Una joguina anomenada Sadam

Les noves joguines que Ses Majestats els Reis Mags de l’Orient havien deixat a la gran majoria de les llars del nostre país començaven a funcionar a ple rendiment a mig matí del dia 6 de gener. Les nines parladores, l’anar i venir dels cotxe teledirigits que feien mil i una tombarelles superant tots els obstacles, ara bé en aquesta escueta però reveladora llista de tendències actuals no em puc oblidar dels incomprensibles i enigmàtics videojocs que desperten la indiferència d’alguns contraposada a l’enorme curiositat de grans i petits.

Una vegada passada la eufòria inicial, reprenia el desenvolupament de les activitats quotidianes. Malgrat tractar-se d’un dia festiu la lectura de la premsa conservava el seu espai propi. Entre les abundants notícies que els diaris recollien vaig quedar sense respiració davant el contingut d’un titular esfereïdor. Aquest anunciava al lector que una empresa nord-americana dedicada a la fabricació de personatges famosos havia decidit elaborar una figura inspirada en l’execució del dictador iraquià, en la qual el ninot es trobava penjat d’una soga i a la samarreta del mateix es podia llegir penjat d’una soga.

No trobo correcte que els defensors de l’execució del dictador iraquià optin per un mitjà adreçat al públic infantil com és una joguina per propagar valors totalment contradictoris als quals intentem educar els més petits. Algú es pot imaginar acudir a una botiga de joguines i trobar al costat de les esquelètiques Barbies una figura que reprodueix a Sadam Hussein amb una soga al coll??? Doncs a Estats Units és possible perquè en nom de les llibertats ens podem parodiar de tothom sempre i quan es tracti d’una persona que prèviament s’hagi declarat com “l’enemic”. Tanmateix, estic segura que a cap empresa nord-americana se li acudirà burlar-se del president Bush, aquesta és la llibertat de la qual presumeixen els americans, una llibertat feta a mida de només alguns.

Personalment, trobo insultant el fet d’intentar treure un benefici econòmic davant una pràctica cruel i sagnant com és l’execució d’una persona, amb independència que Sadam Hussein hagués ordenat arrasar poblacions senceres amb l‘efecte conseqüent de provocar la mort de milers de persones. Ningú mereix morir en les condicions en les quals ho va fer el dictador iraquià, ridiculitzat fins el seu darrer moment fent públiques les imatges de la preparació de l’execució i exposant al món sencer el seu cadàver.

Mentre escric aquestes paraules, han sorgit unes noves gravacions realitzades a través d’un aparell de telefonia mòbil que mostren a Sadam Hussein en el moment posterior a la seva mort embolcallat en un llençol blanc. L’aparició constant de noves imatges sobre l’execució del dictador iraquià sembla que hagin provocat l’oblit de la condemnable pràctica de l’aplicació de la pena de mort perquè el debat ara s’ha centrat en l’especulació sobre l’oportunisme de captar aquestes imatges. Personalment, crec que en el moment que apareixen tantes imatges i es fan públiques, reproduint-les en els principals telenotícies hem travessat la barrera estrictament informativa caient dins el morbo més repudiant. Aquestes imatges no aporten cap valor afegit al contingut informatiu, el qual hauria de ser l’aplicació de la pena de mort a una persona. En ple segle XIX el novel·lista francès Víctor Hugo definia aquesta pràctica com un signe particular de la barbàrie.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 12/01/07

Laia Gomis