divendres, de desembre 22, 2006

Un bocí d’esperança


Avui és un dia especial, moltes persones llegiran les pàgines d’aquest diari relativitzant tota la informació que s’hi pot trobar al seu interior perquè resten impacients davant el sorteig de Nadal. Qui els pot assegurar que mentre llegeixen les darreres novetats informatives no sortirà el número premiat? Ningú, ja que és ben cert que en qualsevol moment pot aparèixer a l’escena pública la combinació d’unes xifres que canviaran la vida a centenars de persones.

El sorteig de Nadal compta amb fidels adeptes que des de mitjans del mes d’octubre compren compulsivament totes les participacions nadalenques o els dècims de loteria que es creuen pel seu camí. Segurament, les persones descrites amb el perfil anterior en aquests moments segueixen de prop les cantinel·les que els nens i les nenes del col·legi de Sant Idelfons realitzen esperant impacients que d’un moment a un altre pronunciïn la xifra que els ha de canviar la vida. El fet d’anar comprant dotzenes de participacions de loteria no és un cas aïllat sinó que s’està convertint en una pràctica habitual de moltes famílies i això comporta que any rere any augmenti la quantitat invertida en la loteria de Nadal.

No obstant, aquesta pràctica demostra un gran desconeixement d’allò que realment s’amaga darrera de la loteria perquè tendim a oblidar amb certa facilitat que estem parlant d’un joc d’atzar i per tant la probabilitat que ens toqui el primer premi és ridícula, al voltant del 0,003%.

Sempre hi ha qui vol al·ludir al racionalisme que les xifres ofereixen i aleshores cerquen la drecera dels premis menors, coneguts tradicionalment sota la denominació de la “pedrea”. Els meus lectors em perdonaran perquè sóc incapaç de traduir aquest terme al català perquè malgrat haver buscat la traducció del mot no l’he trobat, però espero que tothom entengui que em refereixo als múltiples premis dotats d’una quantitat econòmica menor que també es sortegen durant el mateix dia. Si de nou, ens emparem sota l’estudi probabilístic constatarem que la probabilitat en aquesta ocasió gira al voltant del 2,3%, tot i que s’ha augmentat considerablement vers la xifra exposada anteriorment tampoc ens assegura un gran èxit.

Tanmateix, mentre escric aquestes paraules recordo una classe d’història, molts es preguntaran quin sentit té aquest element innovador que aporto al text enmig de l’entorn propi dels jocs d’atzar però aviat entendran el perquè del meu esment. La història sempre s’ha caracteritzat com una matèria feixuga, amb una gran càrrega lectiva i per alguns avorrida, sempre m’he oposat als tòpics i discrepo de la idea anterior perquè sóc una ferma convençuda de la importància que té a les nostres vides el fet de ser uns bons coneixedors del nostre passat, a més aquest és un element clau per poder entendre amb major facilitat els fenòmens actuals. Precisament, l’estudi de la Guerra de la Independència em va portar a descobrir que en ple segle XVIII un monarca, Carles III, mentre cercava una solució per poder fer front i finançar les enormes despeses que havia generat l’enfrontament bèl·lic sense augmentar els impostos als ciutadans i va tenir la brillant idea d’inventar el negoci de la loteria tal com la coneixem actualment.

Afortunadament, la finalitat recaptadora de la loteria actual poc té a veure amb la que va donar peu al naixement de la mateixa però hi ha un valor que s’ha mantingut constant malgrat el pas del temps, la contribució que la loteria duu a terme a les arques del tresor públic, és a dir, augmentar el Pressupost General de l’Estat. Així doncs, qui espera l’arribada de la grossa comprant compulssivament dècims o participacions el més probable és que no en surti guanyador a títol individual. Ara bé, en nom de l’esperança d’esdevenir milionari cada any, sense ser-ne conscient, moltes persones destinen als comptes públics una gran quantitat de diners que, en última instància, serà el conjunt de la ciutadania qui en sortirà la principal i gran beneficiada.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 22/12/06
Laia Gomis

1 Comments:

At 6:34 p. m., Blogger garmir said...

Hola:
Laia, veus com finalment t´agraden mesures impulsades per la societat civil com aquesta de la Loteria , jajajaja aixó no sóna al que feia CIU potenciant l´associacionisme, les mútues etc..(Loto 6/49) veus com Ciu tambè era social, encara que conservadora en altres temes. Be , jo també coincideixo amb tú en mesures keynesianes per impulsar la economia. Una salutació i feliç Nadal.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home