Un nou triomf de les dones

Encara no fa quinze dies que en aquest mateix espai destacava el triomf d'una dona, concretament de Michelle Bachellet a les eleccions de Xile. Avui, aquest petit comentari el dedicaré a Tarja Halonen, actual presidenta de Findlàndia, càrrec que revalidarà durant sis anys més gràcies als excel·lents resultats electorals que ha aconseguit al seu país.

Ja en el meu primer article apuntava sobre l'avenç de les dones en l'àmbit polític. Afortunadament, en el meu municipi una dona ocupa l'alcaldia, Helena Arribas, acompanyada d'un excel·lent equip de govern en el qual cal destacar la presència de dues dones més, concretament parlo de Belén Alcón, regidora de cultura i d'educació, i Pepi Pérez, la qual ocupa la regidora d'Hisenda. No obstant, a la resta de grups polítics que tenen representació al consistori vendrellenc aquesta tendència no es manté. Convergència i Unió entre els seus vuit regidors tan sols podem trobar una dona, mentre que el Partit Popular, Esquerra Republicana i Plataforma per Catalunya estan composats integrament per homes.

Si de l'àmbit municipal em trasllado a l'autonòmic, constanto que de les 16 conselleries tan sols 5 dones estan estan al capdavant de les mateixes, curiosament tres de les anteriors són membres del PSC, concretament parlo de Montserrat Tura (Consellera d'Interior), Marina Geli (Consellera de Salut) i Caterina Mieras (Consellera de Cultura), mentre que ERC té les dues restants, Marta Cid (Consellera d'Educació) i Anna Simó (Consellera de Benestar i Familia). Encara ens trobem lluny de l'equiparació plena però la xifra d'un 31% que suposa la representació de les conselleres ha de ser un punt de partida per aconseguir la plena equiparació.

Per evitar allargar-me excessivament només destacar el pas de gegant que en el nostre país va tenir lloc quan el president Zapatero va formar el seu govern paritari, integrat 50% per homes i 50% per dones, sense que la discriminació hi tingués lloc.

No podria acabar aquest comentari, que pretenia ser breu i m'he allargat de manera exagerada ja que és un tema que dóna per molt, parlant sobre l'Estatut. No fa massa dies, una diputada publicava en el seu blog una reflexió molt interessant i com guarda una estreta relació amb el contingut del present text he decidit incloure-la.

El nombre total de dones de la Delegació del Parlament a la Comissió Mixta Paritàtia del Congrès dels Dipuats, es queda per sota del 30% , destacantque l'únic partit que sobre passa la xifra anterior és el PSC el qual s'apropa al 50% quedan tan sols cinc punts per sota.

Molts són els que creuen que parlar de l'etern debat de la paritat és perdre el temps, que es tracta d'un tema instrascendent, sense importància i un recurs que les dones sempre emprem. Els primers que difonen aquestes tesis són aquells que estan en contra que les dones puguin ocupar càrrecs públics i molts són presoners d'una època que fa molts anys que va passar a la història.

Ha plogut molt des d'ençà, en un primer moment les dones ni tan sols teníem dret a sufragi actiu i en ple segle XXI les coses han canviat molt ja que la dona, no tan sols té garantit el dret de sufragi actiu sinó també el passiu, és a dir, el dret a ésser escollides en unes eleccions i així esdevenir en representants dels ciutadans ocupant una regidoria, l'alcaldia, una conselleria, un ministeri o per què no arribant a la presidència del país com Michell Bachellet i Tarja Halonen.