Capital humà

Els estereotips i els prejudicis continuen formant part del conglomerat que composa la nostra societat. Avui, voldria parlar d’un col·lectiu que acostuma a passar desapercebut en els mitjans de comunicació i tan sols apareix quan arriben prestigiosos informes que alerten del baix nivell educatiu. No suposa cap innovació afirmar que els estudiants ens hem d’afrontar cada dia a tota mena de suspicàcies i bromes constants davant la nostre elecció fonamentada amb la voluntat d’ampliar la formació més enllà dels estudis regamentaris bàsics i obligatoris.

Si em permeteu la llicència, per tal de reduir una mica la diversitat que el terme estudiants porta implícita, centraré la meva atenció únicament en els estudiants universitaris, signe per execl·lència de l’anarquia i de la llibertat. No obstant, voldria fer tota una sèrie de matitsacions al respecte perquè els paral·lelismes que ràpidament es tracen no sé perquè però acostumen a esdevenir erronis amb el pas del temps.

En primer lloc, la universitat està integrada per nomborses persones i totes elles amb unes sensibilitats i prioritas ben diferenciades. Sempre podem trobar el típc estudiant que no sap com s’ho ha fet però com a casa li subvencionen els estudis, viu la vida i s’oblida del motiu o la finalitat per la qual es troba en l’esmentat indret. A l’altre costat trobem aquells que més enllà de tenir interioritzat la importància dels estudis tan sols viuen per aquesta fi arribant-se a oblidanr que el món existeix més enllà dels llibres. No obstant, entre els extrems anteriors ubicaria la gran majoria dels estudiants, persones amb grans inquietuts per descobir coses noves i amb ganes d’aprendre però que procurem aprofitar l’estada a la universitat per conèixer persones, intercanviar opinions, fer bons amics i amigues, combinant sempre dins la justa mesura l’oci i la rigorositat i la seriositat que els estudis exigeixen.

L’acció cohercitiva senbla que sigui l’únic instrument amb capacitat per fer modular les nostres actuacions, duent a terme un mer compliment per evitar la represàlia. Aquesta explicació ens permet entendre com al dia d’avui encara hi ha qui no enten perquè els universitaris acudim a classe si no en tenim l’obligació. Aquells que pronuncien les repetides paraules màgiques ignoren el valor afegit que suposa per l’estudiant tenir l’oportunitat d’escoltar les opinions, els comentaris i les explicacions d’una persona coneixedora de la matèria. Quan arriba el moment de començar a estudiar, manual en mà, les notes preses ràpidament a classe i els apunts es converteixen en els grans aliats dels estudiants.

Precisament, aquesta setmana posarem punt i final als desconeguts exàmens de febrer que sempre passen desapercebuts per la immensa majoria de la ciutadania perquè els de juny s’enduen el protagonisme projectant una ombra i una fama internacional. Després de passar cap de setmana rere cap de setmana estudiant, pensant en l’examen immident per fi podrem desconectar durant uns dies que ens permetin carregar piles perquè el dilluns tornem de nou amb noves assignatures, pràctiques i treballs, la tònica habitual de l’estudiant universitari. Com podeu apreciar molt lluny de la festa i alegria amb la qual s’acostuma a associar.

Aquestes breus línies tenen per objectiu retre un petit però merescut homenatge a tots aquells estudiants universitaris perquè són molts els esforços i els sacrificis que han de dur a terme perquè el dia de demà puguin comptar amb una títol universitari darrera del qual s’hi trobaran nombrosos coneixements i així puguin aportar al conjunt de la ciutadania nombroses idees per millorar el seu benestar. Tanmateix, la societat materialista que poc a poc estem creant només es capaç de valorar els diversos assumptes sota la rendibilitat econòmica i comet el gran error d’oblidar que més enllà del concepte tradicional de capital. Darrerament, està adquirint un gran protagonisme el capital humà, l’essència del qual radica amb la bona formació dels treballadors, precisament aquest és el tipus de capital que s’impulsa o es comença a gestar a les universitats.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 16/02/07
Laia Gomis