Punt i a part
La saviesa tradicional sempre acostuma a dir que no hi ha cap mal que duri cent anys, així que després d’un llarg període d’exàmens acompanyat per unes eleccions europees que tothom ha oblidat, finalment divendres a quarts de vuit del vespre arribava la fi dels exàmens.
Han estat molts dies sense vida social, allunyada d’amics i companys, la meva resposta davant qualsevol proposta era la mateixa, negació total acompanyada d’una frase monotemàtica que en plena recta final em cansava fins i tot a mi, la maleïda frase, encara no he acabat els exàmens!
Totes les hores del dia es concentraven vers la preparació dels exàmens, estudi de manuals, apunts, repàs de pràctiques i resolució de problemes. Normalment acostumo a dormir poc, molt menys del que és aconsellable i en període d’exàmens aquesta realitat s’intensifica fins arribar a passar dies dormint simplement tres hores. Tothom ho desaconsella però hi ha prioritats, els exàmens ho són tot i els nervis i la tensió estan a flor de pell.
Aquestes alçades encara em falten la meitat de notes per saber, tot i que estic neguitosa fins que no conec el resultat final. Ara bé, ben mirat, una vegada fet l’examen no hi ha res a fer. Així que tan bon punt vam acabar els exàmens ens vam comprometre a passar pàgina i no invocar cap element relacionat amb el món acadèmic. El primer exemple del nostre compromís estava clar, no deixar escapar una gran oportunitat, quina millor manera de celebrar el final d’exàmens passant un cap de setmana en un indret de Catalunya que sempre que tinc l’oportunitat m’hi deixo escapar, les Terres de l’Ebre.
Un parell d’horetes de camí ens van saber a poc quan vam arribar al nostre destí, per fi no havíem de tenir en ment la preparació d’un examen i ens disposàvem a gaudir amb intensitat del cap de setmana que es presentava. Turisme, disbauxa, bon menjar, passejadeta amb vaixell, moments per refrescar-nos amb la lluna de testimoni amb un bon bany a la piscina, només són algunes de les moltes activitats que han donat de si durant les primeres hores del període postexamens.
Tanmateix, dissabte a la nit, un compromís polític, em portava a deixar els meus companys i desplaçar-me d’Amposta fins a l’Arboç, concretament es tractava d’un sopar, concretament la III Trobada d’Agrupacions del PSC del Baix Penedès, un esdeveniment que va reunir a més de cent persones en el pavelló poliesportiu del municipi arbocenc.
Oficialment, els exàmens han quedat endarrere però fins que no finalitzi el mes de juny encara hauré de desplaçar-me fins a la universitat. Durant el segon semestre, els alumnes que hem cursat una assignatura optativa hem hagut de realitzar un treball en grup i avui diumenge toca acabar d’enllestir la presentació del nostre treball que porta per títol “La força de les variables qualitatives en la configuració del pressupost municipal”.
De totes maneres, aquest cap de setmana ha estat un moment ideal per fer un punt i seguit després de molt de temps sense moure’m de davant dels llibres, el 30 de juny podré posar punt i final al penúltim curs d’ADE+DRET i podré començar a satisfer els meus compromisos i complir amb la meva paraula perquè durant el mes de juny he deixat moltes activitats per fer després dels exàmens, així que tinc pendent molt cafès, escapadetes a la platja, dinars i sopars. A partir de l’1 de juliol amb l’agenda pràcticament buida us asseguro que la començo a omplir amb tots aquests compromisos pendents!