divendres, de gener 20, 2006

En el record de tots

El passat dilluns 16 de gener, l’Auditori Pau Casals va quedar petit davant el nombrós públic assistent a l’acte d’homenatge a Joan Reventós. Tot i ser un dia plujós i laborable, molts vendrellencs i baixpenedesencs no van deixar passar l’oportunitat de recordar una insigne persona com era en Joan.

A vegades, una té la sensació que en el nostre país, les persones que més han treballat en la seva construcció no són reconegudes tal com s’ho mereixerien. És fàcil que aquestes persones caiguin en l’oblit perquè acostumen a no ser amants del protagonisme, sempre estan lluny dels mitjans de comunicació i dels flashos de les càmeres, prefereixen situar-se en una segona línia però a l’hora de treballar si les busques sempre estan al capdavant, es marquen un objectiu i empren totes les hores necessàries, moltes d’elles robades de la dedicació familiar i de l’oci personal, amb l’única finalitat de cercar-lo. Precisament, en Joan Reventós era un d’aquests. Primer va ser la lluita clandestina durant el franquisme la qual duia sempre una companya de viatge indesitjable, la presó. En una època on ningú es plantejava el restabliment de la democràcia en Joan quan constatava que el dictador tenia els dies comptats, el perseguia el neguit sobre com s’hauria de dur a terme la implantació d’aquesta. Mentre durava l’agonia dels darrers mesos del règim franquista, en Joan va prendre una posició determinat i clau per la unió del socialisme català, el secret no va ser cap altre que un terme repetit fins a la sacietat aquests dies, el consens. Les primeres eleccions democràtiques van suposar el seu primer triomf electoral, i amb elles va venir el compliment de la seva promesa electoral, restablir el govern legítim de la Generalitat que es trobava a l’exili i el retorn del president Tarradelles. Sense la valuosa tasca que en Joan Reventós va desenvolupar per fer possible aquesta promesa, les famoses paraules del president Tarradelles “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí” molt probablement no s’haguessin arribat a pronunciar mai. Uns anys després, en Joan es convertiria en l’ambaixador espanyol a París, gràcies al seu treball incessant, les relacions entre França i Espanya van quedar restablertes i lluny quedava l’època plagada de reticències entre ambdós països. En darrer lloc, esmentar que també va ocupar la presidència del Parlament de la Generalitat, a més d’ésser diputat al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats.

Aquestes tan sols són algunes pinzellades sobre les nombroses activitats polítiques que va dur a terme Joan Reventós, sóc conscient que pel camí me’n deixo moltes però desitjaria aprofitar les darreres línies que em resten abans d’acabar el present article parlant sobre la vessant humana del Joan Reventós.

En Joan sempre va estar al costat dels ciutadans, si te’l trobaves pel carrer el podies aturar i conversar tranquil·lament amb ell. No era una persona que marqués una línia divisòria entre ell i els ciutadans, sinó més aviat al contrari, passejant pels carrers de la nostra vila o per les nostres platges era un més entre nosaltres. Pot semblar anecdòtic però quan anava a veure castells defugia dels balcons, preferia estar entre els castellers a la plaça, donant suport i animant a la colla, fent pinya. Si algun tret el caracteritzava era la seva tossuderia intel·ligent, a simple vista poden semblar mots antagònics però no ho són ja que ell sempre sabia fins on podia arribar, coneixia els límits amb gran deteniment. Acompanyada d’aquesta trobem el preuat valor de l’autocrítica, la qual s’acostuma a trobar faltar entre l’actual classe política, l’inconformisme el va acompanyar fins els darrers dies de la seva vida, per ell les coses mai estaven prou ben fetes, sempre es podien millorar. A més, en Joan era un amant de l’escriptura i la lectura, les seves obres poètiques sempre les signava amb un pseudònim, Pere Oliva. En una entrevista, ell mateix exposava el significat d’aquest, Pere era el seu nom de guerra i Oliva provenia per la passió que tenia vers l’arbre que proporcionava aquest fruit, l’olivera.

La seva important i extensa trajectòria política va ser clau pel nostre país i per aquest fet mereix no ésser oblidada però allò que sempre seguirà persistent entre nosaltres és l’immens bagatge social, cultural i per sobre de tot humà que el Joan ens va deixar.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 20/01/06
Laia Gomis

2 Comments:

At 6:19 p. m., Blogger Jordi Pedret said...

Avui, al Casino L'Aliança del Poble Nou, hem pogut assistir a l'acte final de la setmana de record a Joan Reventós. Després d'un muntatge audiovisual sobre la vida, principalment la política, de Joan Reventós, hem escoltat en Joan Clos, en Raimon Obiols, en Narcís Serra, en José Montilla i en Pasqual Maragall.
Ha estat un acte especialment emotiu per als qui vam compartir molts anys de feina - i lluita - amb en Joan Reventós, i molt il.lustratiu per als més joves.
Dia carregat d'emocions causades per les bones notícies sobre l'Estatut, el comiat a en Manel Alberich, fundador del POUM (estremidora l'audició de "La Roba Roja") i el record a en Joan Reventós.
L'inesperat retard d'un dia, per decisió del Ministeri d'Afers Exteriors, en la sortida del viatge a Jerusalem, m'ha permés compartir tot això amb els companys i les companyes, com vosaltres al Vendrell.

 
At 10:16 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Moltes gràcies pel teu comentari, la meva intenció era poder assistir a l'acte de cloenda de la setmana dedicada a Joan Reventós però per motius familiars m'ha estat impossible poder acudir al mateix. Tanmateix, guardo un record molt especial de l'acte que vam celebrar a Vendrell, l'emotivitat també hi va ser present, des de les paraules de la Laia Reventós, passant per les del Martí Carnicer fins arribar a les del Raimon Obiols. Vaig tenir la sort de conèixer personalment a Joan Reventós, no vaig compartir anys de lluita ni tampoc feina però en guardo un gran record, ell es mereixia això i molt més.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home