Degoteig d’escàndols

Nombroses idees tombaven pel meu cap alhora d’articular i elaborar la meva col·laboració setmanal al DIARI. L’esclat d’una nova trama de corrupció focalitzada a la població de Santa Coloma de Gramanet em condueix a realitzar un viratge, deixar en suspens les idees anteriors i procedir a efectuar una reflexió entorn aquesta qüestió.

En els darrers mesos, els casos de corrupció política es troben en boca de tots els ciutadans. Diverses investigacions judicials han permès aflorar a l’esfera pública tot un seguit de pràctiques irregulars. Ara bé, si ens deixem d’eufemismes, directament podem parlar d’il·lícits penals perquè les conductes practicades per prestigiosos empresaris i destacats polítics encaixen perfectament amb tota una sèrie de delictes recollits i tipificats al codi penal.

Intentar minimitzar l’impacte d’aquestes actituds reprovables al·legant que són l’excepció és una via argumental que es recolza sobre la sòlida base que obtenim si contrastem la gran quantitat de càrrecs públics que exerceixen i compleixen honradament amb les seves responsabilitats. Tanmateix, davant la magnitud que ens les darreres setmanes estan assolint els casos de corrupció política crec que hem de reconduir la situació. S’ha d’apostar per un discurs inflexible vers aquesta qüestió acompanyat d’actuacions realitzades des de la fermesa i la més clara contundència.

La presumpció d’innocència és un dret constitucional que tot detingut posseeix, no només l’hem de respectar sinó que també s’ha de garantir. Només quan existeixi una sentència judicial és quan podrem parlar amb propietat sobre els autors materials dels delictes més enllà dels imputats que en aquests moments ho són en caràcter pràcticament provisional aguardant l’espera d’una resolució judicial que declari la inocència o culpabilitat.

El Cas Gürtel o el cas Millet fins ara han acaparat l’atenció informativa i en aquests moments s’hi suma una nova trama batejada amb el nom d’operació pretòria Un fet que evidencia que aquestes pràctiques delictuals no es limiten a una zona geogràfica concreta ni tampoc a un espectre ideològic sinó que allò més preocupant és precisament la transversalitat d’aquestes conductes que s’estenen com una immensa taca d’oli que afecten i esquitxen a partits de caire conservadors com progressistes, així com tampoc se n’escapen diversos empresaris.

No només entenc la indignació que molts ciutadans manifesten sinó que també la comparteixo. La confiança dipositada vers unes persones que han de gestionar els recursos públics i vetllar per l’interès de tots els ciutadans es veu traïda quan constatem que l’aspiració principals de certs subjectes és troba molt allunyada dels compromisos que van assolir en el seu dia.

Ara bé, no hem de caure en el desànim ni instal·lar-nos en una posició que consisteixi en un qüestionament total de les nostres institucions. Tot i que cal reconèixer que davant l’escenari que tenim en aquests moments, cal fer un veritable esforç per evitar entrar en aquesta dinàmica. Tanmateix, confio en el nostre estat de dret i espero que s’arribin fins a les últimes conseqüències en tots els procediments penals oberts. Aquest serà un important pas perquè els ciutadans recuperem mica en mica la confiança perduda.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 30/10/09
Laia Gomis

La façana de la vida

La societat dinàmica i canviant ens condueix a viure i extreure totes les potencialitats dels instants. Moments que passen desapercebuts quan ocorren però una vegada formen part del passat és quan sentim una certa nostàlgia pels mateixos. No podem fer marxa endarrere, dia a dia tracem el camí de les nostres vides i les decisions així com també els compromisos que hem anat assolint amb el pas dels anys generen tota una sèrie de responsabilitats.

La quotidianitat provoca que certes pràctiques, actituds i conductes s’incorporin de facto en el nostre dia a dia i donem per fet que aquestes sempre es trobaran entre nosaltres i mai més marxaran. Tanmateix, aquest és un greu error perquè la volatilitat és una constant i allò que avui es troba entre nosaltres potser demà s’esvairà.

Precisament per aquest motiu, sempre convé cercar certs moments de reflexió, aturar-nos i mirar al nostre voltant. Des d’aquesta perspectiva podem contemplar tot allò que ens envolta i una vegada coneixem la dimensió real aleshores podrem valorar el punt en el qual ens trobem.

En moments complexos com els actuals, podem caure en un greu error d’instal·lar-nos en una perillosa espiral que ens pot acabar ofegant. La difícil situació econòmica, l’atur i altres problemes d’índole similar són qüestions de pes i de gran rellevància per a la vida de moltes persones. Sóc plenament conscient d’aquesta realitat i és inevitable que impliqui el naixement d’un cert neguit davant la incertesa que suposarà el desconeixement total vers el que depararà el dia de demà.

No obstant, al costat de la vessant més negativa sempre trobem un contrapès que convé no obviar, el recolzament dels amics i els familiars. Saber que al nostre costat tenim persones que es preocupen i s’interessen per nosaltres no té una valoració econòmica perquè no hi ha diners al món que puguin comprar una abraçada sincera, una trucada alentidora o una conversa distesa en un ambient reconfortable.

Segurament, els exemples anteriors poden sonar tòpics però no ho són. La veritat és que no gaudeixen del ressò social que mereixerien perquè vivim instal·lats en una dinàmica un xic preocupant. L’obsessió es troba focalitzada en les aparences, sota la màxima d’ésser feliç, s’escolen totes les excuses possibles reconstruïdes en falses justificacions perquè hi ha qui creu que per assolir aquest objectiu tot hi cap.

La fita de la felicitat és prou important en el desenvolupament personal però convé no oblidar que per arribar aquest destí, el viatge no el podem realitzar sols. Els éssers humans som animals socials i precisament per aquest fet, a mesura que anem avançant pel camí no podem anar deixant altres components que també contribueixen de manera directa a la nostra felicitat.

Des de diversos sectors s’encarreguen de dissenyar i traçar les pautes socials que els ciutadans hem de seguir. El pas del temps porta a la interiorització plena de certes conductes que uns anys endarrere haguessin estat completament qüestionables. La projecció exterior esdevé l’element clau i fonamental, la part superficial de les nostres vides és aquella que s’ha de mostrar. En definitiva, la façana és allò que interessa però no podem oblidar que els edificis sense una estructura ferma i sòlida s’acabarien esfondrant.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 23/10/09
Laia Gomis

Crisi de valors

Les veritats absolutes no existeixen i partint d’aquesta premissa bàsica i fonamental entendre la pluralitat d’elements presents en la nostra societat esdevé un ambiciós repte. Afortunadament, disposem de nombrosos instruments però que ningú pensi automàticament en una resposta que vindrà proporcionada gràcies els models tecnològics més avançats.

No és així, podem recórrer a una pràctica que des de temps immemorials s’ha dut a terme i sembla ser que la societat actual obsessionada amb el temps i la responsabilitat ha perdut. Una activitat simple i senzilla, observar tot allò que ens envolta.

Segurament, si pensem quina va ser la darrera vegada que vam practicar aquest exercici, és molt probable que no ho recordem perquè ens queda molt llunyà però resulta tremendament interessant deixar a una banda les responsabilitats, les obligacions i abstreure’ns per un moment de la societat exigent en la qual convivim.

Precisament, quan prenem la determinació de contemplar la realitat és quan realment descobrim tota una sèrie de fets que abans ens havien passat desapercebuts i visualitzem des d’una altra perspectiva tot allò que ens envolta.

Un escampall de diaris sobre de la taula, milers de lletres impreses que avui són cròniques informatives però potser d’aquí uns anys algú confondrà amb el lliurement d’una sèrie de fascicles propis d’una novel•la negra.

La trama de corrupció que un primer moment es va anomenar Gürtel i sobre la qual s’establien certs lligams i paral•lelismes amb el Partit Popular, a mesura que passen els dies, la investigació ha anat avançant i sobre les hipòtesis inicials s’hi ha sumat tota una sèrie de fets palpables. Ara que coneixem el sumari, més de 17.000 pàgines, veiem l’eix vertebrador que suposava el disseny minuciós d’aquest escabrós escenari. En síntesis, les corrupteles s’havien normalitzat en diverses administracions governades i liderades pel PP i el lliurement de regals en agraïment a certes pràctiques situades al marge de la llei eren una constant.

A més, enmig d’aquest escenari, podem introduir un nou escàndol que ha suposat descobrir com una fundació de la qual brollava l’essència de la catalanitat i comptava amb el segell identitari per excel•lència com és la Fundació del Palau de la Música i de l’Orfeò català també es troba esquitxada per pràctiques irregulars. Concretament, el seu president, Fèlix Millet, ha reconegut haver desviat 3.3 milions d’euros en el seu benefici personal i ha estat acusat d’apropiació indeguda i falsedat.

Tot i això, si hi ha un tema estel•lar a la premsa és la crisi econòmica. Una realitat que ha proporcionat nombrosa literatura, experts i professionals han volgut deixar palesa la seva opinió i els més agosarats s’han atrevit a realitzar tota una sèrie de pronòstics que només el pas del temps confirmarà o refutarà. No obstant, els dos exemples citats a les línies precedents evidencien que sense restar importància a la complexa situació econòmica en la qual ens trobem en aquests moments, la nostra societat acumula des de fa anys una crisi que ha passat totalment desapercebuda tot i que es troba latent en l’epidermis de la nostra societat: una crisi de valors, curiosament, d’aquesta ningú en parla. Per què serà?

Article publicat al Diari del Baix Penedès 09/10/09
Laia Gomis

Sessió plenària...

Abans d’anar a dormir, aprofito per repassar diverses qüestions, entre totes elles, avui destaco la lectura de l’ordre del dia del ple que demà dijous 8 d’octubre es celebrarà a l’Ajuntament del Vendrell. Després de llegir detingudament els catorze punts que s’abordaran durant la sessió plenària extrec una ràpida conclusió, la paràlisi d’aquest equip de govern. Un fet que s’evidencia davant manca de propostes que l’equip de govern aporta al ple, simplement eleven a la sessió plenària acords adoptats a la junta de govern perquè siguin ratificats en ple així com també propostes d’acceptacions de subvencions d’altres administracions. On estan els projectes de l’equip de govern? Potser el seu silenci es deu al fet que no en tenen?

A més, destacar que una vegada més, el ple es celebrarà a les nou del matí. Un fet que es contradiu amb la declaració expressa que l’alcalde del Vendrell va realitzar en la segona sessió plenària de la present legislatura. Per a molts queda molt llunyana aquesta data però si recorrem a la pàgina 7 de l’acta de la sessió plenària celebrada el 5 de juliol del 2007, pàgina 7 de l’acta de la sessió plenària celebrada el 5 de juliol del 2007, veiem com Benet Jané va manifestar que els plens es celebrarien el segon dijous de cada mes a les 19h. Des de fa diversos mesos aquest compromís s’ha incomplert de manera reiterada i manifesta.

Una mostra més de la voluntat ocultista pròpia d’un equip de govern que aposta per celebrar les sessions plenàries en un horari en el qual els ciutadans treballen i així no poden seguir el desenvolupament del ple. Les declaracions de bones intencions són molt interessants i de cara a l’opinió pública marquen una tendència però quan arriba el moment de la veritat, constatem que només queden en això, simples declaracions plasmades en una acta plenària i que sense cap mena de mirament s’incompleix de manera constant i sistemàtica.

Inoportunisme

El Baix Penedès és una comarca que acostuma a passar força desapercebuda al conjunt dels mitjans de comunicació. Normalment, simplement focalitza l’atenció relacionada amb l’estat de la xarxa viària i qüestions puntuals que succeeixen als diversos municipis que s’apleguen sota la nostra comarca.

No obstant, de tant en tant, algun polític de les nostres contrades s’encarrega de visualitzar de nou el nostre territori. En principi tothom tendiria a pensar que aquest fet és positiu però si anem al fons de la qüestió és quan descobrim que la brillantor de l’ocurrència s’esvaeix fins arribar a la foscor més absoluta.

Aquestes alçades, tots som coneixedors del ressò mediàtic que va generar una frase totalment desafortunada pronunciada en un ple municipal per l’alcalde de Bellvei, Josep Fonts. Concretament, l’alcalde va afirmar que el prostíbul ubicat en aquest municipi és una de ”les millors empreses del polígon”.

Una qüestió que no va passar desapercebuda, una prova palpable és l’abast informatiu que es va donar a l’esmentada frase. No deixa de ser impactant, fullejar diaris com El País, el Periódico, La Vanguardia o el Público, i constatar com dediquen un espai important en difondre aquesta informació.

Com a baixpenedesenca, em dol profundament que un municipi com Bellvei es trobi en el punt de mira informatiu i avui sigui conegut simplement perquè dins el seu terme municipal hi ha un prostíbul i el seu alcalde no només se n’enorgulleix sinó que el considera com una empresa modèlica. L’únic responsable d’aquest revolt comunicatiu és curiosament la màxima autoritat del municipi, el propi alcalde, Josep Fonts.

L’exercici de l’activitat pública és quelcom prou seriós i responsable. Els ciutadans a les compteses electorals escollim els nostres representants polítics i aquells que aconsegueixen obtenir la majoria suficient per impulsar l’acció de govern seran les persones que representaran al conjunt de veïns d’una població.

Els nostres representants públics han de ser conscients del càrrec que ostenten i d’aquesta manera ésser més curosos a l’hora de dur a terme determinades manifestacions perquè no només les duen a terme a títol individual sinó també com a representants d’una institució i el més important del conjunt dels ciutadans.

L’actitud demostrada per l’alcalde de Bellvei no s’ajusta dins els paràmetres que apuntava a les línies precedents. L’inoportunisme a l’hora de declarar que un prostíbul és una empresa modèlica és prou evident però si a més afegim que aquest club ha estat objecte de dues batudes policials. A més, una d’aquestes batudes va acabar amb la detenció de l’encarregat del prostíbul per haver comès un delicte contra els drets dels treballadors i proxenetisme.

Tot i això l’alcalde s’entossudeix en justificar i reiterar la seva afirmació. Està clar que el concepte de modèlic de l’alcalde de Bellvei no té res a veure amb la definició que el conjunt dels ciutadans emprem en el nostre dia a dia.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 02/10/09
Laia Gomis