L'anvers de la moneda

Fa uns mesos vaig escriure un article i m'he decidit a publicar-lo al present blog ja que es troba molt relacionat amb la decisió de la Mesa del Congrès dels Diputats que consisteix en publicar a la pàgina web d'aquesta institució la remuneració que reben els nostres diputats:

L’intens ritme de vida que el segle XXI ens marca és el culpable que molts de nosaltres haguem de substituir el tradicional dinar familiar, que cada dia es realitzava al voltant de les dues del migdia, per un ràpid plat combinat en el restaurant més proper del nostre lloc de treball. No obstant, sempre hi ha aquell que s’acostuma amb una gran rapidesa a aquesta nova realitat però aquells que enyorem el menjar casolà per excel·lència només ens queda consolar-nos pensant que amb una mica de sort podrem sopar a la nostra llar.

Quarts de nou, els fanals il·luminen els carrers de la vila i d’aquesta manera la jornada laboral entra a la seva recta final però l’activitat a l’interior de les cases tot just comença, especialment aquelles amb criatures petites. Desar la compra, preparar el sopar, dutxar als infants, ajudar-los a fer els deures; massa tasques en tan poc temps. Com si d’una cursa contra-rellotge es tractés, quan sona la sintonia del telenotícies tot ha d’estar a punt per seure plegats a sopar.

En realitat, les notícies passen inadvertides pels comensals ja que tots esperaven il·lusionats l’arribada d’aquest moment per poder compartir les anècdotes que el dia els ha ofert. Tanmateix, entre la polèmica suscitada arrel del projecte d’Estatut, i altres notícies d’actualitat hi ha un petit espai informatiu dedicat a la presentació dels pressupostos al Congrés dels Diputats per part del ministre d’Economia, Pedro Solbes, al president de la Cambra, Manuel Marín, el qual suposa un parèntesi. Els comptes de l’estat és quelcom que preocupa a molts ciutadans, especialment conèixer amb major deteniment quin és el contingut d’aquests pel proper 2006. Adjunt a la informació pressupostària, l’informatiu destaca els sous dels càrrecs públics, destacant en primer lloc els 87.500 € que cobra anualment el president del govern i els 77.246 € dels ministres. Acte seguit, inclouen el sou del president del Tribunal Suprem el qual comptarà amb una retribució de 139.294 € i el dels vocals del Consell General del Poder Judicial ascendeix a un total de 118.714€

Aquestes xifres provoquen l’emmudiment de tots els membres de la taula, grans i petits sense excepció. La recent informació suposa el polvorí ideal per encetar una llarga i complexa discussió centrada tan sols en les dues xifres inicials ja que els sous dels membres de la judicatura passen inadvertits completament, tot i tractar-se d’unes quantitats molt superiors a la del president del govern.

Després d’escoltar la previsió meteorològica pocs seran els que continuaran pensant respecte el ball de xifres esmentat anteriorment. Abans d’anar a dormir, la gran majoria preferirà evadir-se de la realitat i optarà per escollir un dels nombrosos programes que diàriament s’emeten. Ara bé, ningú es podria imaginar que el simpàtic presentador que condueix Operación Triunfo, Jesús Vázquez, cobra anualment 3,5 milions d’euros, no es tracta d’un error tipogràfic, la xifra és real, guanya 40 vegades més que el president del govern. Les coses no acaben aquí ja que els enamorats del reusenc Andreu Buenafuente veuran confirmat el rumor econòmic que s’emprava per explicar la seva fugida de TV3 cap a Antena 3, efectivament 2 milions d’euros anuals serien els causants. Tanmateix, les sorpreses continuen quan descobrim que la popular presentadora Mª Teresa Campos cobra 5 milions d’euros per realitzar un programa de tres hores de durada. La seva competidora, Ana Rosa Quintana, tampoc es queda curta sumant al seu compte corrent 4 milions d’euros per temporada, deixant al marge anuncis publicitaris i promocions especials.

La classe política sempre està en el punt de mira pels seus sous i després d’analitzar aquestes xifres crec que es mereixeria un reconeixement més enllà de la xifra que suposa el seu salari. L’augment de les pensions o l’elaboració d’una llei que amplia el marc de llibertats són dues mostres de l’elevat grau de responsabilitat que tenen els nostres polítics ja que de les seves decisions sempre es desprendran conseqüències. Ara bé, quina complexitat presenta conduir un programa en el qual la principal preocupació és descobrir les relacions sentimentals dels “personatges famosos”? Doncs la resposta és senzilla, cap, ja que estic convençuda que qualsevol de nosaltres podria igualar o inclòs superar la tasca que desenvolupen aquests “professionals”.