La llengua còmplice de la discriminació

L’Estatut s’ha convertit en un membre més a totes les cases, és innegable el protagonisme que aquest projecte està adquirint ja que a mesura que s’avança en el temps hem pogut constatar com ha deixat de ser quelcom llunyà i abstracte per esdevenir una realitat fefaent. Tanmateix des del 30 de setembre, data en la qual va tenir lloc l’aprovació al Parlament de Catalunya del projecte d’Estatut, les crítiques dirigides vers aquest text han estat incessants. Tots coneixem que s’han pronunciat, difós i escrit mentides que tan sols cercaven crear un clima de crispació i confusió entre la ciutadania. Primer vam començar amb la destrucció d’Espanya, vam continuar amb el vaticini de la seva posterior balcanització fins arribar al conflicte entre llengües i la discriminació que alguns al·leguen que el castellà patirà si finalment s’aprova l’Estatut.

Aquests només són alguns dels centenars de pronòstics que diàriament es realitzen amenaçant que el compliment dels mateixos tindrà lloc si s’aprova l’estatut. Tots els encarregats d’intentar encendre el foc de la polèmica i del caos han de saber perfectament en quin camp de batalla es situen ja que en qualsevol moment poden ser desacreditats i sinó deixem que el temps posi a les persones al lloc que es mereixin.

Darrerament, el tema estrella entre els que s’oposen al projecte d’Estatut sembla que gira entorn de la llengua. Sóc conscient que el conflicte que alguns al·leguen que existeix a Catalunya entre el català i el castellà no és casual sinó que com es tracta d’una qüestió molt sensible i com a conseqüència és fàcil que es generin suspicàcies. Tanmateix, per comprovar la coixesa d’aquests arguments és tan senzill com passejar pels carrers de la nostra vila i podrem apreciar que la convivència entre el català i el castellà és total i lluny de generar conflictes, la cohesió i la integració és plena fomentant l’enriquiment cultural de totes les persones que tenim la immensa sort de poder conèixer i parlar dues llengües.

Els nous garants dels drets fonamentals i els lluitadors contra la discriminació haurien d’anar una mica més enllà i en comptes de voler crear problemes que al dia d’avui no existeixen cercar solucions pels que malauradament sí que hi són. Des d’aquí voldria proposar als activistes de la no discriminació a analitzar quin ús en fem de la nostra llengua, indistintament es tracti del català o del castellà, ja que molt sovint quan parlem la discriminació es fa palesa en el nostre discurs invocant constantment referències masclistes i racistes. Entre totes elles, si n’hi ha alguna que desitjaria ressaltar és la utilització del masculí com a genèric.

Hi ha qui em pot titllar de rebuscada però no puc entendre quan en un escrit s’esmenta els vendrellencs i les vendrellenques s’hagi d’eliminar el terme vendrellenques. Alguns entesos de la matèria, al·leguen que si no tingués lloc aquesta correcció, curiosament suprimint el terme femení, el text quedaria farragós. Aquells que són fidels seguidors d’aquesta conservadora tendència recolzen els seus arguments sobre uns pilars ben sòlids aportant una brillant tesi: el masculí sempre inclou el femení.

No està gens malament, una idea pròpia de segles ancestrals recuperada fins els nostres dies i les percepcions que es desprenen donen a entendre que no cal esmentar a les dones ja que aquestes només provoquen una ornamentació excessiva al conjunt del discurs, sense aportar cap element innovador. Després d’aquestes paraules, només em resta afegir que si hem d’atribuir un caràcter discriminatori a la llengua és sense cap mena de dubte aquell que gira entorn de les tesis exposades anteriorment.

Article publicat al Diari Baix Penedès, 10/02/06
Laia Gomis