Quelcom més que un jersei

El jersei és una peça de vestir imprescindible a qualsevol dels nostres armaris durant el període hivernal, a més si sortim al carrer sense ell no dubtarem en anar-lo a buscar ja que les temperatures així ho reclamen. Ara bé, mai hagués imaginat que una peça de roba com aquesta es convertiria en l’objecte de totes les mirades durant la visita que el president electe de Bolívia, Evo Morales, va realitzar al nostre país la setmana passada.

Les recepcions oficials que qualsevol president de govern efectua amb els seus homòlegs es caracteritzen pels innumerables actes protocol·laris, tot està estudiat i determinat al mil·límetre evitant improvisacions no desitjades. Precisament, la darrera visita no va ser pas una excepció però quan el president electe de Bolívia va baixar del cotxe per entrar al Palau de la Moncloa, els flashos no van deixar de disparar. Molts van ser els que es van sorprendre quan van veure el futur president de Bolívia sense trajo, havia preferit uns pantalons de pinça i una “chompa” (jersei de colors variats amb ratlles amples, tradicional de l’Amèrica Llatina) sota la qual s’amagava una camisa d’un to clar.

La llum d’alarma es va encendre ràpidament, les crítiques dirigides a Evo Morales pel seu vestuari van ser objecte de diverses tertúlies buides de contingut. Tots els membres d’aquestes tenien el dret d’insultar i faltar al respecte a una persona escollida democràticament pels ciutadans bolivians pel simple fet de no dur trajo, una actitud llastimosa. No obstant, cada dia em sorprèn menys escoltar actituds com l’anterior perquè tinc la percepció que totes les actuacions que efectua un sector determinat de la nostra societat estan legitimades i en el moment que algú es pronuncia en contra d’aquestes, és quan apareixen els vulneradors de la llibertat d’expressió.

Al marge d’aquesta qüestió, els judicis de valor realitzats abans de conèixer en profunditat a una persona sempre resulten perillosos ja que allò que popularment es denomina com intuïció acostuma a fallar amb relativa facilitat. Tanmateix, el més sorprenent de la qüestió és que la crítica aferrissada no es dirigeix directament vers les discrepàncies que podrien sorgir respecte l’ideari polític d’Evo Morales ni tampoc sobre els seus compromisos electorals, sinó l’objecte és un jersei.

Segurament, si en comptes de ser el president de Bolívia el que va optar per posar-se un jersei hagués estat el president dels Estats Units, George W. Bush, probablement els mitjans de comunicació haurien recollit la notícia anterior com una innovació i un estil a potenciar entre els líders mundials per trencar la fredor i la simplicitat dels trajos. En canvi, com no ha estat així, s’ha de donar el tomb a la notícia explicant-la des de la vessant que considera aquest fet com un protocol inadequat.

La “chompa” d’Evo Morales és tot un signe de valentia, els colors que conformen el teixit del jersei no només trenquen amb la tradicional barreja del blanc i del negre, tonalitats típiques que sempre llueixen els presidents del govern sinó que va més enllà. Els colors vius i variats són el símbol de la diversitat dels països del Tercer Món i amb aquest jersei Evo volia deixar palès l’orgull que sent de formar part de l’ètnia aimara, una de les més antigues de l’Amèrica Llatina, parlem doncs del intens orgull indígena compatible amb el profund sentiment democràtic que té el futur president de Bolívia.

En darrer lloc, voldria fer meves les paraules pronunciades per un assessor de comunicació: “Evo Morales es tracta d’un senzill home amb jersei...però president del seu país”

Article publicat al Diari Baix Penedès, 13/01/06

Laia Gomis