Des dels ulls d’un infant

El passat diumenge la nostra vila va viure una jornada especial. La xatonada es convertia en el protagonista del primer diumenge del mes de febrer. Ja de bon matí, es podien escoltar les masses i els morters dels mestres xatonaries que participaven en el 21è concurs. Ara bé, a mesura que anava avançant la jornada, els nens i les nenes que havien participat en el curs “aprèn a fer xató” organitzat a les diverses escoles vendrellenques prenien el relleu dels més grans.

Encara faltava una bona estona perquè escoltéssim el repic de les campanes, les onze del matí era l’hora acordada per començar a distribuir les cassoletes amb l’escarola perquè poguessin elaborar un xató de gran qualitat. Tanmateix, l’envergadura d’aquesta cita provocava el naixement de la impaciència dels més petits. En una filera llarga que semblava no tenir fi, els infants aguardaven el seu torn per recollir els elements necessaris per començar a elaborar el plat. La rapidesa i la bona organització va permetre que en un tres i no res, tots els infants estiguessin col·locats en l’espai habilitat i així començaven a picar les ametlles i les avellanes al morter.

La cara de satisfacció era la constant entre tota la canalla perquè durant un matí es convertien en el centre d’atenció ja que les mirades dels adults anaven adreçades a ells. La gran majoria dels infants estaven acompanyats pels seus progenitors, tot i que amics i familiars no van voler deixar escapar l’oportunitat de veure in situ l’elaboració del xató a càrrec d’uns cuiners un xic peculiars.

Els mitjans de comunicació també s’interessaven i cercaven les improvisades explicacions que els infants realitzaven destacant els diversos passos necessaris per aconseguir un deliciós xató, molts d’ells s’aturaven i explicaven detingudament fil per randa la recepta.

El nombrós públic infantil participant en aquesta jornada gastronòmica ens demostra que la continuïtat de l’elaboració d’un plat propi de casa nostra com és el xató està pràcticament assegurada. A més, crec que no és un assumpte menor recalcar allò que moltes estadístiques ens demostren quan ens informen que la nostra societat cada dia menja pitjor i s’alimenta a través d’allò que els anglesos anomenen “fast-food”. Els més petits són un públic molt important per les empreses de menjar ràpid i estic convençuda que aquells nens i nenes que van fer un plat de xató el passat diumenge a la Rambla, repetiran aquesta experiència en altres ocasions.

La cuina requereix una dedicació especial, normalment acompanyada d’un gran enemic dels petits que és la paciència. Vivim en la societat de la immediatesa, sense ser-ne conscients en el nostre dia a dia aquests tics els hi transmetem als més menuts. Pràcticament el demà ha desaparegut del nostre vocabulari perquè l’avui, l’ara mateix o d’aquí un instant són termes que planegen constantment. L’art de cuinar no és la imposició avorrida que s’ha de dur a terme dia a dia per poder satisfer les nostres necessitats primeries derivades de la importància d’una bona alimentació sinó que el passat diumenge vam poder constatar com l’art culinari continua despertant la curiositat de grans i petits.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 09/02/06
Laia Gomis