divendres, de desembre 15, 2006

Casualitat?

El llarg pont que vam viure la setmana passada semblava no tenir mai fi però els cinc dies de festa han passat en un obrir i tancar d’ulls. Les activitats projectades per dur a terme durant aquests esperats dies del calendari eren molt diverses, aprofitar per desconnectar una mica de la nostra rutina, oblidant el maleït despertador que tant ens amarga cada matí, començar a pensar en la imminent arribada del Nadal i reservar algun dia per fer una mica de turisme, visitant racons inhòspits, allunyats del caos de les grans urbs on la natura està en ple equilibri i l’harmonia és el tret més dominant.

Avui, això ja són records perquè el retorn a la quotidianitat resulta inevitable, la millor manera per evitar caure en un estat de shock i no recuperar-se fins un cop passades les festes de Nadal és reprendre la nostra activitat sense més preàmbuls, obrir de nou l’agenda i recordar aquells projectes i les promeses pendents.

Quan tot just començava a escriure les primeres ratlles del present article, un butlletí informatiu radiofònic desvirtua les línies sobre les quals volia projectar la reflexió d’aquesta setmana, la celebració del dia internacional dels dret humans. La mort de Pinochet es converteix en la notícia estrella de la vesprada del diumenge desplaçant inclòs l’interès que acostuma a despertar l’operació retorn del pont o la jornada esportiva pròpia de cada diumenge.

Escolto atentament les informacions que les ones radiofòniques m’ofereixen, tots coneixíem la situació crítica en la qual es trobava el sagnant dictador però ningú s’esperava que moriria just en un dia com avui, 10 de desembre, dia internacional dels drets humans.

No fa massa dies que amb motiu d’un treball universitari coordinat des de l’assignatura de Dret Internacional Públic, vaig tenir l’oportunitat de refrescar la memòria respecte diversos assumptes relacionats amb la sol·licitud d’extradició que el jutge Baltasar Garzón va demanar a les autoritats londinencs perquè Pinochet sigués jutjat a Espanya

Finalment no es va concedir l’extradició perquè el govern anglès no ho va creure oportú, concretament el ministre d’afers exteriors londinenc, Jack Straw, va al·legar l’aplicació del dret humanitari vers una persona d’avançada edat i a més malalta. Els mitjans de comunicació d’aquella època estaven replets d’imatges on es podia constatar la figura de Pinochet força deteriorada com si d’un moment o altre hagués de desaparèixer. Volien fer néixer un sentiment de llàstima, pena i compassió al conjunt de l’opinió pública, perquè tan sols era un “pobre vell” i s’havia de deixar córrer aquest assumpte que perquè a la seva edat no tenia sentit.

No obstant, quan Pinochet es trasllada fins a Xile, a l’arribada de l’aeroport el dictador s’aixeca de la cadira de rodes com si d’un miracle es tractés. De sobte, la imatge d’aquell home afligit i trist que aguarda pacientment l’arribada de la seva mort s’esvaeix. Pinochet es posa dempeus i camina sense l’ajuda de ningú, els seus fidels seguidors que esperaven el seu retorn, li dirigeixen càlides mostres de suport així com també aplaudeixen la complaença demostrada pel govern anglès. Una vegada més Pinochet ha aconseguit burlar-se de tots els ciutadans falsejant la realitat, fent teatre.

Aquests fets van transcorre fa prop de sis anys, no està de més recordar-los perquè aquesta actitud dèspota i prepotent es repetirà pràcticament fins uns dies abans de la mort del dictador. En el darrer comunicat oficial de Pinochet, llegit per la seva dona, no deixa cap porta oberta que ens permeti entendre un grau de penediment pel cop militar que va suposar la fi d’un règim democràtic, l’arribada d’una cruel dictadura que provocaria més de 3000 desapareguts i es saldaria amb més de 10.000 víctimes, assassinades pel simple fet de no ser partidàries del cop d’estat.

Dissortadament, no el vam veure assegut al banc dels acusats ni tampoc podem llegir una sentència ferma que el condemni pels assassinats indiscriminats que va perpetrar durant els anys de dictadura Tanmateix, a vegades, durant la vida d’una persona apareixen una sèrie de coincidències estranyes, peculiars que molt sovint no s’acaben d’entendre. ¿És pura casualitat que la mort d’un declarat violador dels drets humans com va ser Pinochet tingui lloc el dia en el qual es celebra l’efemèride dels drets humans?

Article publicat al Diair del Baix Penedès, 15/12/06
Laia Gomis

6 Comments:

At 8:26 a. m., Anonymous Anònim said...

PETARDA. NO TIENES NI IDEA DE LO QUE HABLAS.

 
At 4:04 p. m., Blogger Laia Gomis said...

M'agradaria que guardessim un mínim de respecte a l'hora de fer els comentaris, donava per sentat que aquest requisit no caldria realitzar-lo però he pogut constatar que dissortadament les pràctiques mínimes basades en la cordialitat i la discrepança des de l'educació és un valor absent en determinades persones. Una bona de mostra és el comentari d'aquest individu que sota l'anonimat menysprea a la meva persona. Els que sempre invoquen a la meva ignorància sense dir res més ni rebatre ni una sola argumentació realment no em fan por ni m'espanten perquè desitjarien que moltes de les idees exposades en el present article restessin amagades i que ningú les conegués.

Em sento ben orgullosa de tenir l'oportunitat d'escriure sempre que tinc una estoneta lliure en aquest blog i publicar-ho perquè tots aquells que estigueu interessats ho pogueu llegir.

Ara aquells que pensen que sóc una petarda i que no sé del que parlo els recomano que si tan insultant es el meu espai directament no cal que el visitin, tot i que si volen deixar constància de la seva visita que ho facin a través de l'educació i el respecte.

 
At 3:57 p. m., Blogger garmir said...

Hola:
En primer lloc no entenc perqué s´ha de faltar al respecte a les persones per pensar diferent, per aixó condemno el post en que et falten al respecte, et comentaré que jo faig de interventor de un partit politic i molta gent al col-legi elctoral ens comenta com a el-logi el respecte que ens tenim els apoderats de les diverses formacions politiques , de fet jo considero que aixó es vital, el pluralisme politic es la essència de la democràcia i si tots pensessim igual sería molt avorrit, es pot discrepar i consensuar propostes sense per aixó trencar amistats o relacions afables, per aixó no entenc quan hi ha gent que critiquen que gent del PSC i CIU es porten bé o del PPi PSC.
Peró parlant del tema de XILE i Pinochet, jo penso que aquest pais ho va tenir dificil, doncs no es el mateix fer una transició amb el dictador viu que amb el dictador mort com vam fer aqui , a mès allà hi havia encara molta gent que sociologicament donava suport a la dictadura, aqui aquesta gent va ser esborrada a les urnes a la primera de canvi(¡¡¡ull¡¡¡ no entro en el tema de si el PP ha integrat a la extrema dreta o no, doncs em sembla mès complicat) aqui la part mes repressora de la dictadura havia passat en canvi a Xile no i la DINA actuava amb força pocs dies abans de que Pinochet desde la "jefatura" de l´exercit tutelès la transició, aixó aqui no va passar doncs les forces armades es van amoldar a la nova situació. Sobre el tema dels drets humans , aqui Laia, si que es mès complicat doncs aqui tothom es va fer el suèc en canvi a Xile han fet judicis, tú comentes lo de la data de la mort de Pinochet, crec que no hi te res a veure, simplement se´ls li va morir als metges aquell dia.

 
At 12:01 p. m., Anonymous Anònim said...

Si escribir como tu,sin faltar el respeto a nadie y dando tu opinion es ser petarda, QUIERO SER COMO TU. VIVA SAN JUAN .TE DESEO FELICES FIESTAS Y UN AÑO NUEVO TAN OCTIMISTA COMO ESTE. Un abrazo M.O.C

 
At 2:07 p. m., Blogger Raúl Segura said...

El respecte és l'eina fonamental de la política. En el moment que algú la perd deixa d'estar qualificat per discutir sobre res. Laia, des d'aquí t'animo a que continuis amb la feina que fas, amb la humiltat que et caracteritza i la responsabilitat que mostres en tots i cada un dels teus escrits. Si algú pretén desmoralitzar amb dos frases ofensives va arreglat ;ja en tenim prou amb els periodistes de certa emisora ;) . Bon nadal y que continuïs treballant al nivell que ho fas!!! Salut.

 
At 9:04 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Moltes gràcies per les mostres de suoport que m'heu demostrat a través dels vostres comentaris, sempre hi ha el típic incívic que vol fer la gracieta i realment no en fa gens ni mica de gràcia, però en fi, en aquesta societat hi ha persones de totes maneres.

Bones festes i no tingueu cap mena de dubstes que seguiré treballant tan intensament com ho he fet fins ara!

Una abraçada!!!

Laia

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home