Solidaritat més enllà del Nadal

El 2005 ens ha proporcionat grans esdeveniments, per motius d’espai no els inclouré tots sinó que he optat per fer una lectura personal d’alguns d’aquests a través d’un tractament molt superficial. Hi ha qui ha definit l’any que demà acomiadarem com l’any dels desastres naturals, començant per la sequera que va afectar al nostre país fins tan sols fa uns mesos, continuant pels incendis que arrasaven amb tot allò que es trobaven pel seu camí i per acabar destacar els huracans Katrina, Rita i Wilma. Del desastre de Nova Orleans ningú se’n recorda, les víctimes encara pateixen les conseqüències de la improvisació i la irresponsabilitat que va mostrar el seu president, George W.Bush.

Tanmateix, el proper 2006 segurament també ens sorprendrà amb nous esdeveniments que al dia d’avui desconeixem però els afectats i les víctimes dels desastres any rere any sempre són les mateixes.

Una realitat patent és que cada dia moren al món milers de persones de fam, ningú pensa en elles, ningú perd un minut de la seva vida reflexionant sobre les diferències que impliquen el simple fet d’haver nascut a l’hemisferi nord o al sud. Sembla increïble que moltes famílies puguin estar reunides al voltant d’una taula gaudint de les grans suculències culinàries preparades especialment per l’ocasió, i en canvi d’altres, no tinguin ni una llesca de pa. Quantes barres de pa es deuen haver llençat aquests dies perquè s’ha comprat excessivament? Prefereixo no pensar-hi...

El Nadal és una època emotiva per excel·lència i des del meu punt de vista a banda de regalar als nostres infants les millors joguines crec que un regal imprescindible que hi hauria d’haver a totes les llars seria no oblidar la situació privilegiada en la que molts vivim, i tot així, no ens parem de queixar. Aquest regal passa desapercebut i no és pas pel seu elevat cost el qual per cert és força reduït ja que només són necessaris uns minuts per transmetre el missatge anterior.

Tanmateix, tampoc seria just incloure dins al mateix sac a totes les persones dient que es mostren indiferents davant els problemes aliens, afortunadament any rere any el nombre de persones que s’interessen vers els problemes dels altres va en augment. Ara bé, el més important no és que hi pensin tan sols durant el Nadal i després se n’oblidin, sinó que la reflexió s’ampliï al llarg dels 365 que configuren l’any. No gens menys, una tasca que passa desapercebuda per molts de nosaltres però és tot un esforç i sacrifici per part d’aquelles persones que dins de la mesura de les seves possibilitats contribueixen a que el nostre món sigui més just a través d’una actitud militant al llarg de tot l’any.

La mainada d’avui serà el futur de demà i sempre resulta esperançador veure com un infant de set anys t’ensenya la seva carta als Reis Mags on inclou un regal pel fill que els seus pares tenen apadrinat. Tan sols el coneix per la fotografia que tenen al menjador però se l’estima com si es tractés d’un membre més de la seva família. Aquest detall que potser per alguns no té cap importància ni transcendència és tot un signe d’una nova conscienciació ciutadana.

Article publicat al Diari Baix Penedès, 30/12/05

Laia Gomis