dimarts, de desembre 12, 2006

Repercussions meteorològiques


La bonança meteorològica que aquests dies ens acompanya no es correspon ni de bon tros amb les gèlides temperatures pròpies del mes de Nadal. El desembre ha començat i les peces de roba pròpies de l’hivern resten a l’armari esperant el gir copernicà dels termòmetres perquè si tot continua com ara, en comptes de gaudir d’una bona escudella el dia de Nadal haurem de canviar el menú cercant un plat més refrescant.

Tanmateix, el temps sempre és el recurs fàcil per trencar el molest silenci que es produeix entre les persones que mantenen un contacte cordial però no es coneixen en profunditat, fet que permetria abordar altres qüestions. Així que no és gens estrany escoltar pel carrer diverses queixes fonamentades en l’absència de fred, molts tenen ganes de poder lluir els llampants abrics de pell conjuntats amb les més diverses bufandes però per culpa de les temperatures, aquestes voluminoses peces continuen penjades dins l’armari esperant ansiosament l’arribada de la gota freda.

Si duem a terme un ràpid exercici de memòria que consisteix en desplaçar-nos fins un any endarrera constatarem com l’any passat per aquestes dates hi havia qui desitjava l’arribada de l’estiu perquè estava cansat del fred i d’haver de dur tanta roba. D’aquesta manera queda palesa la teoria que demostra l’esperit crític i contradictori que tan caracteritza a les persones, perquè quan fa calor desitgem ansiosament l’arribada del fred i quan faci uns dies que aquest regna pels nostres carrers aleshores ràpidament reclamarem la calor.

Al marge d’aquesta consideració, la meteorologia ens podria semblar una especialitat sense gran transcendència, que no guarda cap mena de secret i la seva essència és fer pronòstics que acostumen a estar errats. Aquesta és només una visió esbiaixada de la realitat que converteix l’anècdota en el cos central de la definició, una pràctica molt perillosa. La simplificació de la realitat acostuma a provocar problemes de tal magnitud.

Hi ha un reduït però important sector de la nostra societat que en aquests moments està maleint l’absència de fred perquè una gran suma de diners està en joc. El tasteig previ a les vacances de Nadal ha arribat amb aquells dies de festa que els catòlics s’entossudeixen a anomenar el pont de la Puríssima mentre que els constitucionalistes opten per parlar del pont de la constitució, en definitiva, uns dies de festa.

El destí clàssic d’aquestes dates es trobava als Pirineus, els amants de la neu volien ser els primers en arribar a les pistes d’esquí i treure així les teranyines que s’han anat acumulant durant tot l’any al conjunt de l’equipament bàsic per poder gaudir d’una bona esquiada. Tanmateix, els enamorats d’aquesta pràctica esportiva s’han vist obligats a deixar a un cantó les seves preferències perquè l’absència de neu no els permetia gaudir de la pràctica de l’esquí i no han dubtat en fixar altres destinacions, fet que es traduirà en unes grans pèrdues econòmiques pels sectors turístics dels pobles del Pirineu que esperaven l’arribada d’aquests turistes per reactivar l’economia de la zona, fonamentada bàsicament en el turisme rural. No obstant, els principals beneficiats seran els hotelers de les zones costaneres que molts d’ells havien posat punt i final a la temporada turística del 2006 i gràcies a les bones temperatures tindran una injecció amb la qual no hi contaven. La saviesa tradicional no s’equivocava quan deia que mai plou a gust de tothom, i precisament aquest n’és un bon exemple.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 07/12/06
Laia Gomis

2 Comments:

At 1:32 p. m., Blogger Joan Margall said...

Un escrit molt interessant, com tot el què escrius en el teu blog. Endavant amb la feina i no defalleixis!
Records des del Baix Empordà,

Joan

 
At 11:56 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Moltes gràcies Joan pel teu comentari, procuraré seguint escrivint de la millor manera que sé, m'agrada molt escriure però això no és cap seguretat que garanteixi l'èxit dels escrits.

Celebro que aquest article t'hagi agradat però si mai n'hi ha un que consideres que es horrorós no dubtis en fer-m'ho saber que jo accepto sempre les critiques, és més, gràcies a elles crec que es millora subtsnacialment el resultat final.

No m'agrada que ningú em regali les orelles però he de reconèixer que petites mostres d'interés i afecte com la teva sempre són un gran al·licient per continuar amb aquest projecte que he iniciat.

Concloc amb els mateixos termes amb els quals iniciava aquest comentari, moltes gràcies Joan per les teves paraules, a més t'envio una abraçada des del Vendrell!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home