llegir-me, Edmundo.
Laia, no el coneixia el ministre però sembla un luxe... dimecres tenim una reunió amb ell els que estem a la comissió de justícia del congrés. Ja t'explicaré! a veure si coincidim algún dia al Congrés ! prepara't bé que series una excel.lent diputada! ànims!
En primer lloc respondré a les qüestions plantejades pel Garmir. Discrepo que la conforntació estigui assegurada amb el nou ministre de justícia, ell es limita a dur a terme la tasca que li ha estat encomanada i l'únic que fa es deixar en evidència l'interès motivat d'enganyar al conjunt de la ciutadania amb els tripijocs que els membres del partit popular duen a terme amb tot allò que té a veure amb el món de la justícia.
És cert que Fernández Bermejo és una persona amb un caràcter fort, que té les idees molt clares i mai se n'ha amagat, actitud que l'honora.
Respecte la constitucionalitat de l'Estatut penso que perfectament es troba dins els àmbits constitucionals però aquest és només el pensament d'una persona que no té massa rellevància ni tampoc influència en el món jurídic. Aixi que haurem d'esperar a la resolució del Tribunal Constitucional, la qual no dubtaré en acatar.
Espero que l'Àlex ens faci cinc cèntims de la reunió que mantindran el pròxim dimarts tots els membres de la comissió de justícia amb Fernández Bermejo.
Acostumo a venir com a mínim una vegada a l'any al Congrés dels diputats, és un costum que ha esdevingut per la pràctica d'aquesta activitat. Hi ha qui va a Lourdes, doncs altres preferim acudir a la cambra on resideix la sobirania popular.
Laia, el ministre té les idees molt clares, fins i tot vaig tenir l'atreviment de discrepar-hi una mica. Prioritats: desjucialització de la política, estatut del ministeri fiscal. Dificultats en la reforma de la llei orgànica del poder judicial, menys en el que fa referència a l'oficina judicial, però totes en els nostres desitjats consells territorials de justícia, i un reajustament que no acabo de compartir l'abandonament del projecte de justícia de proximitat...( siento no haberte complacido àlex... em va dir el ministre ).
Moltes gràcies per la informació directa i sense filtres que em proporciones. A simple vista, érem molts els que teníem la impressió de la fermesa amb que Fernández Bermejo exposa les seves idees.
Tots els assumptes que esmentes crec que són necessaris, de manera molt especial, el primer de tots ells ja que la justícia no es pot concebre com l'extensió del poder executiu ni tampoc del legislatiu sinó que entre tots plegats hem de treballar intensament per aconseguir que el nostre cos judicial recuperi el reconeixement i el prestigi que es mereix.
No obstant, la posició en la qual està instal•lat el principal partit de l'oposició sembla que no posarà les coses gens fàcils perquè només saben dir NO.
Sincerament penso que la potencialització de la justícia de proximitat hagués estat un impuls molt important dins l'àmbit judicial. No obstant, puc imaginar que el fet d'abandonar aquest camí es deu al pragmatisme que caracteritza al ministre.
Et felicito pel sa exercici de discrepar davant el Ministre, tot un acte de valentia perquè malgrat senti un carinyo especial vers aquest ministre no hem d'oblidar que són persones i com a tals també es poden equivocar en la projeccció d'alguns dels seus objectius. A més si et va demanar disculpes...demostra la proximitat d'aquest ministre. Personalment crec que et pots sentir ben orgullós d'aquest fet perquè estic convençuda que això no passa cada dia!
Una abraçada!
Laia
Publica un comentari a l'entrada
<< Home