divendres, de febrer 02, 2007

Percepcions


Les notícies internacionals que ens arriben des de diferents indrets del nostre planeta no es caracteritzen pel seu elevat grau innovador, l’escalada de morts a Iraq és habitual. Dia si i dia també apareixen a la premsa, ha arribat un punt en el qual ens hem acostumat a llegir-ho i sense ser-ne conscients li hem restat la importància que es mereix tot i l’estrepitós increment del nombre de morts arribant a xifres vertiginoses. Ara, a nivell internacional, tothom prefereix mirar cap un altre costat per no constatar les conseqüències directes que es desprenen del caprici d’un president irresponsable que va produir una invasió a través de mentides contants sempre amb el beneplàcit d’altres països entre els quals dissortadament es troba el nostre.

Sempre he pensat que les notícies internacionals són les grans desconegudes, l’opció més fàcil i ràpida consisteix en llegir simplement el titular i la resta ja ens ho imaginem amb una mica d’aquí i una mica d’allà nosaltres acabem elaborant una notícia sense ser-ne conscients. Aquest fet provoca que molt sovint oblidem pel camí detalls que aparentment no tenen una gran transcendència però la suma de tots ells constitueixen l’element integrador sobre el qual es construeix la pròpia notícia, en absència d’ells la notícia perd gran part del seu sentit original.

Hi ha qui fonamenta la desmotivació respecte els temes internacionals en la distància real que acostuma a existir entre el lector i la notícia publicada però personalment em decanto per descartar aquesta hipòtesis. A més, hem de ser conscients que tots nosaltres vivim en un món cada vegada més globalitzat i per tant els problemes o les informacions que ens arriben des de més de mil quilometres no ens han de semblar alienes perquè probablement avui no ens afecten però potser demà seran de rigorosa actualitat a casa nostra.

Des d’una certa preocupació observo atenta els moviments que abanderant el clam antiglobalitzador volen oblidar la resta del planeta i es fixen només en el seu entorn més proper, tan sols es preocupen per l’àmbit municipal i amb un sobreesforç especial parlen de la comarca en la qual es troben, donant sempre per suposat que el to patriòtic sobre el qual es constitueixen els seus discursos, el nom de Catalunya sempre estarà present. De tota la resta desitgen desentendre’s completament perquè no els preocupa el més mínim, pensen que són autosuficients i poden viure trencant vincles amb tothom. Curiosament, estic segura que en algun moment o altre del dia es connecten a internet o simplement si encara no estan convençuts els convido a que llegeixin detingudament les etiquetes de les seves peces de roba, s’enduran una decepció perquè no podran llegir made in Baix Penedès sinó que descobriran que estan fabricades a les antípodes i que el món va més enllà de les nostres fronteres més properes.

Si bé és cert que els ciutadans ens agrada estar informats de les notícies i dels esdeveniments que tenen lloc més a prop de nosaltres, volem conèixer les darreres novetats sobre aquells assumptes pendents que tenim constància que s’han de resoldre. Ara bé, personalment penso que l’accés a aquesta informació local mai ha de ser en detriment d’altres assumptes de rigorosa actualitat, amb independència de l’àmbit en el qual es trobi, perquè si quelcom caracteritza els mitjans de comunicació és la seva transversalitat acompanyada d’una encertada complementarietat, enterrant d’una vegada per totes l’exclusió que durant massa anys va caracteritzar la premsa escrita.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 02/02/06
Laia Gomis

3 Comments:

At 1:14 a. m., Anonymous Jon said...

en primer lloc voldria presentar-me....soc un jove del vendrell, amb inquietuds que des de fa mesos llegeicxo els articles que publiques al baix penedès...ambtot d'aquest darrer article voldria fer un parell de puntualitzacions....
1) quan dius "Des d’una certa preocupació observo atenta els moviments que abanderant el clam antiglobalitzador volen oblidar la resta del planeta i es fixen només en el seu entorn més proper, tan sols es preocupen per l’àmbit municipal i amb un sobreesforç especial parlen de la comarca en la qual es troben, donant sempre per suposat que el to patriòtic sobre el qual es constitueixen els seus discursos, el nom de Catalunya sempre estarà present"....coneixen una mica més aquests moviments que abanderen el que tu anomenes antoglobalitzador; són en primer lloc, uns moviments globalitzadors, però no de l'economia ni la política si no dels drets socials, els col·lectius, que des de la hegemonia del lliberalisme són cada cop més irrellevant per la persona....En segon lloc aquest moviments alterglobalitzadors basen tota la seva acció sota la premissa de respostes locals als problemes globals; i posteriorment, esperen l'acció global, però un cop s'hagi construit un poder, un kontrapoder, impulsat des de la societat civil i creat en base a xarxes (com al-qaeda, que ja ha demostrat que es invencible per un estat nacional), des de baix...la globalització, científicament, no és més que la destrucció dels estats amb perspectiva nacional caracterñistics de la primera modernitat i la transnacionalització del poder militar (OTAN), polític (UE ) i econòmic (UE; Mercosur...) (l'ideològic ho està des de l'aparició de l'impremta)...En tercer lloc, els moviments altergloblaitzadors no son ni molt menys moviments nacionalistes, si no tot el contrari; són moviments socials transnacionals i com a tals, multiculturals i cosmopolitas....i trobo que comparar el moviment català d'alliberament nacional amb els corrents alterglobalitzadors es una vajanada....en darrer terme perquè són coses incomparables en tant que no contemporaneas (l'actual esquerra independentista està en procés de autodestrucció sectària; els moviments alterglobalitzadors acaben de neixer a genova)....i encara crec que hauria algunes altres puntualitzacions....
Ambtot, només una darrera observació...no oblidis que els aspectes de rigurosa oportunitat als quals demanas accés; són aspectes de rigurosa actualitat que els propis mitjans de comunicació decideixen que siguin...i si realment exixtís una llibertat d'expresisó i de premsa (i totes les altres que prometen i només compleixen per sobre) les coses serien diferent...els mitjans de comunicació aixi com els partits polítics són la malaltia, el càncer, que fan morir la nostra no democràcia, sinó poliarquia....

Salut des de la Caverna!

 
At 1:46 a. m., Blogger Laia Gomis said...

En primer lloc et voldria agrair el teu extens comentari però desitjaria realitzar algunes puntualitzacions al respecte.

El present article neix arrel de la constatació que des de diversos sectors de la societat vendrellenca i per extensió de molts altres municipis només es preocupen per allò que passa més a prop de casa seva oblidant les tragèdies, catàstrofes i misèries que a la resta del món tenen lloc quan des d'aquí només fan que mirar-se el melic pensant que allò rellevant només és el que passa uns quilòmetres més enllà del seu municipi.

Sóc la primera interessaada en llegir la premsa comarcal perquè m’agrada estar informada d’allò que em toca més de prop però aquest fet NO exclou que llegeixi altres mitjans de comunicació per conèixer realitats molt llunyanes a mi. No vinculo TOT el moviment antiglobalitzador amb el sector independentista perquè com molt bé exposes tu mateix seria absurd però si que hi ha un sector força representatiu del conjunt de la nsotra societat (que en cap moment relaciono amb cap partit polític) que no es capaç de pensar més enllà de Catalunya

A més, discrepo totalment amb la teva conclusió final perquè en cap moment crec que els mitjans de comunicació i la política siguin els culpables de la situació en la qual ens trobem, és més, m’atreviria a dir que gràcies a un nombre reduït però existent de premsa escrita que es dedica a comunicar de manera fidedigna dia rere dia les novetats informatives d’arreu del planeta. Aquest fet ens permet conèixer notícies que per moltes persones són totalment prescindibles, en canvi, la persona que escriu aquestes línies no dubta en dedicar-li un espai del seu temps perquè realment s’ho mereixen.

Com ja m'he allargat massa, només voldria afegir un element més. Respecte l'àmbit polític, tinc entre mans un article que procuraré publicar el més aviat possible però com podràs intuir a través d'aquestes quatre ràpides pinzellades és molt probable que no compartim l'opinió.

No obstant, gràcies per participar en aquest espai i fer més enriquidor aquest blog a través de diverses opinons contraposades però exposades sempre des del respecte i l'educació.

Laia

 
At 12:53 a. m., Anonymous jontrinx said...

Sobre la primera part:
Després d’aquesta explicació crec que he entés al que et volies referir. Al fet que moltes persones fixin els seus objectius en Catalunya és culpa del nacionalisme metodològic. El nacionalisme metodològic, si no vai errat, és la centralitat de l’eix nacional en la percepció social de la gent; és a dir, una ideología. Una ideología del segle XIX que en ple segle XXI està condemanda a la desaparició (lenta) al igual que el seu “fill” l’estat nacional; i que està sent substituida per una visió cosmopolita (multicultural) de la realitat. Potser, naltrus, la generació postnaranjito, trobem en aquesta visió cosmopolita la més normal; en gran part per l’educació que ens han donat; però, els crecuts en el nacionalcatolicisme i la tecnocracia franquista ho tenen massa interioritzat per abandonar-ho, no creus?? Jo encara niria una mica més enllà; la major part de la gent només mira el seu propi melic, intentant passar per sobre del veí, però aixó es conseqüència directa d’intentar implantar tal cual la cultura capitalista, derivada de l’ètica protestant, en països catòlics (moralment contraris)...
D’altra banda, jo que em considero independentista; però, a la Catalunya que et refereixes no és més que la CA Española de Cataluña, formada per quatre provincies. L’independentisme, el dret a l’autodeterminació d’una cultura, no enten de fronteres politiquees sinó culturals...per tant, la realitat nacional, si es que en l’actualitat existeix quelcom nacional, són els Països Catalans i no Catalunya...catalunya és cosa de convergents i/o espanyols....
Sobre el paper de la premsa:
Els mitjans de comunicació són per molts el quart poder; per mi, al igual que els altres tres, són eines del veritable poder (fins fa poc les maquinaries estatals; ara multinacionals i partits hegemònics). Com a eines, els mitjans de comunicació serveixen una ideología concreta amb la qual un ha de poder ser crític en qualsevol tipus de noticia. L’inlcusió de una noticia no deixar de ser l’exlcusió d’un altre; i, es per tant, un sesgo de la realitat; i aquesta selecció es fa a partir d’uns criteris, generalment subjectius, i que no s’intueixen democràtics precissament. Per alguns els nazis del Vendrell van ser un problema en el moment en que van apareixer al diari; per altres, entre els que m’incloc, els nazis van ser un problema i ho continúen sent per que passejen alegrament per la Rambla però com que els diaris no en parlen, no existiesen. Un altre gran exemple seria la mort del poli italià a Sicilia el passat divendres. Sense entrar en el tema futbol; el poli mort ha rebut una gran atenció mediática (la foto del seu nen el dilluns als diaris per ex) i al final, la seva mort, no deixa de ser un accident laboral dels molts que es prodeuixen i que no tenen la repercussió mediática d’aquest...a més, a Genova fa uns anys, la mateixa policia va matar un manifestant i va repartir ben repartit (les imatges fan rabia); i llavors tot va quedar en res; l’estat mata impunement, els mitjans tergiversant impunement i el poble a callar.
Per acabar, abanda de fer una mica d’autocrítica i dir que hauria de sintetitzar les meves opinions; un darrer exemple...perquè utilitzes la paraula antiglobalització? No es estar en contra de la globalització (aixó es un procés imparable, en tant que causat per uns condiconants tecnològics que ja s’han donat); és estar en contra de un tipus de globalització, la neolliberal, l’individualista, la capitalista anglosaxona (si es globalitzes el capitalisme escandinau un altre gall podria cantar); i estar per un altra, per l’alterglobalització, la de les persones, la de les cultures, la de la societat civil...
I utilitzes aquesta paraula perque els mitjans l’utilitzen....

Finalment, voldria convidar-te a críticarme al meu bloc: http://cat.bloctum.com/altervendrell/....les crítiques, son constructives...i crec que des de una visió institucional (institucional en tant que oficialista amb la poliarquia hegemònica), aparentment com la teva, encara més....

Salut! ( i birra fria que dirien uns); (i anarquia, que dirien uns altres); (i, força al canut, que diria la massa); (i, revolució!, que diria com indepes); i PUM!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home